El primer dia de l’any ens ha obligat a ser estrategs. Amb la previsió de pluges fortes per a demà i la resta del viatge, vam decidir avançar les visites d’exteriors i d’exploració. Ha estat un dia de contrastos: des de l’atabalament turístic de Budva fins a la pau absoluta d’un poble pesquer i l’adrenalina dels búnquers abandonats.
Budva: Una ratonera inesperada
Després d’un matí de relax i spa, amb un esmorzar que incloïa canapès del sopar de la nit de Cap d’Any, vam posar rumb a Budva a les 11:00 h. Budva és la destinació turística més famosa de Montenegro (la “Miami montenegrina”), coneguda pel seu nucli antic venecià i l’estàtua de la ballarina.
- La realitat: Malgrat ser hivern, aparcar a prop del Stari Grad (nucli antic) va ser impossible. La zona és una ratonera de carrers d’un sol carril i pàrquings complets. Quan arribes al final, hi ha dos aparcaments amb barrera que, en indicar 0 places disponibles, provoquen que la gent faci cua bloquejant el carrer. Després d’una estona allí atrapats, vam decidir que no valia la pena perdre les poques hores de llum allà. Aparcar a dins podia suposar quedar bloquejats a la sortida, i el búnquer era la nostra prioritat.
- Consell: En dates assenyalades, Budva requereix matinar o molta paciència.
Vam buscar altres zones d’aparcament sense èxit, així que vam anul·lar la visita. Vam pensar que, en estar a mitja hora de Kotor, podríem apropar-nos-hi en un altre moment, però el clima i les obres a la carretera van fer que ho descartéssim. Vam entrar amb mal peu i ens va atabalar la ciutat, així que no vam tenir cap interès a tornar-ho a intentar.
Exploració a la Península de Luštica: Búnquers i Submarins
Vam canviar el renou per la història militar de la costa. Ens vam dirigir a la zona de la península de Luštica, una zona clau per a la defensa de la Badia de Kotor durant el segle XX.
⚓ El Refugi de Submarins
És una de les visites més curioses del viatge. Sota la muntanya, camuflat perquè no es veiés des de l’aire, existeix un túnel on es refugiaven els submarins de l’antiga Iugoslàvia.
- Com arribar-hi: Encara que la majoria de gent hi va en excursions en vaixell des de Kotor o Budva, es pot arribar a peu. Vam aparcar a prop i vam caminar uns 300 metres. El búnquer fa uns 100 metres de llarg i pots envoltar-lo i creuar-lo per dins. ¡És una experiència brutal i gratuïta!
🛡️ El Búnquer de Defensa
A prop d’allí vam visitar un búnquer abandonat que servia com a primera línia de defensa costanera. Vam poder explorar les habitacions subterrànies i pujar al sostre, on encara es veuen les bases dels antics antiaeris i nius de metralladores. Una joia per als amants de la història i els llocs abandonats.
Rose: El refugi de pau
Buscant una alternativa a Budva, vam anar a Rose, un poblet pesquer al final de la península. Va ser un encert total: un “Budva en miniatura” sense turistes. Passejar pels seus molls en silenci va ser el contrapunt perfecte a l’estrès del matí.
Creuant la Badia: El Ferry Lepetane-Kamenari
Per arribar a Herceg Novi vam fer servir el ferry per estalviar temps i evitar envoltar tota la badia (estalviant-nos uns 25 km de corbes).
- Logística: És súper eficient. El tiquet es paga per cotxe (5€) i no per persona. Vam trigar només 15 minuts entre comprar el tiquet, embarcar (està molt ben organitzat en 4 files, super eficients!!) i creuar. ¡Vam arribar a l’allotjament abans de les 16:30, just abans que fos fosc! Ens vam estalviar mínim 20 km de conduir per la badia de nit.
El problema a Herceg Novi és aparcar, va per zones i sembla que totes de pagament encara que no em va quedar clar com: sms, aplicació i/o tiquet en supermercat, semblaven ser les opcions. Tenia marcat un aparcament a la mateixa carretera d’accés, molt a prop de l’allotjament, abans de la parada de l’autobús, però al final va resultar ser de pagament. La sort és que l’1 de gener era festiu i, per tant gratuït, segons ens van dir i el mateix passava amb el 2 de gener que també era festiu, perquè l’horari de pagament és a partir de les 7 del matí, així que no va caldre fer res!!
Herceg Novi: Escales i ambient de Cap d’Any
Vam acabar el dia a Herceg Novi, la “ciutat de les 1.000 escales” (i donem fe, ¡hi ha desnivells per tot arreu!).
- L’ambient: El centre històric estava molt animat amb escenaris a la plaça principal.
- Context històric: Aquesta ciutat és la porta d’entrada a la badia i ha passat per mans bosnianes, turques, espanyoles (hi ha la fortalesa Spanjola), venecianes i austríaques. Aquesta barreja es nota en cada cantonada del seu nucli antic.
Lamentablement, no vam encertar amb l’allotjament (floridura a les parets i falta d’aigua) i hem reclamat a Booking. Vam sopar al centre històric i vam passejar per la fortalesa Forte Mare i la Plaça Nikola Djurkovic. Tenia molt bona pinta per tornar-hi de dia, però la pluja de l’endemà ho va impedir.
Tip per a viatgers: El ferry és el teu millor aliat per estalviar temps. Els búnquers de Luštica són accessibles per carretera si saps on buscar.
Deixa un comentari