Casc antic i Praga de nit (dia 2: 21-1-23, dissabte)

Vam posar l’alarma a les 8 del matí i sorpresa, tot està nevat, però a més seguia nevant!! De moment ho fa amb poca força, però durant el dia va anar augmentant la intensitat de la nevada.

Esmorzar a l’hotel…

Vam fer un bon esmorzar a l’hotel, ens vam abrigar bé, i a les 9 ja estàvem en marxa. Portàvem leggins i samarreta tèrmica i doble mitjó sota la roba de carrer. No havíem portat les botes de goretex perquè no esperàvem que nevés, però les vambes amb una mica de plataforma van ser més o menys suficient. No feia gaire fred tampoc, potser per les capes que portàvem…

Havíem pensat fer el free tour, però com que el nostre temps era tan escàs, vam decidir fer la visita al nostre aire, per així avançar més. I amb la neu i el fred, tampoc ens venia de gust estar aturats molta estona mentre donen les explicacions, que tampoc veus tantes coses. I vam fer bé de no fer-ho, perquè la nevada va anar en augment i si ho haguéssim fet, no haguéssim tingut temps d’arribar al castell.

Mapa de Praga.
Mapa de Praga.

Plaça de la Ciutat Vella

La nostra primera destinació va ser la Plaça de la Ciutat Vella, un dels llocs més agradables de Praga i la plaça principal. És molt acollidora i antiga i està envoltada per interessants carrerons pels quals resulta un autèntic plaer passejar.

Durant el segle XI, les edificacions es van anar estenent des del Castell fins a la riba dreta del riu Moldava, i ja a finals d’aquest segle s’esmenta per primera vegada l’existència d’un mercat on està l’actual plaça de la Ciutat Vella. Als dos segles següents Praga va continuar creixent i al segle XIII va adquirir el títol de ciutat. L’ajuntament, que també és a la plaça, va començar a funcionar a mitjans del segle XIV.

Plaza de la Ciudad Vieja de Praga.
Plaça de la Ciutat Vella de Praga.

Aquests són els edificis d’interès que podem veure a la plaça:

  • L’Església de la Mare de Déu de Týn (Kostel Matky Boží pred Týnem): Va ser construïda al segle XIV sobre una antiga església romànica, és una impressionant església d’estil gòtic tardà que compta amb dues afilades torres, que superen els 80 metres d’alçada, i es poden observar des de diferents indrets de Praga.
  • L’Ajuntament de la Ciutat Vella: és un dels edificis de la Plaça més admirat ja que hi ha l’impressionant Rellotge Astronòmic de Praga. Té una torre gòtica de 60 metres d’alçada des de la qual es pot contemplar el centre. L’horari per pujar a la torre és de dimarts a diumenge de 9.00 a 22.00 hores i dilluns d’11.00 a 22.00 . El preu de l’entrada general són 130 Kč (uns 5,50 €) i 80 Kč (uns 3,40 €) per a estudiants i nens.
  • Rellotge Astronòmic.

El Rellotge Astronòmic

La desfilada dels dotze apòstols es produeix a totes les hores en punt de 9.00 a 21.00 hores.

Nosaltres ho vam veure en plena acció més tard, de tornada al nostre apartament, després de dinar. És molt bonic veure els autòmats que surten de dins, en funcionament.

El Rellotge Astronòmic és un famós rellotge localitzat a la paret sud de l’Ajuntament i és una de les principals atraccions turístiques de Praga. Es tracta d’un rellotge medieval, que va ser construït el 1410 per un mestre rellotger anomenat Hanus i perfeccionat posteriorment per Jan Taborsky al segle XVI. Diu una llegenda que perquè Hanus no repetís la seva obra, els regidors el van deixar cec.

El rellotge es compon de tres parts:

  • El calendari de Josef Mánes: L’esfera inferior representa els mesos de l’any mitjançant pintures realitzades per Mánes, a més dels signes del zodíac i al centre hi ha l’Escut d’Armes de la Ciutat Vella de Praga. També té quatre petites escultures addicionals, que són un filòsof, un àngel, un astrònom i un orador.
  • El Rellotge Astronòmic: L’esfera superior de la Torre del Rellotge és el Rellotge Astronòmic pròpiament dit, que no té com a funció donar l’hora sinó representar les òrbites del Sol i de la Lluna.
  • Les figures animades: Són els dotze apòstols que desfilen i surten del Rellotge cada vegada que el rellotge marca les hores a les finestres superiors del Rellotge Astronòmic. A més, hi ha quatre figures addicionals, que són el Turc, l’Avarícia, la Vanitat i la Mort, un esquelet que estirant la corda marca l’inici de la desfilada.
Rellotge astronòmic de Praga.

