Petra 1r dia: el Tresor, el Monestir i les Tombes Reials (dia 10: 25-7-22, dilluns)

Petra o Wadi Musa

Horari a l’estiu: de 6 a 18.30 h

Denominada sovint com la vuitena meravella del món antic, Petra és l’atracció turística més important de Jordània. És una enorme ciutat excavada completament a les roques pels nabateus, una tribu àrab molt treballadora que es va establir a la zona fa més de 2.000 anys i la va convertir en una important ciutat de pas de les rutes de la seda, de les espècies i altres…

El regne nabateu va perdurar durant segles i Petra es va convertir en una ciutat molt admirada per la seva refinada cultura, arquitectura massiva i complexos i enginyosos dics i canals d’aigua. Petra va experimentar terratrèmols devastadors durant el 363 i el 551 dC. A causa de les noves rutes comercials i els danys causats pels terratrèmols, la ciutat de Petra va quedar en ruïnes. Al segle XIV, Petra era totalment desconeguda per al món occidental i així va romandre durant gairebé 300 anys.

Hi ha més de 30 llocs increïbles repartits en 60 quilòmetres quadrats, des de temples fins a tombes i elaborats edificis. L’impressionant de Petra és que tota l’estructura va ser tallada al vessant de la muntanya, fent ús de les formacions naturals de la terra de la regió.

L’interior de Petra inclou nombrosos barris, temples i tombes. També van crear sistemes d’aigua com ara preses i embassaments, fent possible la jardineria i l’agricultura a la regió àrida. Petra significa “la roca”. Va ser el nom que li van donar els grecs.

Dins de la ciutat hi ha diversos restaurants establiments de menjar ràpid i també hi ha parades d’artesania.

La nostra visita

Ens vam posar el despertador a les 5.45h, estem a uns 15′ caminant de la taquilla, i a les 6.30h ja érem a dins. Amb la Jordan Pass no cal pagar l’entrada, però cal treure el tiquet a la taquilla. Si a més l’has comprada per a més d’un dia, cal guardar-lo per poder accedir pels torns al dia següent. Vam comprar l’opció de 2 dies a Petra.

La millor hora per visitar-lo és de bon matí, sobretot a l’estiu. En això insistien la gent que anàvem coneixent que ja l’havien visitat, que cap al migdia allà no es podia respirar. I així ho vam fer. És un plaer començar la visita a aquesta hora. Gairebé no hi ha gent, el Siq i el Tresor ho fas pràcticament sol, i s’avança itinerari amb el sol més fluix.

La majoria de la gent coincideix que Petra és tan gran que no es pot visitar tot el mateix dia. Jo crec que si t’organitzes i matines, començant a les 6 del matí, sí que es pot. Nosaltres el primer dia vam veure tot excepte l’Alt del Sacrifici, que a més vam passar per davant i m’ha semblat del millor, per les vistes que hi ha de les tombes des de dalt. Fins i tot vam pujar al mirador del Tresor més alt, el que és pel camí de les tombes reials, que es triga com una hora. I a més vam anar més enllà de les tombes Reials, perquè es veia una altra tomba lluny i per aquí ens vam “perdre”, seguint el MapsMe, entremig del no res, fins arribar a aquesta tomba. L’aplicació del telèfon ens va marcar 21km, aquell dia, 35.000 passes.

Després vam passar pel Dam, la presa, construïda per protegir la seva ciutat de les inundacions que arribaven durant la temporada de pluges de les muntanyes i turons de l’altra banda de la vall. La presa va protegir la ciutat de Petra en redirigir les aigües de la inundació cap a un túnel.

I arribem al Siq, que en àrab significa “l’eix”, que és un estret congost que comença a la presa i acaba al Tresor. És l’antiga entrada principal que condueix a la ciutat de Petra, una roca partida amb una longitud d’uns 1200 m, una amplada de 3 a 12 mi una alçada de fins a uns 80 m. La major part de la roca és natural i una altra part va ser esculpida pels nabateus.

A banda i banda del Siq hi ha canals per guardar aigua de Wadi Musa (la Vall de Moisès), des de fora de la ciutat cap a l’interior. El canal de l’esquerra està excavat a la roca i cobert amb plafons de pedra.

