Cotxe de lloguer

Per a aquest viatge hem optat per contractar un vehicle 4×4, una elecció ideal després de trobar una oferta excel·lent amb Sixt a través de DiscoverCars per un preu de 270 € amb l’assegurança a tot risc inclosa, una autèntica ganga.

La clau a Costa Rica rau en la casuística de la contractació al taulell. El procés de lloguer al país acostuma a ser complex a causa de l’exigència estricta d’assegurances locals obligatòries per llei. Les companyies locals tendeixen a aplicar càrrecs addicionals importants si no es disposa de la documentació exacta o si s’intenta rebutjar la seva cobertura nativa.

En el nostre cas, l’estratègia consisteix a declinar amb fermesa qualsevol assegurança extra al taulell del proveïdor, ja que disposem d’una cobertura total en línia que ja protegeix la franquícia davant de qualsevol dany. Mantenir-se ferm davant aquestes exigències i revisar el vehicle minuciosament abans de sortir (verificant el kit d’emergència obligatori) va ser fonamental per evitar sorpreses desagradables en iniciar la ruta.

Després de tornar del viatge, m’atreveixo a dir que ha estat la nostra experiència més premium en un lloguer de cotxe. Per si de cas, tant en la recollida del vehicle com en la devolució, vaig gravar amb el telèfon tota la conversa, però no hi va haver cap contratemps i no ho vam haver d’utilitzar.

Com acostuma a passar, ens van oferir la seva assegurança, que tenia un cost d’uns 13 $ diaris, una quantitat molt elevada. Ens van indicar que la nostra assegurança no incloïa els danys a tercers. Com que una assegurança bàsica precisament ha d’incloure els danys a tercers, l’argument no tenia gaire sentit. Tampoc no es van posar gaire insistents.

L’altre problema habitual és el de la targeta de crèdit. La nostra VISA de crèdit a nom del conductor no porta la numeració impresa, com la majoria de les targetes noves, per motius de seguretat. Prèviament els havia contactat per correu electrònic per confirmar que aquest tipus de targetes servien i així m’ho van confirmar, sempre que la numeració no canviés. Les úniques que no accepten són les que tenen numeració variable, tot i que diria que això no passa amb cap targeta de crèdit convencional.

Em van demanar que els mostrés a l’aplicació la numeració de la targeta perquè la poguessin apuntar i carregar-nos el dipòsit de 1.000 dòlars. Evidentment, no els vaig mostrar el CVC de seguretat, malgrat que pretenien fer una foto de les dades de la targeta.

Una altra cosa que vaig fer en sortir de l’oficina va ser bloquejar la targeta, ja que he llegit casos de persones que han rebut més d’un càrrec i així evitava possibles problemes. Cal recordar activar-la de nou abans de retornar el vehicle.

Tot i que insisteixen que l’alliberament de la fiança és automàtic, amb l’excusa que el banc és lent, sempre és millor demanar que la retrocedeixin manualment des del datàfon i sol·licitar-ne el comprovant corresponent, per si passés qualsevol cosa.

I l’últim contratemps va ser pagar la resta de l’import del vehicle. Normalment Booking cobra l’import complet en el moment de la reserva, però era la nostra primera vegada reservant amb DiscoverCars, que segons els comentaris que van fer, els agrada tant una companyia com l’altra.

Aquí només havíem pagat 78 € de l’assegurança a tot risc més 1 € de dipòsit de l’assegurança. Jo els vaig demanar pagar la resta, uns 200 €, amb la mateixa targeta utilitzada per al dipòsit. El venedor estava entestat que ho fes amb la targeta de crèdit del conductor i va demanar suport al responsable, que va dir que, evidentment, havíem de pagar amb la targeta del dipòsit.

Genial! Això era exactament el que jo estava demanant: que em deixessin pagar amb la targeta que ja havia utilitzat per a la preautorització. Finalment m’ho van concedir perquè es van acabar contradient ells mateixos. Pagar amb la targeta de crèdit m’hauria suposat un sobrecost de divisa i canvi de moneda d’uns 18 €.

Així que TOT va sortir rodó. A més, ens van assignar exactament el vehicle que havíem reservat: un Mitsubishi 4×4.

La veritat és que no van ser gaire agressius, malgrat que nosaltres anàvem a la defensiva. Fins i tot ens van recomanar utilitzar Waze en lloc de Google Maps, cosa que vaig fer immediatament, sobretot veient les diferències entre les rutes que proposava cada navegador.

La devolució també va ser impecable. El cotxe havia funcionat de meravella i no vam tenir cap incident, de manera que simplement vam gravar el cotxe i vam demanar la devolució manual del dipòsit per precaució. En tres o quatre dies ja estava tot resolt.

A l’aeroport la majoria de companyies només tenen una petita oficina i et traslladen amb minibús als afores, a menys de cinc minuts, on disposen de les instal·lacions principals i dels vehicles.