Després de veure la zona de la plaça, al principi ens va costar una mica ubicar-nos perquè no hi ha dos carrers rectes, i vam anar a parar al barri jueu. Ho teníem previst per veure el diumenge. A més, avui no vam poder veure res ja que el Sabbath (dissabte) és el dia sagrat per als jueus, així que totes les sinagogues i el cementiri estaven tancats. I ens vam quedar a la porta de la Sinagoga Espanyola.

Seguim la nostra ruta cap al riu. Creuem pel Czech Bridge, que és el que estava més a prop del barri jueu. No és el més bonic dels ponts, però des d’allà sí que tens una preciosa vista de tot el conjunt dels ponts, pont Carles inclòs, i la ciutat. Així que val la pena aquesta ruta.

Vistas del río desde Czech Bridge, Praga.

Hi ha qui arriba al castell amb tramvia, però nosaltres ho vam fer tot caminant, és una distància molt assequible. Després de passar pel pont, vam anar a través del parc Letna, que també vam creuar. Hi ha força escales i un mirador. També vam passar per un estany, que estava congelat. I vam anar a sortir a les Antigues Escales del Castell (Old Castle Stairs), un itinerari amb unes fantàstiques vistes de tota la zona, ja que vas pujant. No tot són escales, es va alternant caminar en pla amb pujar escales.

Camí al Castell de Praga.

Vistes de Praga des de la zona del Castell.

En acostar-nos al castell hi havia una cua quilomètrica, parlant literalment, doncs encara ens faltava 1 km per arribar a la porta d’accés. Per sort, vam preguntar a un parell de persones i va resultar ser la cua per a una exposició temporal de les Joies de la Corona de Praga. Així que seguim cap endavant i al final va resultar ser una altra cua més curta que hi havia al principi de tot, unes 12 persones, vam trigar molt poc a entrar-hi.

Just abans d’entrar al recinte del castell hi havia un control de seguretat on ens van mirar la motxilla i també vam passar pel detector de metalls. No sabem si aquesta és la pràctica habitual, o va ser puntual a causa de l’exposició de les Joies de la Corona.

Castell de Praga

Ubicació: A l’oest del riu Moldava.

Horari des del novembre fins al març: tots els dies de 6.00 a 22.00 hores. Monuments de 9.00 a 16.00 hores.

Preu adults (inclou la Catedral de Sant Vito, el Palau Reial, la Basílica i el Carreró de l’Or): 350CKZ. Preu estudiants 250 CKZ. Amb la Prague Card l´entrada és gratuïta.

El preu al canvi va ser de 10€ per persona. Et donen una entrada que val per a les 4 visites, encara que en realitat la Catedral és de franc. I a cada visita et van validant l’entrada. De tota manera, es pot passejar per l’interior del recinte del castell, els carrers i la catedral de forma gratuïta. Només hauries de pagar en cas de voler entrar al Palau, la Basílica o al Carreró de l’Or. Les taquilles de compra d’entrada són just abans de l’edifici corresponent. En qualsevol cas, al nostre parer, val la pena pagar l’entrada. La visita és molt completa i pots estar diverses hores visitant-ho tot. A més, les vistes de Praga des del castell són precioses.

Vistes de Praga des del Castell.

El Castell de Praga va ser construït al segle IX i és un dels castells més grans del món (és com una ciutat) i el monument més important de la República Txeca. No és el típic castell medieval amb aspecte fortificat, sinó que està compost per un conjunt de palaus i edificis connectats per petits i pintorescos carrerons.

Podríem dir que la creació de Praga comença amb la construcció del castell. La seva situació estratègica aviat el va convertir en el centre del territori i va constituir la residència dels Reis de Bohèmia. El 1918 es va convertir en la residència del President de la República Txeca i des de llavors el president hi té el seu despatx.

Al recinte del castell els lavabos són de pagament. Has de posar una moneda o tens alguna persona que et cobra a l’entrada, així que vam aprofitar per prendre alguna cosa al bar, i així utilitzar-lo. Ens vam prendre una sangria calenta, que es diu Glühwein i un cafè, per uns 5 euros al canvi. Ja a la sortida de la cafeteria teníem el Carreró de l’Or, i just al costat, a la botiga de souvenirs, es venien les entrades per entrar als monuments.