El Tresor

Al final del Siq arribem al Tresor (Al-Khazneh), que té gairebé 40 metres d’alçada x 25 d’amplada, en dues plantes i 3 cambres. Es creu que va trigar al voltant de 4 anys a completar-se. Està decorat amb capitells corintis, frisos i figures. El Tresor està coronat per una urna funerària que, segons la llegenda local, amaga el tresor d’un faraó. Encara que la funció original segueix sent un misteri, el Tresor probablement es va construir al segle I. No obstant això, en realitat l’urna representava un monument a la reialesa.

Hi ha dues llegendes famoses sobre com va obtenir el seu nom: La primera és que un faraó egipci va crear Al-Khazneh usant màgia per emmagatzemar el seu tresor durant la seva persecució de Moisès i els israelites. L’altra és que els pirates han posat el seu tresor a l’urna. Es poden veure marques de bala a l’urna de pedra, ja que algunes persones van intentar disparar-lo en el passat amb l’esperança d’aconseguir el tresor de l’interior, encara que s’ha comprovat que no hi ha res a dins. El propòsit del Tresor no és clar, però l’excavació més recent ha descobert un cementiri sota el Tresor, amb tres càmeres.

L’entrada al’interior del Tresor també està prohibida.

A la pel·lícula d’Indiana Jones i l’Última Croada, aquest és el temple que van usar per filmar una de les seves escenes. A la pel·lícula, el temple era el lloc de descans final del Sant Grial.

A més de veure el Tresor des de terra ferma, també és xulo veure’l des d’un dels miradors. Sembla que n’hi ha 3, en dos et demanen diners per portar-t’hi. A la mateixa plaça del tresor t’ho ofereixen constantment i ens demanaven 10 JD per persona. Al final ens ho van deixar per la meitat, 10 JOD els 2, però nosaltres anàvem amb la idea del mirador més lluny, perquè ens va agradar la perspectiva i perquè als altres havíem llegit la possibilitat d’intent d’estafa, canviar-te el preu després, etc. I així anàvem al nostre aire i sense problemes.

Després de deixar el Tresor, seguim a la dreta pel Carrer de les Façanes o Street of Facades, que és el nom que es dóna a la filera de tombes monumentals nabatees tallades a la cara del penya-segat sud. Tot seguit arribem al teatre. Just abans tenim les escales d’accés al Palau Alt del Sacrifici, que veurem demà. El teatre va ser excavat a la roca pels nabateus fa més de 2000 anys, travessant diverses coves i tombes en el procés. Va ser parcialment desconstruït per donar pas a altres estructures. L’àrea de seients tenia una capacitat de 3000 persones en el passat, amb 45 files de cadires dividides en tres porcions horitzontals per dos corredors.

I més endavant, a la paret del davant comencen les Tombes Reials.

I més endavant, a la paret del davant comencen les Tombes Reials.

Tomba de la Urna: Va derivar el seu nom de la gerra que corona el frontó. Està precedit per un pati profund amb columnates a dos costats. A dalt de la façana hi ha 3 nínxols que donen a petites cambres funeràries, però que es va adaptar l’any 446 dC per servir com a església bizantina. És a dalt de tot del vessant d’una muntanya, cal pujar diversos trams d’escales per arribar a la tomba.

Tomba de Seda: Medeix 10 metres d’amplada i 19 metres de llargada amb una porta al mig i presenta quatre columnes. La tomba deu el seu nom als enlluernadors colors de la roca on va ser gravada. També és la més acolorida en comparació amb les altres tombes a Petra.

Tomba Coríntia: La façana fa 27 metres d’amplada i 26 d’alçada. S’assembla a la Tomba de la Seda i al Tresor, sobretot a la part superior, però està menys decorada i hi falta l’urna a dalt. Hi ha quatre gerres d’aigua al front i al costat, que es feien servir als rituals de neteja. Hi ha quatre habitacions dins de la tomba. Els nabateus han adoptat l’estil corinti en fer els pilars, per la qual cosa s’anomena la tomba Coríntia.

