Vilnius (dia 4: dimarts, 11 d’abril de 2017)
Per avui tenim una visita ràpida per veure el riu a Kaunas i a les 12.08 agafarem un tren cap a Vilnius.
Cafeteria Nata Cafè a Kaunas, Lituània.
Com que fa molt de fred, i en ple riu que és cel obert encara en farà més, primer decidim esmorzar i així portarem calories per combatre el fred. Ho fem al carrer principal, a Nata Cafè, que tenia molt bona pinta. Són les 9 del matí i hi ha molt poc ambient perquè encara és molt aviat. La cafeteria és encantadora. Ens decantem per uns donuts de Carmel i d’Oreo fets amb moltíssima gràcia i el mateix podem dir de la xocolata, amb molt bona presència. Ens ha costat 6,5€.
Donut d’Oreo i donut de carmel; xocolata calenta amb mini-núvols i té.
Tirem cap el riu i segueix fent fred. Ens acostem fins al final de l’espigó per veure la unió dels dos rius.
Kaunas, Lituània.
De cop i volta es comença a ennuvolar. Quan tot just acabem de fer fotos, comença a caure alguna gota. Mirem cap al final del riu i vam veure que ja havíem fet tard. Per un moment vam tenir la sensació de la pel·lícula Els 10 Manaments. El riu s’aixecava com si es tractés d’una tempesta en mig del mar. I la fullaraca va començar a donar voltes com si fos un remolí.
Vam amagar les càmeres i vam començar a córrer… però la turmenta anava més ràpida que nosaltres i ens va passar pel damunt. Tot això és una zona verda i no hi havia res per aixoplugar-se així que el primer porxo que vam trobar ja érem ben molles. I també va caure calamarsa. Vam esperar una estona i quan gairebé no plovia, vam decidir tornar ja cap a l’apartament. A meitat de camí va tornar a apretar i vam haver de fer una altra parada, de nou va caure pedra. En aquesta ciutat no hi ha gaires porxos on guarir-se, així que calia afinar. A la tercera vam arribar a l’apartament, amb les jaquetes ben xopes. Vam eixugar-les amb l’assecador i el calefactor i com que eren prop de les 11, decidim anar ja a buscar el tren cap a Vilnius.
Prop de l’apartament hi havia una parada d’autobús que ens portava a l’estació de tren. Amb les presses de la pluja no vam mirar la informació del núm. de bus que havíem d’agafar i a la parada no ens quedava clar. Vam preguntar i tampoc ens ho sabien aclarir. A algun bus que ho vam demanar, tampoc hi anava… Total, que ja portàvem uns 15’ a la parada i érem com al principi. Tampoc passava cap taxi.
En aquesta ciutat ens va passar una cosa curiosa amb els taxis. Vam decidir anar caminant, fins a l’estació de tren, que estava a una mitja hora a peu, i parar un taxi pel camí. Doncs no en va passar cap. I carregant amb les maletes anàvem més lentes… Els únics taxis que vam veure, venien de la terminal d’autobusos i anaven plens. Vam veure una parada de taxis quan gairebé arribàvem, així que ja no el vam voler agafar. Ens va donar la sensació que allà els taxis no circulen per agafar gent, sinó que els agafes directament a la parada. De fet, a l’anada en vam agafar un que estava parat a la vorera parlant per telèfon.
En fi, que entre una cosa i l’altra no arribàvem a agafar el tren de les 12.08 i tornava a ploure. Hi ha el centre comercial Akropolis que és molt gran i és a prop de l’estació de bus. Així que vam entrar mentre parava de ploure per mirar els següents horaris que teníem. Resulta que el proper tren no era fins a les 13.50 h. Bufff, haurem d’esperar… Vam enganxar wifi i vam poder consultar horaris d’autobusos. En teníem un cap a les 13 h, així que seguim ruta, perquè ha tornat a parar.
Vam arribar a les 12.44h i al comprar el bitllet la senyora de la finestreta ens diu que anem directament a la plataforma 17 que en 1’ surt un bus express i que comprem el bitllet directament al conductor. Així ho vam fer. Era un mini bus que vam acabar d’omplir, ens va costar 6,5€ pax i va sortir de seguida.
Teníem una hora llarga de trajecte. Durant el camí ens va ploure, va fer sol, vam trobar llocs completament secs i d’altres amb grans bassals d’aigua. El trajecte és bastant ràpid, majoritàriament per una bona autovia. Cap a les 14 h vam arribar a Vilnius i teníem gana. En sortir de la terminal de busos vam detectar just davant, en una cantonada, un Cili Pica. Perfecte!!! Doncs a dinar…
Restaurant Cili Pica a Vilnius, Lituània.
