Excursió amb raquetes de neu i moto de neu a peu de Boí-Taüll (dia 2: diumenge, 25 de febrer de 2018)

A les 10h hem quedat per fer l’excursió de raquetes de neu. Venen “descomptes” per internet, però quan vaig telefonar per saber si hi havia lloc per al cap de setmana, em va dir que no calia que el comprés enlloc, que el podia pagar allà directament i que el preu era el mateix. Em va demanar que li fes la petició per WhatsApp per confirmar si hi havia plaça i em va retornar la confirmació amb un mapa amb la ubicació del punt de trobada.

No cal matinar gaire. No teníem esmorzar inclòs així que esmorzem un bon entrepà al bar del costat. És important haver menjat per fer l’activitat en condicions.

El punt de trobada és un marge on hi caben alguns cotxes que hi ha de camí cap a les pistes de Boí-Taüll, passat Taüll i el Pla de l’Ermita. Està pujant a l’esquerra… Des de Pont de Suert hi ha una mitja horeta escassa.

Punt de trobada per a l’excursió de raquetes de neu.

Circuit motos de neu…

Érem un grup d’unes 12 persones. Allà mateix vam pagar a la furgo que serveix d’oficina i vam esperar la resta del grup. És la única sortida que fan al dia. Alguns van arribar 15’ tard. Mentre esperàvem… ens van ensenyar a posar-nos les raquetes.

La pujada és a un turó de més de 2000 metres d’altura que tenim a l’altra banda de la carretera. Crec que va dir que teníem uns 600 metres de desnivell de pujada… D’entrada faríem un trosset per veure l’aclimatació a l’altura i el nivell de tots. Com que semblava que no tots seguiríem el ritme, van oferir fer la pujada petita i qui volgués ja podria tornar. La meitat del grup es va quedar aquí.

Es important haver dormit aquí perquè els que venim de 0 metres sobre el nivell del mar acusem més l’altura i així ja estem aclimatats. Alguns venen el mateix dia directament de Barcelona i el cansament i l’altura els passa factura: baixades de sucre, tensió, marejos, etc.

Doncs anem cap amunt, fent esses, per caminar amb més facilitat. Pel camí ens van explicant coses sobre la flora i la fauna. Ens van ensenyant lesl diferents petjade que hi ha anem trobant…

Al mig de la foto, la carretera on vam deixar el cotxe…

Culminat el primer punt, n’hi ha uns que tornen cap a baix, amb un dels monitors. La resta, 3 parelles, tirem cap al cim, a més de 2.000 metres. Hi ha algun tram que es fa un pel dur, però seguim amb força i prou bé, uns amb més agilitat que d’altres…

Fem alguna paradeta pel camí i arribem a dalt de tot. La sensació és indescriptible, i si callem… més, amb aquell silenci ensordidor. Les vistes no te les acabes, així que la satisfacció personal per ser allà dalt és immensa.

A la cúspide…

En Ricardo ens explica que l’excursió dura hora i mitja, però que és molt maco pujar aquí a dalt i que li agrada donar l’oportunitat a qui pugui/vulgui de poder pujar. Així que en realitat vam estar unes 2 h 30’ aprox. Vam parar un fotimer de vegades a fer fotos, ens vam caure, vam perdre el pal… en fi, un viatget distret. I en Ricardo va ser un encant en tot moment, explicant-nos les ventures i desventures de la muntanya i coses a tenir en compte per si algun dia ens trobem amb algun entrebanc.

De baixada amb les raquetes de neu… A Boí-Taüll.

I en baixar, ens toca els 15’ de moto de neu. És una espècie de mini circuit on faríem 5 voltes en cercle. Es fa en parella sí o sí, per temes de contrapesos. Jo condueixo moto habitualment, però la de neu em va semblar massa gran i em vaig començar a posar nerviosa.

Primer ens donen les instruccions: on posar els peus per tal que no rellisquin, com seure, el fre a l’esquerre i el gas a la dreta, i abans de baixar prémer el botó vermell, per aturar la moto. Tot clar!!! Però el contrapès funciona a l’inrevés que amb la moto de carretera, aquí has de portar el pes del teu cos cap a la banda contrària a on hi ha la corba, perquè si no la moto es pot bolcar. Cap dels que anàvem va bolcar, tot i que de vegades semblava que podia passar.

Ens van dir 5 voltes així que jo vaig pensar que me’n quedava dues… però eren 5 voltes per persona, no per parella. Bufff, quin estrès. De copilot vaig patir una mica… Massa ràpid, crec. Però finalment no va ser tant terrible i m’ho vaig passar la mar de bé. Fins i tot em van dir que potser que de tant en tant toqués el fre J. Està clar que les coses es veuen diferent des d’una posició i des de l’altre…

Excursió en moto de neu…

Dinar al Bar Can Manolo, a Pont de Suert.

Amb tot això, eren dos quarts de tres!!! Havíem passat el matí i ni ens vam adonar… Va ser mooolt divertit. Doncs hem acabat el cap de setmana. Rematem amb un dinar de nou a Cal Manolo, a base de bacallà: esqueixada i bacallà fregit. Mmmmm

I tres horetes per arribar a casa. Una experiència molt recomanable.