Tomba del Palau: fa 49 metres d’amplada i 46 metres d’alçada, és una de les més grans de Petra. La part inferior consta de 12 columnes decorades i quatre portes. Sobre el llindar hi ha 18 pilars. Les quatre portes del cementiri condueixen a quatre habitacions per a l’enterrament, amb algunes tombes tallades a les parets. Rep el nom perquè sembla a un palau. És una de les estructures de Petra que està meitat tallada i meitat construïda, especialment les parts superiors.

El mirador “Treasury from above”

El mirador més alt i allunyat consta com a “Teasury from above” i en el trajecte està indicat com “The spectacular view of the Teasury from above”.

Per arribar a aquest Mirador, no s’hi accedeix directament des del Tresor. Cal vorejar una muntanya per pujar fins al cim. Per arribar-hi cal anar pel carrer de les façanes, pujar fins a les tombes, arribar a l’última, la tomba del Palau, i mirant aquesta tomba de front, agafar el camí a l’esquerra, després de les parades beduïnes. Al final de tot hi ha un lloc beduí on cal consumir, ja que està just a la vora. Les begudes valen 2 JOD. Hi ha uns 700 esglaons

Durada: 1h 30′ pujar i baixar i estona del te

Doncs això hem fet, després de la tomba del Palau hem anat escales amunt. Era molt aviat, pel camí hi havia molts llocs de souvenirs que estaven tancats. Fins i tot amb aspecte que no els han d’obrir cada dia. Gran part del camí de pujada hem tingut ombra. Només cal anar pujant. Des d’aquí també hi ha unes vistes increïbles del Teatre, que queda just al davant.

Quan s’acaben les escales és una mica embolicat perquè hi ha indicat cap a la dreta un altre mirador amb vistes, on també hem pujat. Però el mirador del Tresor està seguint recte, sembla que et porta cap a un riu sec i hi ha fletxes pintades a les roques que cal anar seguint. Quan arribes a aquest punt ja estem molt a prop i finalment arribem. Són molt xules les vistes des d’aquí. La consumició són 2 JD (te, refresc o aigua). Suc de taronja crec que eren 3JD. Aquí vam estar una estona i de nou camí de tornada. Ara ja començava a tocar el sol a tot arreu. Hem buscat una ombra a les escales de baixada a les tombes i hem esmorzat uns entrepans que portàvem, per reposar forces.

Un cop a baix, ens quedava la Tomba de Sextius Florentinus, que era aquí a continuació. El primer pis presenta quatre columnes i una porta sobre el triangle i el pis superior mostra restes de columnes a banda i banda coronades amb un triangle i una urna.

I de lluny, enmig de la muntanya es veien unes altres tombes molt grans, que no apareixen ni al mapa, però cap allà que anem, per si l’itinerari fos fluixet, camp a través, per on havíem vist mules i cabres passar.

Va estar bé l’excursió, nosaltres sols enmig del no res amb tota la calorada del migdia, encara que les tombes tampoc és que fossin res extraordinari. I quan anàvem de tornada ens vam creua un noi sobre una mula que ens indica el camí de Petra i ens pregunta si ens hem perdut, si venim del poble. Suposo que va pensar que ens havíem “colat”, perquè una mica més endavant ja vèiem cases. Però ja li vam dir que no, que vam veure les tombes de lluny.

Li havíem posat al nostre MapsMe que ens portés al Monestir, estàvem a més de 3km, i pel camí vam arribar a l’Església Bizantina, que és sobre la Via Columnada. Aquí vam trobar uns mosaics ben conservats, entre els quals hi ha representacions d’animals, ocells, formes humanes i motius geomètrics.

I al final del carrer vam trobar el camí d’accés al monestir. Aquí hi ha restaurants i botigues.

Ad Deir (El Monestir)

El Monestir està enginyosament tallat, encara que no tan elaborat com el Tresor, i és tan gran que fins i tot la porta d’entrada té diversos pisos d’alçada. El seu nom, com el d’altres monuments de Petra, és inapropiat: el més probable és que fos un temple nabateu.