La nostra filla no va tenir tanta sort. També havia reservat amb DiscoverCars, però amb Avis. Havia demanat un 4×4, concretament el model Jimny, perquè volien un vehicle petit. Doncs no li van lliurar cap 4×4 i, segons ens va explicar, el tracte de la venedora va deixar bastant a desitjar.

Per aquest motiu, a la tornada de les vacances haurà de presentar una disputa a través del seu banc per sol·licitar el reemborsament complet, ja que es tracta d’un incompliment contractual.

Conducció a Costa Rica

Posar-se al volant a Costa Rica és tota una aventura que requereix canviar el xip de conducció europeu. La xarxa viària del país és molt heterogènia i les distàncies al mapa poden enganyar. Les aplicacions com Google Maps o Waze acostumen a ser optimistes, de manera que la regla d’or és calcular sempre entre un 20 % i un 30 % més del temps indicat pel navegador.

Això és el que havia llegit constantment abans del viatge, però potser vam tenir sort, perquè vam viatjar de manera molt més fluida i ràpida del que teníem previst.

Com ja he comentat, vam seguir sempre les indicacions de Waze i els temps estimats es van complir pràcticament al minut. Només el trajecte entre Uvita i Monteverde, que era el més llarg, es va allargar una mica a causa d’un embús provocat per les obres que estan fent a la zona de San José. La resta del viatge vam trobar poc trànsit, el temps ens va acompanyar i vam circular segons els tempos marcats per Waze.

La casuística de les carreteres costa-riquenyes es defineix per diversos factors clau:

• Velocitat i orografia: Oblida’t de les autopistes d’alta velocitat. La gran majoria dels trajectes es fan per carreteres d’un únic carril per sentit. A això cal sumar-hi trams de muntanya amb revolts molt tancats, desnivells pronunciats i una presència constant de camions pesants i pick-ups locals que poden alentir la marxa. Nosaltres gairebé no ens vam sentir limitats per aquest motiu, encara que sí que hi ha força revolts a la zona de Monteverde. Tot i això, la conducció ens va semblar fluida.

• Estat de les vies i ferms: Tot i que les carreteres principals estan asfaltades, és molt habitual trobar sots, asfalt irregular o trams de pista de terra (“lastre”) amb forats importants. És aquí on la tracció 4×4 esdevé especialment útil, no perquè es faci conducció extrema, sinó per la tranquil·litat que aporta en zones degradades, accessos a parcs naturals o pujades amb pedra solta. Nosaltres només vam trobar sots importants a la zona d’El Castillo, vorejant el llac Arenal. A la resta del viatge n’hi havia puntualment, però no va ser la norma general.

Per anar i tornar de Tortuguero hi ha un tram de via ràpida de doble carril que, segons la nostra filla, que sí va fer aquest tram, arriba pràcticament fins a Cahuita. També hi ha una autopista en construcció a la zona d’Alajuela i San José, pràcticament l’única gran obra viària que vam trobar.

La nostra filla es va trobar amb un arbre esllavissat travessant la calçada, cobert de terra, al tram entre La Fortuna i Monteverde, fet que els va obligar a buscar una ruta alternativa i convertir un trajecte de tres hores en un de cinc. Per a situacions com aquesta, Waze és imprescindible.

• Logística solar i meteorològica: L’horari de llum solar a Costa Rica és força limitat. El sol surt cap a les 5.30 h i es fa fosc gairebé de cop cap a les 18.00 h. Conduir de nit no és gaire recomanable per la manca d’il·luminació, l’absència de línies reflectants i la possibilitat de trobar animals o vianants a la carretera. Per això és preferible planificar tots els desplaçaments importants durant el dia. A més, durant l’agost és habitual que descarreguin forts ruixats tropicals a les tardes, fet que pot reduir la visibilitat sobtadament.

En el nostre cas això tampoc es va complir gaire. Només vam tenir tres dies de pluja en els que pràcticament no vam haver de conduir. Durant els desplaçaments, només ens va enganxar un xàfec curt a la zona de La Fortuna.

• Peatges i aparcaments: Només vam trobar un peatge, que va costar 190 colons.

Pel que fa a la seguretat, la norma és no deixar mai motxilles ni objectes de valor a la vista dins del vehicle durant les parades, especialment en punts turístics com el pont dels cocodrils del riu Tárcoles, i procurar utilitzar aparcaments vigilats sempre que sigui possible.

Nosaltres ho vam seguir al peu de la lletra, tot i que personalment no vaig tenir la sensació d’inseguretat que sovint es descriu. Ara bé, a Tortuguero sí que havien detingut uns joves per robatoris a la platja.

Tampoc vam pagar tants aparcaments com esperàvem. En alguns llocs no hi havia ni rastre del gorrilla de torn. Potser perquè era temporada de pluges?