Ciutat Prohibida, Plaça Tiananmén i Temple del Cel a Beijing
Ciutat Prohibida
Avui comencem les visites amb la Ciutat Prohibida, amb entrada de matí en horari de 8h a 12h. Vam comprar les entrades una setmana abans, connectant-nos just abans de les 14h, a al seva web oficial.
Ens hem aixecat a les 7, per sortir a les 7.30h i arribar a les 8h que és quan obrien, però vam calcular malament i vam arribar a les 8.30h. Pel que veiem, es triga més del previst a fer les coses, ja que les distàncies són grans.
Des de l’hotel arribem en metro fins a la parada Tiananmén Est de la línia 1 vermella. També es pot arribar a la parada Tiananmén Oest, però nosaltres vam baixar a la parada que teníem més a prop. En sortir del metro ja es veu l’ampla avinguda i, a l’altra banda, la plaça Tiananmén, però el carrer està sencer vallat.
Allà al costat ja hi havia un control de seguretat on vaig preguntar i em van dir que caminessim fins al primer carrer a l’esquerra. Jo seguia el MapsMe i això van ser 10-15′ caminant. Tot això era zona de hutongs amb molta botigueta de menjar, beguda i souvenirs. I ja hi havia munts de persones que anavem en la mateixa direcció.
Arribes a una espècie de plaça on hi ha un munt de taquilles numerades i no teníem gaire clar per on entrar, però ens va semblar que donava igual, ja que totes van a parar al mateix lloc. Així que ens vam posar en la que ens va donar més ràbia i érem els únics occidentals entre aquelles cues serpentejants. Vam trigar una mitja hora a entrar.
Totes aquestes cues són per passar el control de seguretat. Vas a parar a una gran sala i després quan la passes, a la sortida de la sala ja és el control d’entrades, que es fa directament amb el passaport pels torn. Els xinesos accedeixen amb el seu DNI. I ja llavors entres a la Ciutat Prohibida directament, per la Porta Meridiana.
Es comença per la plaça on hi ha el Riu d’ Aigua Daurada, amb 5 ponts. Les zones més importants, com aquesta plaça, estan abarrotades de gent, com es pot veure a les nostres fotos, però si agafes els laterals no hi ha ningú, com havíem llegit, i és molt agradable passejar per aquí, amb la musiqueta xinesa de fons, molt tranquil tot. Mereix la pena donar-se una volta també. Vam fer el passeig per tota la zona tranquil·lament i aquí ja van començar a demanar-nos fotos.
Després se segueix fins a les portes de les diferents Harmonies que donen pas a les corresponents places. Per aquí vam estar passejant i deambulant durant aproximadament hora i mitja, que va ser el que vam trigar a fer la visita.
Turó del Carbó o Parc Jingshan
Després vam anar al parc del Turó del Carbó, que està just al davant. Per fer la visita de la Ciutat Prohibida els estrangers hem d’entrar per la porta Sud i sortir per la porta Nord, no ens deixen recular, així que sortint per la porta Nord hi ha un pas subterrani que creua l’ampla avinguda i vas a parar just davant la taquilla del Parc. L’entrada van ser 10 iuans i vam fer només 5′ de cua.
Mereix molt la pena la visita al parc perquè té unes magnífiques vistes de la Ciutat Prohibida, així com de Beijing en general. També es veia el Temple Lama, pel qual ja havíem passat per davant i que és immens. Al recinte també hi ha un parell de templets, els veus amunt de tot de la muntanya, sembla que estan super lluny i ens va agradar molt la visita. Hem estat una horeta fent aquesta visita, hem acabat a les 11.30h, una hora abans del previst.
Quan vam acabar dubtàvem entre anar a la Plaça Tiananmén, que ens va quedar pendent d’ahir, o al Palau d’Estiu, que era el que teníem previst per avui. Però fa una estona que estava tronant i just sortir per la porta va començar a caure alguna gota de pluja i de sobte vam veure tots els xinesos corrent, per la qual cosa vam aplicar allò de “allà on vas, fes com veuràs” i ens vam aixoplugar juntament amb ells a la sortida del Parc. I vam fer bé, perquè no havíem tret els impermeables que ja estava diluviant. Aquí ens va tenir el temps una hora llarga. Tot i que portem impermeables, el que queia era una cortina d’aigua i amb les bambes que portàvem de calçat, tampoc era pla. Així que vam esperar fins que parés. No podíem tenir millor aparador!!