És un dels monuments més grans de Petra, fa 47 m d’amplada per 48,3 m d’alçada. Un pòrtic columnat s’estén a la façana; l’interior és ocupat per dues banques laterals i un altar adossat a la paret del fons.

El camí en si fa que valgui la pena pujar-hi, tot i ser una mica cansat. Amb una condició física normaleta, arribaràs cansat però sense problemes.

Són 1,9 km de pujada, des del restaurant que hi ha a l’inici del camí fins al Monestir de Petra. Cal pujar uns 200 metres i un total de 800 esglaons (treient els trams plans). Nosaltres vam trigar 45′ parant a fer fotos + 15′ més de pujada fins al mirador de dalt del tot.

El camí comença passat un gran restaurant amb terrassa. No es fa avorrit, hi ha miradors, es veuen diferents nínxols excavats a la muntanya, santuaris, parades de beduïns, diferents perspectives durant tot el camí. A gairebé tot el trajecte d’aquest camí hi ha moltes parades per repostar. L’aigua gran, fins i tot la tenen congelada a alguns llocs, val 1 JD. N’hi havia un amb gelats i refrescos i sucs, també a 1JD. Els que trobaràs al final de tot ja et valen 2JD. També hi ha botigues de souvenirs durant tot el camí.

I quan s’arriba al final, al Monestir, encara cal buscar el cartell que indica view, best view, és a dir les millors vistes del món, per continuar pujant una mica més. Nosaltres vam arribar fins a dalt de tot. Allà tens un altre lloc per consumir, però ens vam quedar a la porta. Com ja ens pensàvem, ens ha agradat moltíssim el Monestir, també les vistes des d’aquí a dalt.

Després cal desfer el camí, és a dir uns 6 km és el que hi ha des de l’entrada fins al Monestir, un parell d’hores de tornada, passant pel Tresor de nou i el Siq, fins a la sortida. Cal tenir-ho en compte pels horaris. Quan nosaltres vam arribar a baix, de tornada, cap a les 15h, hi havia gent que començava a pujar. Nosaltres hem aguantat molt bé tot el dia, però la tornada des del Monestir se’ns ha fet llarga. De baixada, pel camí, hem parat a proveir aigua i prendre’ns un gelat.

Carrer de les Columnes

I al camí de tornada ens trobem el carrer columnat (Colonnaded Street), que era el cor de la ciutat antiga. I també el Gran Temple, que està en aquest carrer i és un dels llocs més importants i el més gran de tota Petra. De fet, és un complex. Té una àrea de 7.560 metres quadrats i arriba a una alçada de 25 metres. Així que també aprofitem per veure’l.

I també teníem en aquesta zona el Temple dels Lleons Alats. A més vam anar parant a les botigues de souvenirs… No se’ns ha fet tan pesat com pensàvem, i tampoc hem passat tanta calor, potser hem tingut sort? A les 14h estàvem a dalt del tot del Monestir i ho portàvem bé.

Ens hem begut 4 litres d’aigua i 1 de Cola, a més a més dels refrescos, te i gelat que hem comprat aquí. I vam de sortir de Petra com a les 17h. Però quan anàvem de sortida, després del Siq, el darrer tram ja sí que ens volíem morir, no arribàvem a la sortida, amb tot el sol que queia. Però ha estat molt bé la visita. Tal com l’hem organitzat, ha estat super. I demà tindrem un dia molt lleugeret perquè ens ha quedat molt poca cosa.

Anem a buscar el cotxe, perquè avui canviàvem d’allotjament i calia fer el check-in. Vaig buscar un apartament que estava a 200m de l’hotel càpsula on vam ser ahir.

Aquest ha estat el pitjor de tot el viatge. Els llençols grocs amb unes taques i una pastilla de sabó que pensava que havíem obert nosaltres i que va resultar que no. En fi… Una pena, perquè la ubicació és ideal, amb espai per deixar el cotxe, molt a prop del camí cap a Little Petra i de Petra. La nevera no refredava però vam fer servir una que tenien ells.

Aquest no el recomanaré. Els que hi aneu amb cotxe, es pot aparcar molt fàcilment per tot arreu i, de moment, era de franc.

Dia 11: Petita Petra i 2n dia de visita a Petra (Petra)