Satara Camp, al parc Kruger (dia 6: 13 d’agost de 2022, dissabte)

Avui faríem el dia per lliure. La gent matina moltíssim, però nosaltres estem tenint més sort veient animals cap al vespre, que al matí, així que avui canviarem una mica l’horari. Ens hem aixecat una mica més tard, perquè estem de vacances i també volem descansar, no viatjar com si féssim una marató (com els viatges que organitza la meva mare jeje).

Tenim uns 100 km fins al proper campament, el Satara Camp. Ens hem posat en marxa com a les 9h. Aquesta ruta ha estat molt xula perquè hem passat per 2 get-out Point, els llocs on et pots baixar del cotxe. Eren dos miradors: el primer és el Nkumbe View Site i donava a la sabana; i l’altre és l’Orpem Dam Lookout Point, que donava a una presa. Aquí també hi ha lavabos i zona de descans. En aquest últim vam escoltar uns sorolls, eren com uns rugits de lluny i ens vam mirar i vam pensar, què és això? Els seguíem sentint i vam marxar, va ser emocionant!!

Satara Camp al Parc Kruger, Sud-àfrica.

Hi va haver un punt de la carretera on vam desviar-nos una mica per un camí de terra i vam veure una família d’elefants. Va estar molt xulo perquè estaven molt a prop, estava marcat com un loop, que són les basses grans, es tiraven fang, aigua, bevien, i van estar interactuant entre ells i com estàvem sols, ens vam poder quedar l’estona que vam voler. Va ser de les millors coses que vam veure, i més pau ens va transmetre, perquè estàvem completament sols i no ens vam haver de preocupar d’altres cotxes.

Després vam parar a la zona de pícnic Tshokwane Trading Post & Picnic Site que està molt xula. Hi ha zona perquè tu et puguis fer el teu pícnic, tant taules com barbacoes; també hi ha un petit restaurant i una botiga. Hi havia un munt de micos i no paraven de córrer i jugar entre ells.

En sortir d’aquesta zona vam veure un lleó estirat descansant i una mica més endavant vam veure un grup d’uns 20 o 30 babuïns. Els vam veure creuar la carretera davant nostre, els nadons els portaven penjats a l’esquena i es van passejar davant nostre una bona estona. Va ser una passada.

Després hi havia una desviació i, en lloc de seguir per la carretera principal, vam anar per la secundària i vam veure un munt de girafes. Posava alguna cosa així com “experimental road”, però el camí estava molt transitable i estaven indicats els km. I eren molt curioses perquè algunes tenien les taques negres, no les havíem vist mai així.

Pel camí vam veure algun grup més de senglars, nyus… i ja vam anar cap al campament. La nostra recomanació personal és que us fixeu en totes les espècies, no només els animals grans que anem buscant tots. Ens va sorprendre gratament observar i escoltar les aus i vam poder fer fotografies tan impressionants com aquestes:

Campament de Satara

És el campament més gran dels que hem estat. Era una passada. La botiga de souvenirs també és molt xula, és enorme i hi ha artesanies a bon preu. Jo em vaig comprar unes arracades precioses per 35 rands, uns dos euros, més barat que al basar de sota casa.

Quan vam arribar, estaven jugant al rugbi Sud-àfrica contra Nova Zelanda i hi havia moltíssim ambientàs al restaurant. En algun moment portava avantatge Sud-àfrica, però va acabar perdent. Va ser molt emocionant la gent cridant, animant, drets… Hi ha molta afició. Ens vam prendre unes quantes cerveses veient el Rugbi.

Després, ja amb el puntet, vam haver d’arreglar el cotxe perquè vam tenir un incident en què una pedra va colpejar els baixos i es va aixecar el protector de la tapa del carter. Vam comprar una super navalla multiusos i vam intentar arreglar-ho amb això, però no hi va haver manera. A la cabana del costat un senyor ens va deixar eines i ens va ajudar a arreglar-ho.

Dia 7: Orpen Camp, al parc Kruger