En aquest  link pots descarregar-te el mapa del Castell amb tots els punts importants a visitar i on accedir.

Carreró de l’Or

El Carreró de l’Or és un carrer curt, colorit i encantador situat a l’interior del Castell, que rep el nom dels orfebres que habitaven i treballaven allà al segle XVII.

Callejón del Oro, en el Castillo de Praga.
Carreró de l’Or, al Castell de Praga.

El costat esquerre del Carreró de l’Or està ocupat per casetes de colors que van ser construïdes als murs del castell per aixoplugar els 24 guardians del castell. Posteriorment, cap al segle XIX van ser habitades per indigents i delinqüents de Praga, però al segle XX van ser desallotjades i reformades, convertint-se en botiguetes d’artesanies, com marionetes, vidre, rellotges i altres productes típics, i exposicions, amb objectes de la zona que representen com era la vida en aquella època.

El Carreró de l’Or és també conegut perquè a la casa número 22 va viure Franz Kafka, un dels escriptors més influents del segle XX, escriptor de la Metamorfosi, la seva obra més coneguda.

Vam entrar a totes les botigues, que a més de ser molt interessant, ens va permetre protegir-nos del fred i la neu, que cada cop pressionava més. Hi ha sobretot titelles, armadures, armes i aparells de tortura medievals. Hi ha moltes artesanies, exposicions, rellotges amb engranatges, tot molt artesanal. Una de les zones és com de recreació de com era el castell a l’antiguitat amb habitacions temàtiques amb objectes de l’època.

Carreró de l’Or al Castell de Praga.

Amb la neu, no s’aprecia el color del carreró, que havíem vist en fotos amb uns tons colorits molt intensos. Però ens va agradar molt de tota manera.

Quan vam acabar amb el Carreró de l’Or vam arribar a la Torre Daliborka, que està tot just continuant la visita (hi ha fletxes que t’indiquen el recorregut). Aquesta és la famosa presó de la ciutat que als seus començaments albergava els membres de la noblesa, però que més tard va passar a convertir-se en una presó més comuna. Aquí hi ha molts elements de tortura, gàbies penjades amb esquelets a dins, etc. És de les exposicions de tortura més completes que havíem vist mai. Els equelets penjant del sostre van ser molt impressionants.

Després vam anar cap a la Basílica i Convent de Sant Jordi, que era molt senzilla, però també ens va agradar, i de nou, ens vam arrecerar de la neu allà. La cortina de neu cada cop era més espessa i ja no podíem fer ni fotos, perquè amb prou feines s’hi veia. Va ser fundada l’any 920 i ampliada posteriorment amb la construcció del convent, que actualment acull la col·lecció d’art bohemi del segle XIX de la Galeria Nacional de Praga, amb algunes relíquies religioses.

I vam seguir fins a l’antic Palau Reial, que tampoc no té gaire per veure. L’antic Palau va ser creat al segle IX com un palau de fusta, però va patir importants canvis fins a convertir-se en l’impressionant edifici que es conserva actualment. Hi ha una sala molt gran, tipus sala de ball, la capella, a més d´alguns mobles antics i quadres.

I ja només ens quedava per veure la Catedral, però no hi vam poder entrar, ja que hi havia un temps d’espera a la cua que durava 8 hores, ja que l’exposició de Les Joies de la Corona que havíem esmentat anteriorment es feia en algun lloc de la catedral. De fet, ja havien tancat la cua i no es podia quedar més gent, encara que tampoc anàvem a fer tantes hores de cua, de tota manera.

Catedral de Sant Vito

Catedral de Praga.

Té una important història i un notable valor artístic, sent el símbol de Praga i de tota la República Txeca. Aquesta és la catedral més important de Praga i un dels monuments més significatius.

Es va començar a construir el 1344 per ordre de Joan de Luxemburg i després de diverses èpoques i arquitectes diferents, es va acabar finalment als segles XIX i XX, que va obrir les portes al públic a finals de 1929.

Aquí està la tomba de Wenceslau IV (El Rei Bo), les Joies de la Corona, i és el lloc de coronació dels reis de Bohèmia. També podeu pujar a la torre, des d’on hi ha les millors vistes de la ciutat de Praga. La pujada és per unes escarpades escales de cargol. L’alçada de la torre més elevada és de 99 metres, i les de les dues torres bessones són de 80 metres.

