Pingyao, ciutat antiga
Hi ha una entrada conjunta que val 125 iuans amb la qual es pot accedir a diferents atraccions entre les que hi ha la muralla, algun temple i algunes cases antigues dins la zona emmurallada. Vam comprar l’entrada fora, a l’exterior de la porta Nord, i per aquí mateix, just al davant, vam poder accedir. Ens va costar 120Y.
Nosaltres vam començar les visites per la muralla, perquè deien que fa molta calor allà dalt. Eren sobre les 10h i la temperatura era molt agradable perquè la mateixa muralla fa ombra i no hi ha tanat xafogor, així que el passeig és molt agradable. Havíem llegit que per pujar a la muralla s’ha de fer per la porta Nord o Sud i per baixar-ne per l’Est o l’Oest.
La muralla té un parell de quilòmetres per banda, així que es porta una bona estona recórrer-la. També havia llegit que hi havia bicicletes allà dalt per llogar, que era la nostra intenció, però no en vam veure ni rastre, així que vam anar fins a la primera sortida on vam poder baixar. En teoria havia de ser la porta Est, però estava tancada amb un filferro. Una mica més endavant, estaven muntant un escenari i vam preguntar on podríem baixar i ens van obrir perquè poguéssim sortir-hi directament al carrer.
Llavors vam seguir pel carrer Oest i la primera visita que vam fer va ser la casa dels escortes, que ens va semblar molt interessant amb armes antigues, diferents tipus de llances, fotos de l’època, mobles, els carruatges on transportaven els diners, etc. Ens va agradar molt.
Després vam visitar la casa del banc, que va ser dels primers bancs que hi va haver; alguna altra casa d’escorta, un parell de temples i tot el que vam trobar en el nostre camí mentre passejàvem i que permetia l’accés lliure. Alguns llocs els tenia marcats i d’altres no.
Al matí gairebé no hi havia gent passejant per Pingyao i ja a partir de les 12h aprox va començar a ambientar-se i a arribar grups en massa. Pensàvem que Pingyao havia quedat desfasada, però res més lluny de la realitat, ja que cada ciutat té els seus horaris. Ja començava a haver-hi massa gent així que vam triar el que volíem veure, que es va limitar a una altra casa d’escortes i la presó, que sembla ser que havia estat operativa fins als anys 60.
Vam fer aquest parell de visites, tot i que no van ser tan interessants com les anteriors i la presó no era més que mitja dotzena de cel·les, bàsicament una gàbia amb barrots de fusta i poc més.
A Pingyao hi ha un munt de botigues per vestir-se amb els vestits tradicionals, maquillar-se i arreglar-se i ens vam trobar moltíssima gent guarnida durant el dia. A mesura que passaven les hores, tot estava molt més replet de gent.
També hi ha molts llocs per fer massatge i n’hi ha alguns que tenen peixets per a la neteja de les pells mortes dels peus, així que acabada la visita vam aprofitar per fer ambdues coses. La neteja amb peixets valia 20 iuans amb temps il·limitat, nosaltres hi vam estar una mitja horeta.
Massatges n’hi ha de diferents tipus i com ja no ens quedava gaire temps, ja que eren les 17h, ens en vam fer un de peus de mitja hora que ens va costar 30 iuans. Després del massatge, vam repetir l’hamburguesa de pollastre i pinxos del dia anterior, ens ho van endur a l’allotjament i ens ho vam menjar al jardinet.
El tren nocturn cap a Xi’An el teníem cap a les 20.30 hores. Havíem tingut un dia assolellat, però just es va posar el cel negre i va començar a plovisquejar i com que teníem l’estació a 1 km i mig, no vam voler anar carregant amb les maletes i vam decidir agafar un taxi perquè en aquell moment va començar a diluviar. De fet, vam haver de sortir fora de la muralla a agafar el taxi, així que no li va portar més d’1 km, i ens va cobrar 25Y. Segur que si haguéssim reservat amb Didi hagués estat moltíssim més barat, però ens vam posar xops només de baixar del taxi fins a arribar a l’entrada de l’estació, així que no teníem gaire marge. En qualsevol cas, el preu dels taxis és econòmic per a nosaltres.
Aquest va ser l’únic nocturn que vam agafar. Aquesta estació de Pingyao és més petita, així que només hi havia una única sala d’espera. Aquest va ser l’únic tren que vam agafar que va arribar amb uns pocs minuts de retard, diria que 5-10′. Els nocturns no solen ser trens d’alta velocitat, així que són més lents, tot i que va arribar puntualment a destí.
Quan ma pujar al tren hi havia el passadís abarrotat de gent i vaig pensar que on ens havíem ficat! Semblava un galliner… A més, el passadís del tren és super estret de manera que només hi cap 1 persona d’ample i perquè hi càpiguen 2, cal posar-se de perfil. Però va resultar ser pel tema de la càrrega de telèfons, que als camarots no n’hi ha, només hi ha alguns endolls al passadís, així que la gent s’acumula fent cua per poder carregar els telèfons. Nosaltres també vam haver de fer cua perquè per demà teníem els guerrers de Xi’An i necessitàvem tenir els telèfons força carregats.
Les maletes les vam acomodar a l’altell sobre el passadís, ja que sota la llitera de baix no hi ha espai. I com que ja havíem sopat, doncs ens vam prendre uns xarrupets dels que portàvem mentre carregàvem els telèfons.
En l’apartat de transports he donat més informació al respecte. El viatge va ser plaent a la llitera de dalt i la intermèdia de 2a classe, el que ens va tocar, i la gent molt amable, gens sorollosa com havia llegit que podia passar. Potser vam tenir sort?? Reitero que em va semblar molt pràctic i còmode tot: aire condicionat, bon coixí, bon edredó, llit estret però ferm, llum de cortesia i a les 21.30h silenci. L’única pega era el tema dels carregadors i que els nostres aparells tecnològics són del segle passat, però ja sabent-ho, es pot anar més preparat.
La nit la vaig passar amb un ull obert, perquè jo em vaig anar a dormir sense els meus telèfons que seguien carregant, i no em vaig recordar de programar una alarma per si de cas, que no estava segura si el tren seguia… I ja a les 12 de la nit no era pla de baixar de la llitera o posar-me a preguntar, així que vaig anar a l’aventura i creuant els dits perquè el tren acabés el seu trajecte a Xi’An i no ens passéssim de parada. I així va ser, a les 4.30h va passar la xinesa de torn cridant i tothom va començar a moure’s i vam arribar super puntualment. Jo a més m’havia posat el pijama, així que calia canviar-se… però la resta de la gent semblava haver dormit tal qual.
Deixa un comentari