Crepes de pernil dolç i formatge; hamburguesa amb nyoquis.
Mentre dinàvem, va tornar a ploure i a pedregar, i a continuació, va tornar a sortir el sol. Aquest és el temps que vam tenir el que va quedar de viatge.
Com sempre vam dinar perfecte, crepes i hamburguesa amb patates i postre i mojito per 18€. Teníem l’apartament reservat per Booking a uns 10-15’ caminant però just quan sortíem va començar de nou a pedregar. Per sort venia un taxi i el vam aturar. I aquí vam tenir l’únic “incident” de tot el viatge.
Li vam ensenyar l’adreça, va posar el gps per entrar adequadament, tenint en compte que amb aquell temps ens havia de deixar just a la porta, i també el taxímetre, sense que ho demanéssim. Ja érem a prop i el taxímetre marcava 3€ i escaig… així que vaig decidir donar-li 4. Quan arribem, de cop i volta marcava més de 8€. Li vaig preguntar què havia passat amb el taxímetre i em diu que li doni 5, que ja està bé. Li dic que marcava 3 i poc, així que li dono 4, tal com tenia pensat. No va dir rés, evidentment.
L’apartament Rentida el tenim molt cèntric, deixem les coses, són les 16.30 h i anem a patejar la ciutat. Comencem pel que tenim més a prop, i anirem baixant fins a on arribem, ja que el temps és inestable. Aquest itinerari aconsellat a la web de la oficina de turisme de Vilnius ens va anar molt bé. La numeració entre parèntesi és la que apareix a l’itinerari.
Vilnius, Lituània.
El més proper és el carrer Ausris Vartu (12). Aquí hi ha alguna porta d’accés i diverses esglésies.
Tot i que no és espectacular i que està en reconstrucció, ens ha agradat l’església de la Santíssima Trinitat, on a part d’una exposició amb fotos de la guerra, hi ha una trapa secreta sota l’altar i ens va semblar molt curiós. Quan hi vam anar, era oberta.
Esglèsia de la Santíssima Trinitat a Vilnius, Lituània. Trapa secreta i exposició interior.
D’aquí vam baixar cap a la plaça de l’Ajuntament (11) que teníem a 2 minuts de l’apartament.
Plaça de l’Ajuntament a Vilnius, Lituània.
Vam seguir caminant per la zona veient alguna paradeta que hi havia al carrer. Ens vam ficar pel carrer Stikliy, antic gueto menor (10), on s’instal·laven els comerciants i artesans. Durant la 2a Guerra Mundial aquesta zona es va convertir en un gueto jueu.
Carrer Stikliy, antic gueto menor, a Vilnius, Lituània.
Vam seguir cap al carrer Pilies (8). Mentre, anàvem mirant botigues de souvenirs. I n’hi ha mooooltes. De tota manera, és el lloc on ens han semblant més cars, així que ho tindrem difícil. Una mini bola de neu 11€, tasses mitjanes uns 7-9€, imants i clauers a partir de 4-5…
I d’allà vam seguir amb l’altre mapa de l’itinerari cap a la Plaça de la Catedral (1). Es impressionant tant gran la plaça i la Catedral molt curiosa amb la torre separada. No n’hi ha gaires així. En vam veure una alta a Pula (Eslovènia). Hi vam entrar i quan vam sortir, plovia… Gairebé ja havíem vist el més important!!
Plaça de la Catedral a Vilnius, Lituània.
Vam esperar a què parés i vam anar cap a l’Avinguda Gedimino (6), avinguda principal que porta fins al Museu de la KGB (7), i que visitarem demà, perquè tanca a les 18 h i avui ja no teníem prou temps. També vam localitzar un H&M, on em va tocar rascar-me la butxaca i vam arribar fins al riu.
Riu Neris a Vilnius, Lituània.
Amb això, vam decidir que les coses més importants del casc antic ja les havíem vist. Eren com les 19 h i vam decidir sopar, ja de retirada, en un altre Charlie Pizza que havíem vist a l’avinguda just davant de l’apartament.
De tornada ens va tornar a ploure i vam haver de tornar a parar, però Vilnius és un lloc amb molts porxos, esglésies i botigues on aixoplugar-se. Vam passar davant de la Universitat (9). I ja a sopar, com sempre, perfecte.
Sopar a Charlie Pizza a Vilnius, Lituània.
Amanida Caesar i pasta amb bolets i còctels per beure.
Avui anem a dormir aviadet.
Altres despeses del dia:
Dinar al Cili Pica de Vilnius: 17€
Sopar al Charlie Pizza de Vilnius: 15€
Deixa un comentari