Dia 2 : Camp de Concentració d’Auschwitz i Mines de Sal de Wieliczka (dilluns, 4 de gener de 2016)
Avui ens espera un dia molt atrafegat. El nostre objectiu és fer el camp de concentració d’Auschwitz (Oświęcim, en polonès) al matí i les mines de sal de Wielickza a la tarda, per lliure, sense agència…
Al principi havia pensat fer les mines amb agència però a l’hivern la visita en castellà només era 2 dies a la setmana i no em quadrava, em condicionava tot i a més acabaven de pujar preus, així que ho vaig descartar. Vaig buscar horaris de trens i busos per fer-la per lliure i semblava possible. Ho anàvem a intentar.
Per aconseguir-ho no ens queda una altra que matinar. A les 6.40 h agafem el bus així que a les 5.45 h dempeus!! Amb el fred portàvem un munt de capes de roba, la qual cosa ens exigia un temps extra per vestir-nos. Arribem a l’estació d’autobusos amb el bitllet comprat. Si no, se li compra directament al conductor. De fet, a la tornada així ho vam fer.
Comencem un fresquet dia…
El temps no va encertar ni una. Teníem previsió per a aquest dia d’entre -8 i -3. Després ens vam assabentar que a Auschwitz vam estar a -16 amb sensació tèrmica de -20. Va ser brutal.
El viatge en bus va durar com 1h 15 minuts. Arribem passades les 8 del matí i l’autobús et deixa just a la porta del pàrquing. Sembla ser que també es pot anar en tren però és més embolic perquè et deixa més lluny i després has de caminar una bona estona o agafar bus o taxi. L’opció amb Lajkonik bus em va semblar perfecta i barata, 14 pln per trajecte.
Per entrar al camp de concentració cal inscriure a la seva pàgina web Inscripción a Auschwitz
Sembla ser que a l’estiu es munten llargues cues per entrar ja que l’accés és controlat, arc de seguretat… Pots fer la visita per lliure, en aquest cas l’accés és gratuït. O pots fer la visita amb un guia en diferents idiomes, en aquest cas el preu és el del guia, que són 40 pln. En apuntar-te pots triar idioma. Nosaltres prioritzàvem el temps així que vam preferir fer la visita sols, a més ja havíem estat en el camp de concentració de Mauthausen. No es poden entrar motxilles ni bosses que excedeixin la mida d’un DINA4. Són molt estrictes. Jo ja ho sabia i anava amb una bossa motxilla petit, però es passava del full de paper que tenen de mostra, així que cal deixar-lo a la consigna, previ pagament, crec que eren 5 pln. No m’esperava haver de deixar la motxilla així que no em vaig recordar d’agafar la informació que portava del camp i em vaig desorganitzar una mica en fer la visita.
A aquesta hora no hi havia gairebé gent. Quan vam sortir començaven a muntar-se cues. Auschwitz són 2 camps de concentració que estan a uns 3 km. de distància l’un de l’altre. Hi ha un autobús llançadora gratuït que et porta d’un a l’altre amb força freqüència. L’única cosa que el primer bus d’Auschwitz I a Birkenau no sortia fins a les 11.30 h. No se si a l’estiu serà igual…
Pel que fa al camp, doncs sobren les paraules. I més veure-ho amb aquesta cruesa climatològica. Algunes fotos d’Auschwitz I:
Ens va sobrar estona mentre esperàvem la llançadora i ens vam prendre unes xocolates calentes per tal d’entrar en calor.
I això és Auschwitz II-Birkenau, on portaven els presoners directament en tren…
Per tornar a Cracòvia, o hem d’agafar el bus a les 12.10, que estava clar que no ens donava temps, o el següent a les 14.20 h. Aquest ens va venir genial, tot i que es va començar a acumular gent. El tema de les cues em va semblar que no es respectava molt així que a empènyer i cap a dins, ja que quan vam arribar només hi havia unes 10 persones davant nostre. Al final vam cabre tots, però hi va haver uns quants dempeus. Aquests són els horaris de tornada a Cracòvia…
A les 16.09 surt un tren a Wieliczka. Teníem 15′ per comprar el bitllet i trobar l’andana. Afinem la vista i arribem bé. Weliczka és el destí final, així que no hi ha pèrdua. Els trens surten a les pantalles. Si no dóna temps a comprar el bitllet, el revisor passa constantment i es pot comprar al tren. Molts ho van fer… El bitllet és baratíssim, 3 pln per trajecte i dura 22 ‘. També es pot anar en bus però a la web posava que hi havia obres en certs carrers i recomanaven el tren. La veritat és que està molt a prop i com veníem de l’estació d’autobusos no vam tenir ni que fer desplaçament.
Pel que fa a les mines de sal, les visites són guiades si o si. A la seva web està tot molt ben explicat: Mina de Sal de Wieliczka
S’entra en grups i cal triar idioma. A l’hivern no hi ha en castellà així que vam triar en anglès. L’última entrada era a les 17 h, hora en què tanquen les taquilles. En sortir de l’andana, baixar la rampa i anar tot recte. Només cal creuar un parell de carrers. Pensava que estava més lluny però crec que no vam trigar ni 5 ‘. El preu de l’entrada són 84 pln i 64 per a estudiants. Si es vol fer fotos cal pagar 10 pln extra. T’ho diuen a l’entrada i t’ho recorden a meitat de camí, on hi ha una taquilla en la qual pots pagar. La durada de les mines es preveu d’unes 3,5 h, però vam trigar menys.
Amb l’entrada a la mà vam haver d’esperar uns 20′ per entrar en l’últim grup. Al principi cal baixar un munt d’escales fins a començar la visita. Tot el que hi ha a la mina és de sal. La temperatura a l’interior és estable sobre els 14º de manera que amb el fred que feia fora, aquí dins s’estava molt calentet. L’explicació ens va semblar interessant i hi ha tot de reproduccions d’escenes de quan es treballava a la mina. La capella és espectacular, amb les estàtues de sal. Entre nosaltres hi va haver diversitat d’opinions de si ens havia agradat o no. Ja havia llegit iguals comentaris per internet. Hi ha qui li va semblar fluixeta la visita, jo crec que potser pel tema de l’idioma… Després quan acabes hi ha el racó de souvenirs, zona infantil, restaurant… Nosaltres aquí ja vam agilitar per agafar abans el tren.
Per pujar a la superfície cal agafar l’ascensor per la qual cosa cal estar pendent de quan puja. En 10′ pujava un, així que ja vam aprofitar per tornar. Molt divertida l’ascensió…
I amb els objectius complerts, vam agafar el tren 1 hora abans del previst, a les 19.39 h. No hi ha estació, així que es compra el bitllet en unes màquines, o en el mateix tren. A tir passat, recomano totalment fer-ho per lliure, com ho vam fer nosaltres. És molt fàcil arribar a tots dos llocs i molt barat el transport públic.
Ja només ens quedava sopar. Seguim provant plats típics. La sopa de bolets al bol de pa, espectacular.
Dia 3: Cracòvia: Free walking tour, barri jueu, fàbrica de Schindler i tren a Varsòvia
Deixa un comentari