El nostre itinerari per Montenegro a l’hivern: planificació, eliminacions i realitat

Els dubtes previs: informació escassa i molta incertesa

Un dels majors reptes va ser decidir què incloure realment a la ruta. La falta d’informació actualitzada va ser constant i molts accessos depenen directament del clima, una cosa especialment delicada a l’hivern. A més, com sempre, hem fet servir MapsMe, la nostra aplicació per excel·lència per viatjar. Si vols estalviar temps, pots descarregar les nostres adreces de MapsMe i els nostres recursos des d’aquest enllaç. Així tindràs la seguretat que estan ben indicades.

Des de l’inici vam descartar Durmitor, molt condicionat per la neu en aquesta època de l’any i amb massa incògnites respecte a accessos i estat de les carreteres.

Biogradska Gora: una incògnita resolta sobre la marxa

Encara que a la tardor encara hi ha visitants, a l’hivern l’accés sembla que sol estar tancat o molt limitat. Finalment, entre els problemes amb el vehicle i la distància, vam decidir no anar-hi. Va ser una bona decisió, ja que va coincidir a més amb manifestacions i hauria estat una jornada molt llarga i poc efectiva en plena època hivernal.

Panoràmica M4 des de Podgorica

Una altra dubte important va ser la Ruta 4 panoràmica des de Podgorica. Es tracta d’una carretera asfaltada que descriu un recorregut circular, però que, segons alguns fòrums, presenta un ferm irregular en el seu tram nord. No ens va quedar clar si aquesta informació era recent, per la qual cosa ens vam plantejar fer només el tram sud, arribar fins a l’estàtua del sant a Delaj i tornar pel mateix camí.

Finalment, ens vam apropar fins a Delaj i aquell tram de carretera ens va semblar molt correcte. Desconec com estarà la zona nord del recorregut, però almenys aquesta opció va resultar perfectament viable.

Llac Skadar i aus a Ulcinj: eliminacions forçades

Aquí se’ns van ajuntar diversos factors imprevistos:

• Accessos a Virpazar tancats per protestes: Vam arribar a veure gent baixant dels cotxes i carregant les maletes per la carretera nacional.
• Salina d’Ulcinj: És un dels principals punts d’avistament d’aus del país. Vaig intentar contactar amb la seva oficina per confirmar si a l’hivern hi havia activitat, senders oberts o possibilitats reals d’observació, però no vaig obtenir cap resposta. Almenys els comentaris recents a Google Maps confirmaven l’activitat d’aus.

Igualment vam decidir intentar-ho, però en quedar més allunyat i després d’haver estat més de tres hores bloquejats a Podgorica pels talls policials, ja va ser inviable arribar a temps per visitar-ho de dia. L’única ruta possible era tornar a Cetinje, després a Budva, i finalment només vam poder arribar a Stari Bar.

Búnquer per a submarins, abandonat

Aquest va ser un dels punts forts del viatge. Normalment s’inclou en algunes excursions en vaixell, però buscant informació vam descobrir que també es podia arribar per terra, així que vam canviar l’itinerari perquè no ens agafés el dia de pluja. Va ser tot un encert. És impressionant pensar en les estructures que podem arribar a construir, fins i tot en contextos tan específics com aquest.

Itinerari final dia a dia

Tenint en compte tots aquests condicionants, l’itinerari final va quedar així (entre parèntesis, el lloc on vam dormir):

• Dia 1: Tivat – passeig nocturn per Kotor (Kotor)
• Dia 2: Carretera serpentejant + Mausoleu Njegoš (tancat) + Rijeka Crnojevića + miradors + Cetinje (Cetinje)
• Dia 3: Ostrog + panoràmica M4 + Podgorica (Podgorica)
• Dia 4: Catarates Niàgara + Stari Bar – canvi d’hotel (Petrovac). No vam poder arribar a Ulcinj ni a Virpazar degut a les protestes.
• Dia 5: Petrovac i Cap d’Any (Petrovac)
• Dia 6: Intent de Budva + búnquer de submarins (Herceg Novi)
• Dia 7: Kotor de dia (Kotor)
• Dia 8: Perast i Tivat (Kotor)
• Dia 9: Retorn

Conclusió de l’itinerari

Malgrat els canvis constants, l’itinerari va ser coherent amb les condicions del viatge i va evitar jornades maratonianes. A l’hivern, a Montenegro, això és clau per gaudir del viatge sense afegir estrès innecessari.