Parc Nacional Tsitsikamma (dia 14: 21 d’agost de 2022, diumenge)
Per avui tenim visita al Parc Nacional de Tsitsikamma, que tenim aquí al costat.
Parc Nacional Tsitsikamma
Amb 70 quilòmetres de llarg i 5km d’amplada, el Parc Nacional Tsitsikamma és un dels llocs que no et pots perdre de la Ruta Jardí a Sud-àfrica, que destaca per tenir una impressionant franja de costa, on es poden realitzar diverses caminates, a més de la possibilitat d’allotjar-te dins del parc, en unes cabanes amb unes vistes increïbles a la costa.
Aquest parc també ens entrava amb la Wild Card. Si no, els viatgers internacionals paguen 130R.
Hi ha diferents trekkings i el que se sol fer és el Mouth Trail. Aquí també hi ha el típic procés d’accés als parcs, encara que més ràpid, ja que, com que no hi ha tants animals, no et miren el vehicle. Hi ha indicadors de les diferents rutes que hi ha. Nosaltres comencem per la dels ponts penjants.
- Mouth Trail: Aquest sender no dura més d’una hora i és de nivell fàcil, és el més conegut de Tsitsikamma, ja que és el que inclou els famosos ponts penjants que apareixen a les fotos. El sender parteix de Sandy Bay, just al costat del restaurant, on pots deixar el cotxe al pàrquing gratuït per començar el recorregut. Després d’una petita caminada arribes a tres ponts penjants, de 40m, 50m i 77m de llargada. I són a 108m d’alçada sobre el nivell del mar i per sota passa l’Storms River. El camí és molt fàcil, només hi ha un petit tram d’escales. La resta està molt ben habilitat. És un trajecte d’1 km, que després cal tornar pel mateix lloc. Aquest recorregut és molt xulo i al final arribes a una cala, aquí no es permet el bany, on les onades trenquen contra les pedres i se sent com les arrossega i es mouen. I l’aigua, en aquest tram, és negra, on s’ajunta l’aigua del riu amb el mar, és molt impactant perquè la del voltant és transparent. Aquí es poden fer activitats d’aigua: caiac, passeig amb vaixell… Hi havia gent posant-se els neoprès, quan vam arribar. Pots tornar pel mateix lloc, o un camí alternatiu on hi ha escales. Nosaltres vam triar aquesta opció i va estar molt bé..
De tornada al pàrquing on havíem deixat el cotxe, també hi ha botiga allà, vam comprar uns refrescos i xocolatines per al segon recorregut. Vam agafar el cotxe i el vam moure fins a l’inici de l’Otter Trail, que és un trekking de 48 km, que la gent fa en 4 o 5 dies, parant a dormir cada dia en un lloc diferent. Nosaltres vam fer el principi d’aquest trekking que és el Waterfall Trail i arriba fins a una cascada increïble.
- Waterfall Trail: Aquest sender d’uns 6 quilòmetres anada i tornada, no és circular, cal anar i tornar pel mateix lloc. Es triga unes 3 hores i al principi està indicat com de dificultat elevada. És un sender difícil. A nosaltres no ens va semblar difícil el sender en si, però sí que cal portar un calçat adequat perquè camines sobre moltes pedres, les onades et trenquen moltes vegades molt a prop, hi ha moltes parts que estan mullades i rellisquen força. També s’ha d’escalar una mica per algunes zones, alguns trossos has d’ajupir-te, d’altres ajudar-te amb les mans… Fàcil tampoc no és. A mig camí s’arriba a una cova i al final a la cascada, que és molt bonic perquè tens en un costat la cascada, l’aigua de la qual és negra, i a l’altra banda tens el mar i et trenquen les onades, i tu vas just per unes roques entre la cascada i el mar. Nosaltres vam acabar aquí. Els que segueixen per l’Otter Trail tenen el camí indicat. Vam agafar la marea força alta i alguns trams de pedres quedaven mig coberts pel mar. Vam fer el camí de tornada pel mateix lloc. En el camí de tornada una onada ens va trencar gairebé a sobre (bé, ens no, només a mi, la Mireia) i, com que venia amb molta força, no vaig voler saltar la roca en aquell moment, no se m’anés a endur per davant i, en quedar-me paralitzada, em vaig posar xopa d’aigua fins més amunt del genoll, aguantant la càmera i la motxilla amb els braços tan amunt com vaig poder. Així que la resta de camí vaig anar amb els peus xops i l’Adrià no em va deixar tornar a portar la motxilla o la càmera. Per sort, no feia fred. Al camí de tornada vam acabar plens de fang. Hi havia uns animals a les roques, com un hàmster gran, molt pelut, mida llebre, crec que eren marmotes.
I aquí acabem l´excursió. Ha estat de les milloretes. Veure animals als parcs agrada, però trepitjar el terreny també es troba a faltar i aquesta ha estat molt potent.
Teníem uns 140 km, un parell d’hores, fins a Wilderness, el nostre destí següent. Teníem prevista alguna parada al camí, com Krysna, però seguim directament a destí. Els paisatges són tan espectaculars, de vegades hi ha miradors a la mateixa carretera, poblets costaners, passem per canons, creuem rius, és un paisatge increïble, les fotos no fan justícia. Vam decidir quedar-nos amb allò que anàvem veient durant l’itinerari.
Vam parar a posar benzina i van ser 300R i vam arribar a l’allotjament de Wilderness, que estava molt bé.
.
Wilderness és una ciutat amb un aspecte d’alt nivell adquisitiu. Aquest és el nostre allotjament, que també és molt recomanable. A nosaltres ens va semblar increïble, fins i tot la zona exterior, i era dels més senzills que hi havia, a molt bon preu i aquest és el link de reserva.
Per aquí hi ha moltes mansions de diverses plantes, amb grans vidrieres i enormes llums a l’interior, a l’estil Beverly Hills, a dalt de les muntanyes, amb vistes al mar.
I vam anar a sopar a un restaurant d’aquesta mena, amb diverses plantes, amb vistes al mar, i amb aspecte luxós. L’havíem triat durant el trajecte buscant per internet. Tots vestits elegantment i nosaltres amb xandall i fang, acabats d’arribar de l´excursió, ens vam sentir observats quan vam entrar. Vam sopar a la segona planta, amb vistes al mar, i va ser un plaer.
Hem sopat graellada de peix: gamba planxa, calamars fregits, lluç, calamarsets planxa i musclos amb salsa amb patates de guarnició. Com que vam pensar que potser era poc, vam demanar també sushi, que si ens sobrava, ens ho podem emportar (no va sobrar). Ens va costar 170R els 12 makis, uns 10€ i el sopar en total amb vi ens va costar 40€, en un lloc superfi.
Deixa un comentari