De Toronto a Costa Rica, recollida del 4×4 i rumb a Manuel Antonio (dia 4)

Avui arrenca oficialment la gran aventura costa-riquenya amb una jornada enfocada purament en la logística, el trasllat per carretera i l’establiment a la costa del Pacífic Sud.

Trasllat i vols: De Toronto a Costa Rica amb Avianca

Teníem el nostre vol nocturn amb Avianca previst a la 1:55h de la matinada, aquesta vegada des de la Terminal 1 de l’Aeroport de Toronto Pearson.

• Verificació de passaports: Abans d’embarcar a Toronto, ens van cridar per megafonia per verificar els passaports, ja que no teníem un bitllet de tornada comprat dins de la mateixa reserva.
• Consell sobre l’equipatge de mà: L’embarcament amb Avianca es fa estrictament per grups (A, B, C, D…). En els últims grups obliguen a baixar moltes maletes a la bodega per falta d’espai a la cabina, per la qual cosa és totalment recomanable posar-se a la cua tan bon punt obrin el teu grup. En aquest vol vam tenir sort, però a la tornada van baixar directament a la bodega qualsevol maleta de cabina.
• Escala a El Salvador i Sala VIP: Vam volar fent escala a l’Aeroport Internacional d’El Salvador (SAL). Com que teníem 5 hores d’espera, vam aprofitar la bonificació/punts acumulats en reservar amb Trip.com  per accedir gratuïtament a la Sala VIP, el preu de la qual era de 39 $. Va valer totalment la pena: vam passar aquelles hores descansant i va incloure un bufet d’esmorzar molt complet (ous remenats, arepes, patacons, muffins…) i barra lliure de begudes, on vam experimentar amb alguns còctels perquè l’espera fos més suportable. Ideal per recarregar energies abans de l’últim salt aeri.

Arribada a San José i recollida del vehicle a Sixt

Vam aterrar a l’Aeroport Internacional Juan Santamaría de San José (SJO), destacant els vols d’Avianca per la seva puntualitat. El control d’immigració va ser molt ràpid; només ens van preguntar la data de tornada, el nom d’un hotel i la nostra professió, res més.

El primer que vam fer en aterrar va ser treure diners d’un caixer automàtic. Vam obtenir 100.000 colons (uns 200 €, segons el canvi del moment) i pràcticament va ser l’únic efectiu que vam utilitzar durant tot el viatge, ja que la immensa majoria dels pagaments es van poder fer amb targeta.

• Trasllat a l’oficina: Vam sortir per la porta principal de la terminal i vam anar a parar a la petita sala on hi ha les oficines de lloguer de cotxes. Aquí el minibús de cortesia (shuttle) de Sixt ens va recollir just a la sortida per portar-nos a la seva oficina propera (un trajecte de només 3 minuts). L’hora de recollida la vaig posar a les 13 h per minimitzar possibles retards del vol i del control de passaports, així que anàvem molt bé de temps.
• Tràmits amb el lloguer del cotxe: A l’apartat inicial hi ha tota la descripció de com vam abordar el tema del cotxe de lloguer. Després de declinar les assegurances extra, vam revisar l’estat general del 4×4, vam comprovar el kit d’emergència obligatori (triangles, extintor) i ens vam posar en marxa. Tots els tràmits van ser molt fluids.
• Primeres compres: Just aquí al costat hi havia una petita botiga on vam comprar aigua i alguns snacks per si necessitàvem diners solts per als peatges, tot i que finalment no en vam trobar cap durant el trajecte.
• Navegació imprescindible: Durant el nostre viatge vam comprovar que Waze oferia temps més realistes que Google Maps en determinades zones del país, especialment quan hi havia incidències de trànsit o talls temporals de carretera.

En ruta per carretera cap a Manuel Antonio

Vam seguir la ruta que ens va indicar Waze fins al nostre allotjament a Manuel Antonio, un trajecte d’unes 3 hores (160 km) en molt bones condicions, excepte algunes retencions puntuals per obres o trànsit als pobles del camí.

• Parada al pont sobre el riu Tárcoles: Un punt imprescindible del trajecte per apropar-nos a veure els enormes cocodrils que habiten el llit del riu. Actualment hi ha un mirador gratuït condicionat abans del pont amb torns d’accés. També es poden veure directament des del pont. És al·lucinant perquè un dels cocodrils era tan enorme que semblava de decoració. Tanmateix, no va trigar a moure’s i deixar clar que era completament real. Veure un animal així tan a prop impressiona moltíssim.

I al canal del costat hi havia un munt de vaques bevent aigua. Una situació una mica surrealista. No podíem haver començat millor el viatge.

• Aparcacotxes informals (“gorrilles”) a Tárcoles: Hi ha aparcacotxes informals a l’entrada per vigilar el vehicle. N’hi ha prou amb donar-los una petita propina en moneda local (uns quants colons). Nosaltres acabàvem de treure diners del caixer i no disposàvem d’imports petits. Ens va demanar la voluntat i portàvem l’equipatge dins del cotxe. Vam comprar una ampolla d’aigua que ens va servir de canvi i li vam donar 500 colons, aproximadament 1 euro. Tot s’ha de dir, el senyor va ser molt amable, gens agressiu com ens esperàvem.

Vam arribar cap a les 17 h al nostre allotjament, el Mountain Top Park de Manuel Antonio (62 €/nit, 2 nits), on aprofitaríem al màxim les instal·lacions de l’hotel: ponts penjants gratuïts, magnífiques vistes i caminada gratuïta. Només vam acumular una mica de retard per la parada a Tárcoles i perquè ens vam trobar una mena de romeria o processó que mantenia tallat un tram de la carretera costanera.

Vam tancar la jornada amb un sopar d’hora, ja que el dia, i la nit, havien estat llargs i demà ens espera el Parc Nacional Manuel Antonio a primera hora (7:00 AM), així que un bon descans és prioritari.