Al castell també es pot veure:

  • Torre Negra: rep el nom a causa d’un incendi que la va deixar ennegrida. Va ser una presó per als deutors, un grup de presos que comptaven amb nombrosos privilegis.
  • Torre Blanca: va ser utilitzada com a presó per als membres de la noblesa.
  • Torre de la Pólvora: va ser construïda al segle XV com a part de la fortificació del castell i va acabar convertida en el laboratori dels alquimistes del rei Rodolfo II.

Com que cada cop nevava més, el calçat i la roba començaven a calar, teníem gana i com que aquí es menja d’hora, vam donar la visita per acabada i vam anar a dinar. El lloc que vam triar per dinar va ser la turistada, i després els comentaris que vam veure ens ho va confirmar. Però ja estàvem cansats i va ser el primer lloc que vam veure i gairebé hi vam entrar sense valorar-ho. Ens van cobrar pel cobert, l’acompanyament, etc. així que vam pagar al preu d’aquí. Però el menjar estava bo. Vam menjar gulasch i una altra carn típica.

Menjar típic a Praga.

Després vam passejar una mica més pel centre i vam veure el Rellotge Astronòmic en ple funcionament, que crec que eren les 5 de la tarda. També l’escultura de l’home penjat.

Vam descansar una estona a l’hotel i vam posar el calçat al radiador perquè s’assequés. Vam estar a la cafeteria de l’hotel, que també és molt xula. I després teníem la reserva a l’Spa de l’hotel. Portàvem banyador, xancletes, tovallola… i no ens va caldre res. L’Spa és privat, et donen les xancletes, el barnús i no cal ni el banyador, tal com ens van dir a la recepció. També hi havia sauna, jacuzzi, música i llums que es podien graduar. I una nevereta amb una aigua amb gas gratis, i diverses opcions de pagament, com ara refrescos o xampany. Ens va costar 900 corones.

Tarda de Spa al nostre hotel de Praga.

Pont de Carles

Després de l’SPA, vam sortir a veure Praga de nit. Vam passar pel Pont de Carles, que és el monument més famós de Praga i comunica la Ciutat Vella (Staré Město) amb la Ciutat Petita (Malá Strana). El vam creuar i vam passejar per l’altra banda del pont, que al matí amb la neu no s’apreciava res.

Té més de 500 metres de llargada i 10 d’amplada, i antigament tenia 4 carrils destinats al pas de carruatges. Actualment és de vianants. Quan hi vam ser nosaltres, estava tot nevat i gelat, així que era un espectacle intentar creuar-lo i veure com altres persones el creuaven, entre relliscades i rialles.

El Pont de Carles rep el nom del seu creador, Carles IV, que va posar la primera pedra l’any 1357 per substituir el Pont de Judit, que va ser destruït per una inundació. Al llarg del Pont hi ha 30 estàtues situades a banda i banda, construïdes a principis del segle XVIII, moltes de les quals són còpies ja que les originals es troben al Museu Nacional de Praga.

La primera estàtua que es va afegir el 1683 va ser la de Sant Joan Nepomucé, qui va ser tirat al riu el 1393 per ordre de Wenceslau IV i al segle XVIII va ser santificat. La seva estàtua és al lloc des d’on va ser llançat a l’aigua. Es diu que qui demana un desig posant la mà esquerra en la representació del seu martiri, a la base de l’estàtua, li serà concedit.

Creuant el pont, al costat del riu on hi ha el castell, trobarem també paradetes, artistes de carrer i llocs on menjar.

Vam tornar a creuar el pont i vam anar a sopar per la zona del barri jueu. Vam entrar en un pub decorat tipus antic, que havia trobat que també feien menjar, però ho deuen fer només al migdia perquè només ens van oferir natxos.

Ja que estàvem allà ens vam demanar uns còctels amb nachos i quan vam sortir, entre l’atzucac i tot, ja tot estava tancant, així que vam fer una pizza al tall que ens vam menjar mentre passejàvem i vam aprofitar bé el passeig nocturn, ara que, per fi, no nevava.

Praga de nit.
Praga de noche.

De tornada a l’hotel, just al costat teníem un altre lloc de pizza al tall i ens vam menjar un parell de trossos més perquè vam veure que estaven acabats de treure del forn, boníssimes!. Eren com la 1 de la matinada, així que no vam poder aprofitar millor el dia!! Alguns d’aquests llocs de pizza al tall obren tota la nit, i tanquen cap a les 5 o 6 del matí, de manera que pot ser una bona opció si sortiu de festa i teniu gana.

Dia 3: Barri jueu.