Parc Nacional Manuel Antonio: peresosos, platges de somni i ponts penjants (dia 5)
Dia dedicat a explorar una de les grans joies de la biodiversitat de Costa Rica. Com que és un parc amb aforament molt regulat, és obligatori adquirir l’entrada amb antelació a través del web oficial del SINAC. Nosaltres vam assegurar la primera franja del dia (de 07:00 h a 07:40 h) per aprofitar les hores de màxima activitat de la fauna i menor afluència de públic. Vam comprar les entrades uns dies abans i encara quedava més de la meitat de la disponibilitat.
Logística, esmorzar i aparcament
A l’hotel ens van comentar que l’esmorzar començava a les 7:00 AM i que en només 10 minuts s’arribava al parc. Per sort, a les 6:45 AM ja ho tenien gairebé tot preparat (torrades, fruita, cereals, formatge i pernil dolç). El menjar calent va arribar puntualment a les 7:00 AM (ous remenats i frijoles), així que a les 7:15 AM sortíem després d’un esmorzar de deu per arribar al parc a les 7:30 AM.
Com que hi vam anar tan aviat, gairebé no ens van atabalar els gorrilles de la carretera. Teníem localitzada la millor opció logística: aparcar al Parking Chalo. Ens va costar 5.000 colons. L’altra alternativa és a uns 300 metres per uns 4.000 colons (o gratis si consumeixes al seu restaurant), però com que anàvem justos de temps per l’horari de l’esmorzar, vam preferir assegurar-nos. La nostra filla va aprofitar aquesta segona opció i, a la sortida del parc, es van prendre uns sucs, així que l’aparcament els va sortir gratis.
Recorregut pel Parc Nacional i les platges
Al control d’accés revisen a fons les motxilles per evitar l’entrada de menjar i plàstics d’un sol ús (nosaltres només portàvem ampolles reutilitzables).
• 07:30 h – Inici de la ruta: Vam entrar pel sender vehicular (a l’esquerra) amb la idea d’anar directament a Punta Catedral. Pel camí vam veure el nostre primer peresós a la copa d’un arbre, tot i que es veia molt petit a causa de la immensa alçada dels arbres. A Punta Catedral vam fer la ruta circular voltant de dreta a esquerra per aprofitar els millors miradors. Al final del recorregut, a la Zona Tortuga, vam veure una família de micos a les branques.
• 10:00 h – Platja Manuel Antonio: En arribar al final de la ruta, a la Zona Tortuga i La Trampa, vam travessar caminant per les roques cap a la platja de Manuel Antonio en lloc de desfer tot el camí. Tot i que havíem llegit que solia haver-hi molts micos buscant menjar i molta gent, gairebé no en vam veure i la zona estava molt tranquil·la. Ens vam banyar durant més d’una hora amb les nostres romanes posades (molt recomanables perquè hi ha pedres a l’aigua). També vam albirar micos i iguanes.
• Platges Bessones: Vam caminar cap a les properes Platges Bessones. Pel camí hi ha aixetes i dutxes perfectes per treure’s la sorra. Ens vam fer un altre bon bany en aquesta platja de sorra molt compacta i tranquil·la.
• Sender del Peresós i retorn: Per sortir vam agafar el Sender dels Peresosos (el de les passarel·les de fusta). Vam tenir moltíssima sort: una guia molt amable ens va avisar que hi havia un peresós molt a prop del camí, va treure el seu trípode i ens va fer una foto espectacular amb el nostre propi mòbil. També vam veure una serp verda, iguanes i, ja al final, força micos de cara blanca. A més, tota la zona dels manglars està plena de forats amb centenars de crancs vermells gegants.
En total vam estar de les 07:30 h a les 13:30 h gaudint amb tota tranquil·litat del parc, les platges i la fauna. (La nostra filla, un parell de setmanes més tard, també va veure una boa a dalt d’un arbre aquí mateix tot i que sembla que ella va trobar molta més gent al parc).
Menjar local i tarda a l’hotel
De tornada vam parar a fer la foto de rigor al famós restaurant El Avión de la carretera, però vam anar a dinar al restaurant El Ángel, situat a prop del nostre hotel. Vam demanar:
• Casado de peix i casado de pollastre: 4.000 colons cadascun.
• Cervesa: 1.500 colons.
• Aigua: 1.000 colons.
(Un apunt: l’aigua de gerra a Costa Rica te la serveixen gratuïtament. A partir d’aleshores, ja no vam pagar aigua en cap altra soda).
Vam aprofitar per comprar al supermercat del costat diverses begudes per guardar-les a la nevera de l’habitació i tenir-les ben fresques.
A la tarda ens vam dirigir al nostre hotel (Mountain Top Park) per recórrer els seus ponts penjants sobre la selva, l’accés als senders dels quals tancava a les 16:30 h. Vam poder fer la visita tranquil·lament al nostre aire i vam aconseguir albirar guacamais i tucans. Després d’una dutxa ràpida per treure’ns la xafogor del dia, vam tancar una jornada rodona abans d’encarar el nostre proper destí.