Amb la pluja vam perdre el temps guanyat, així que de nou canvi de plans i vam anar-nos treient l’important i a anar eliminant coses. Així que vam anar a visitar la plaça Tiananmén i hi vam arribar donant un passeig, hi ha una mitja hora llarga…
Pel camí vam provar les nostres primeres saltxitxes punxades en un pal, que és un recurs molt útil a la Xina. Les trobaràs arreu i n’hi ha de diferents sabors, totes tenen un punt dolç i també picant. A nosaltres ens van agradar, les vam menjar en diferents ocasions, però són molt contundents. Jo em quedava pleníssima, màxim me’n vaig menjar dues de seguides.
Plaça Tiananmén
Caminant vam vorejar el fossat de la Ciutat Prohibida i vam anar a parar a la mateixa parada de metro a la qual vam arribar al matí i una mica més endavant ja hi havia la torre de Tiananmén, on hi ha la famosa foto de Mao Tse Tung. Allà ja vam haver d’ensenyar les nostres entrades per poder accedir i es creua l’ampla carretera per un pas subterrani.
El temps seguia revoltat, així que la visita va ser ràpida. A la plaça no hi havia gaire gent i vam fer les fotos als monuments de rigor: Monument als Herois del Poble, Mausoleu de Mao Tse Tung (que estava tancat perquè només obren al matí), Museu Nacional i Gran Saló del Poble. Si haguéssim visitat la plaça ahir a la tarda, teníem pensat veure la baixada de bandera.
Al final de la Plaça hi havia la Torre Qianment, un edifici xulíssim. Ja eren com les 15h, el cel s’estava destapant, el Palau d’Estiu cau molt lluny així que de nou vam canviar els plans i vam visitar el Temple del Cel, que estava molt a prop.
Temple del Cel
Just aquí al costat teníem el metro Qianmen i a només 3 parades teníem Tiantan Dongmen, a prop de l’entrada Est del Temple del Cel. Sortint per la sortida A, s’arriba caminant en un parell de minuts, és molt a prop.
Aquí vam comprar l’entrada que val 15 iuans si només es visita el parc i si vols veure el recinte dels temples llavors el preu són 34 iuans i nosaltres vam agafar la completa. Gairebé no vam haver de fer cua.
Estava a tope de gent. De fet, ens va semblar que hi havia més gent que a la Ciutat Prohibida, potser perquè és més reduït? O potser perquè el temps havia millorat i tothom va aprofitar per fer activitats, però era exagerat el munt de gent que hi havia.
I hi havia moltíssima gent vestida amb els vestits tradicionals, ja fossin noies, nens, famílies… Va ser molt curiós veure’ls com portaven els seus fotògrafs professionals. Tot el recinte del Temple està molt xulo i hi vam passar un parell d’hores allà. Ens va encantar aquesta visita, malgrat i gràcies a la gent que hi havia.
En realitat, és un parc, així que només vam visitar les zones dels edificis. A més, als diferents edificis hi havia algunes exposicions, algunes eren peces de fusta antigues, ceràmiques, etc. ha estat interessant.
Per accedir al temple del cel, està tancat, cal passar pels torns i hem hagut de fer una mica de cua, però amb el munt de gent que hi havia, crec que no va ser més de 10′. I ja al recinte, és on més gent vam trobar. A la resta del parc no hi havia gairebé gent. Nosaltres només hem visitat els punts que tenia marcats a MapsMe i per sortir, vam anar per una altra porta diferent de la que vam entrar, però que ens portava a agafar el metro a la mateixa parada. Hi ha una altra parada de metro diferent, però estava 1 km més lluny.
I després d’això vam agafar de nou el metro ja de tornada a l’hotel i vam donar la visita per finalitzada cap a les 18h. El preu del metro és molt barat, va per distància. Els que hem agafat avui han costat 3-5 iuans el bitllet.
Vam sopar en un altre lloc al costat de l’allotjament i també vam menjar molt bé. Érem l’atracció, sobretot a l’hora de menjar els noodles, en realitat espaguetis molt grossos, amb els palets. Quan ens despistàvem, ens estaven gravant. Va ser molt divertit.
I per acabar el dia, vaig aconseguir que a l’hotel em compressin les entrades per als Guerrers de Xi’an, que ahir quedaven 2000 places i avui només 500, així que a 3 dies vista no em refiava de quedar-me sense entrada, i ens ha portat ni més ni menys que un parell d’horetes amb el traductor!! Ole jo 💪💪
Deixa un comentari