Kuala Lumpur (dia 19: dissabte, 3 de setembre de 2016) – MALÀISIA

Avui és el darrer dia que passarem a Kuala Lumpur. Aquesta nit surt el nostre vol de tornada a casa. Com que a aquestes alçades del viatge ja estem cansats, hem decidit suprimir totes les visites que teníem pensat fer. Ja hem vist grans ciutats, mercats, mesquites… i aquí també fa tanta xafogor com a Singapur, per la qual cosa el ritme que portes baixa considerablement.

Per tant, per començar hem decidit no matinar i buscar un centre comercial, on s’estarà fresquet i així acabem de fer alguna compra que ens quedava… Vam mirar el Maps i el que teníem més a prop era el Pavilion KL Shopping. Com tots els centres comercials que hem vist era molt luxós. Botigues de grans marques i també les més assequibles que tenim a tot arreu.

Centre Comercial Pavilion, Kuala Lumpur.

Ens va encantar la planta de menjar, pastissos, fruita, tot molt ben col·locat i a preus assequibles. Aquí vam comprar unes quantes pastes per emportar, i diferents souvenirs. Vam passat tot el matí aquí i se’ns va fer hora de dinar. Vam triar un Pizza Hut que ens va costar 66 RM, uns 15€ els tres. Tot mol bo i a bon preu.

Pizza Hutt al Centre Comercial Pavilion, Kuala Lumpur.

Ja cansats vam passejar una estona pels voltats i vam decidir tornar a l’apartament.

Kuala Lumpur.

Havíem d’anar a l’aeroport entre 18-19 h. El taxi que vam agafar cap a l’apartament, que era gran, tipus monovolum, ens va preguntar si el necessitàvem per anar a l’aeroport. Li vam dir que l’equipatge era guardat a consigna i que només l’havíem de recollir i anar a l’aeroport. Així que regatejant vam aconseguir un preu de 120 RM el trajecte fins a l’apartament (ens havia costat entre 12-18RM altres vegades) i anar cap a l’aeroport, marqués el que marqués el taxímetre. Si haguéssim agafat el tren, que és el que teníem pensat fer per tornar, valia uns 55RM per persona, així que segur que ens vam estalviar diners.

El taxímetre el va posar igual i al final va marcar una mica més. No recordo quan però és el que vam pactar i tampoc portàvem més moneda malàisia. Ens havíem guardat molt poc per si volíem fer  un cafè.

També pots anar en bus a l’aeroport. Hi ha diverses companyies que surten de KL Sentral.

Vam arribar amb temps i vam haver d’esperar una bona estona. El vol sortia a les 22.10 h.

Quan ja érem dins l’avió, el capità va avisar diverses vegades que hi havia alguna mena de problema burocràtic i no ens deixaven enlairar. Finalment vam sortir amb un retard de prop d’una hora.

Altres despeses del dia:

Assortit de bosses de fruits secs: 25 RM = 5,5€

Compres al supermercat de Pavilion: 31 RM = 6,9 €

Aigua petita aeroport KLIA: 2 RM = 0,43€

Xocolata calenta aeroport KLIA: 8 RM = 1,7€

Aquí tens informació sobre altres visites que pots fer a Kuala Lumpur.

De Kuala Lumpur a casa (dia 20: diumenge, 4 de setembre de 2016)

El fet d’haver trigat a reservar el vol, i voler aprofitar el preu econòmic en lloc del superior, ens obliga a fer un canvi d’aeroport a Estambul. Compensava això, tot i haver de pagar 50€ pel transfer d’un aeroport a l’altre. Tot i això ens estalviàvem més de 100 euros.

Vam arribar una mica tard a l’Aeroport d’Ataturk, prop de les 5 de la matinada, i ens havíem de moure cap a l’aeroport de Sabiha Gokcen, això són 57 km, aproximadament 1 h de cotxe. Teníem una escala de 5 h, sortíem prop de les 10 del matí, la qual cosa havia de ser temps més que suficient tot i el retard que portàvem.

No vam voler reservar un transfer i vam preferir agafar un taxi quan arribéssim a l’aeroport. Vam preguntar preu al primer taxista i ens va dir que uns 50 € i que posava el taxímetre. També ens deixava pagar amb euros. Ens quedaven encara unes quantes lliures del viatge a l’anada, però no en serien prou.

A aquella hora no hi havia gairebé trànsit. El taxista va anar a tota pastilla i vam arribar molt bé. A l’entrada de l’aeroport hi havia una mica de caravana i com que eren pocs metres vam decidir anar caminant. I a l’hora de pagar vam tenir l’anècdota del dia.

El taxímetre s’acostava al que equivalia a 45 euros, i això és que li vam pagar, però llavors ens va dir que li havíem de pagar els peatges del Bòsfor, quan prèviament no ens havia dit pas res, que pujava uns 15€ més. Ell insistia i nosaltres no ens volíem entretenir gaire, perquè hi havia molta cua per accedir a peu a l’aeroport. Li vam intentar explica que el preu eren 45 euros, que no ens havia dit res del peatge, que al taxímetre tampoc posava res, a més els transfers costaven això, no pas 60 €… En fi, que com que ell a la seva i nosaltres a la nostra, li vam donar els 45 euros i vam marxar. Algú que ens va sentir ens va donar la raó, com si ens hagués intentat estafar…

Atenció amb l’aeroport Sabiha Gokcen, perquè tot és caòtic. Al carrer, per accedir-hi a peu, a les 6 del mati ja vam haver de fer cua per poder entrar perquè just a l’altra banda de la porta hi ha un control de seguretat i s’organitza una allau de gent. El control és lleuger, però bloqueja bastant.

Un cop passat el control de seguretat vam haver de buscar l’accés a les portes d’embarcament, i llavors sí que cal passar el control de seguretat real. Busca la cua que et correspon perquè n’hi han moltes, totes atapeïdes, unes per turistes i unes altres per a locals, i al final de la cua no sabràs si és la teva perquè el cartell que ho indica el tindràs molt més endavant. Aquí vam trigar molta estona per passar el tram, seguint la filera de cordes posades a tal fi. Alguns intentaven colar-se amb l’excusa que se’ls escapava el vol. Nosaltres anàvem amb molt de temps però al final no ens en va sobrar, així que no estàvem per deixar passar ningú.

Finalment vam arribar a temps i a la porta d’embarcament, i també puntualment a Barcelona, prop de les 13h. Ha estat un viatge fantàstic, amb més incidents del que estem acostumats, però purament anecdòtics. Demà mateix tornem tots a les nostres feines, els grans a treballar i la “petita”, ja major d’edat, s’estrenarà a la Universitat.

Tots tres països ens han encantat i els recomanem, tot i ser tots tres ben diferents. Singapur un país afable, amable, ordenat, net, modern i molt agradable en tots els sentits. Indonèsia té natura en estat pur que et posa la pell de gallina, i també molta cultura i grans diferències entre una illa l’altra. I de Malàisia només hem conegut la capital, però també ens ha sorprès. Es una ciutat en expansió, que intenta assemblar-se a la seva veïna Singapur, tot i que encara hi són molt lluny.  El país més econòmic per a la butxaca, Malàisia, amb diferència, i Singapur, tot i ser intocable pel que fa als preus, tens opcions per sobreviure-hi assequibles. Un viatge altament recomanable!!!

Fins al proper destí… Ja estem preparant el viatge de l’estiu que esperem que sigui… INDIA!!!!