Arribada a Beijing i Gran Muralla Mutianyu

El vol, tant a l’anada com a la tornada, el teníem amb Air China. L’anada va ser directa a Beijing i la tornada era amb escala a Bejing, des de Hong Kong.

És la primera vegada que volàvem amb Air China i ens ha semblat bastant fluixa. Tot orientat per a ells, com tot a la Xina. El carregador d’USB no és com el nostre així que vam haver de recarregar els telèfons amb la nostra bateria portàtil, perquè ens aguantessin l’excursió prevista per al primer dia; la pantalla, tot en xinès i alguna pel·lícula en anglès; no funcionava ni tan sols el navegador de vol per saber per on érem a l’anada (a la tornada sí). El menjar normal i mira que últimament penso que no tenia filtre per al menjar d’avió! El que podien, s´ho estalviaven… i després diuen dels catalans! Ens van donar tassa de cafè i el cafè ni el vam veure. Van passar diverses vegades silenciosament amb una trista ampolla d’aigua i algun got… Però el vol va ser molt agradable i puntual i es pot aconseguir bons preus, que al cap i a la fi és el que ens interessava.

El nostre vol sortia a les 12h i arribava a les 5:30 del matí a Beijing, a la terminal 3. Ja em va costar molt fer el check-in que sol ser molt fàcil de fer i no vaig poder reservar els seients dels 3 trams, només dels 2 primers. I quan estàvem a la cua d’embarcament, jo anava amb la meva targeta d’embarcament impresa, va resultar que havíem d’haver passat per facturació, encara que no facturéssim equipatge, com era el nostre cas, perquè els exigeixen escanejar tots els passaports. Així que ens van agafar a part, algun altre despistat com nosaltres hi havia, i van fer la paperassa allà mateix.

La nostra arribada a Beijing… intensa!

Tot i haver sortit mitja hora tard i haver arribat mitja hora abans, ens vam estar l’estona guanyada donant voltes per la pista perquè l’aeroport de Beijing és enooorme.

Vam aterrar puntualment i amb equipatge de mà i vam anar seguint totes les Exit que vam trobar. Cal omplir un paper amb les teves dades bàsicament personals: direcció, vol i on t’allotjaràs, vam posar l’Hotel de Beijing. Ho vam detectar pel munt de gent acumulada fent el mateix. Quan omples el paperet has de buscar la teva cua, perquè hi ha una que és només per a xinesos. El control de passaports no ens va portar gaire temps, una mitja hora. Et posen un àudio en castellà i cal anar fent amb les empremtes el que et van dient. I vam tenir mala sort a la cua, si no haguéssim tardat menys, perquè totes avançaven menys nosaltres.

Quan vam aterrar, l’Internet amb l’eSIM va funcionar perfectament. Amb Didi instal·lat, vam intentar buscar un taxi cap a l’allotjament, on anàvem a deixar l’equipatge.

Primer vam haver de sortir de l’aeroport. Després de sortir del control de seguretat, vam arribar a una espècie de parada de metro que era l’única sortida de l’aeroport, i on calia pujar-hi i fer dues parades sí o sí. Al panell t’indica que estàs a l’E i que has de passar per la D i arribar a la C. Llavors sí que quan et baixes del metro a la C, ja te’n vas cap a la sortida.

Com que no havíem vist cap caixer, i per si no funcionava l’aplicació de pagament, vam decidir treure ni que fos 50 € a l’única casa de canvi que hi havia. Evidentment, el canvi no va poder ser pitjor, ja que ens van donar 315Y quan ens haguessin correspost gairebé 400.

Cap a la sortida hi havia una caseta d’informació i llavors ja vaig buscar el taxi amb Didi. Aquí no tenia controlat el tema de la ubicació i la noia d’informació, amb el traductor, em va ajudar a determinar on estàvem de les diferents ubicacions de l’aeroport que m’oferien i també el nom que li havia de posar perquè em detectés el meu hotel. Un cop amb la direcció posada em demanava uns 70 iuans. La noia no va parar fins que vaig tenir la direcció ben programada a DiDi, molt maca! Just abans se’ns havia ofert un taxista i ens demanava més de 200 iuans.

Vam agafar l’ascensor fins al soterrani B2, com la noia d’informació ens va dir. Vam anar a parar a un pàrquing subterrani i al terra estava indicat “recollida DiDi”. Després de fer la petició, vaig rebre un missatge en què el taxista deia que era aquí i nosaltres teníem just a terra una fletxa que deia recollida i aquí no hi era. Com que hi havia altres cotxes aparcats vaig mirar a veure si el trobava per la matrícula i efectivament estava a uns 50 metres, escartxofat descansant al seient del darrere. Així que ja vam tenir el nostre primer DiDi 💪💪. Com que ningú parla anglès, no et diuen ni hola, no pot ser més pràctic tot. Ja eren les 7:15 i això que havíem arribat puntualment a les 5:30h!! A la Xina, el temps passa molt ràpid.

El nostre pla A, B i C a Mutianyu

Nosaltres som intensos, així que per al primer dia teníem ni més ni menys que la Gran Muralla a Mutianyu. Vam pensar que si sobrevivíem a això sobreviuríem a la resta i no va ser gens fàcil, però ho vam aconseguir!

Després d’agafar el taxi vam trobar retenció. El trajecte donava 20′ de durada en condicions normals, però el DiDi ens indicava una hora i efectivament va ser més d’una hora el que vam trigar per arribar a l’allotjament. El pla A, que era agafar el bus 916 per anar a Mutianyu cap a les 7 del matí, acabava de passar a millor vida, només pujar al taxi. Per sortir de l’aeroport també es pot anar amb el tren Airport Express, però nosaltres vam agafar el taxi suposadament per anar més ràpid.

Així que vam posar en marxa el pla B, que era anar amb l’empresa Mubus, aquesta és la seva web, que sortia des de la mateixa estació d’autobusos de Dongzhimen, a les 8h del matí. Aquesta opció incloïa només el transport des de Beijing + el preu de l’entrada + l’autobús llançadora d’anada i de tornada que són 15 iuans per trajecte. Vaig descobrir aquesta opció uns dies abans del viatge i em va semblar atractiva, així que els vaig contactar. Els vaig la reserva, que no cal pagar res anticipadament, i per Whatsapp et contacten i et diuen el punt de trobada. Els vaig escriure per dir-los que estàvem de camí a l’hotel i que no sabia si anava a arribar a temps.

A les 7:55h ens van trucar a veure si arribàvem i estàvem només a 5 km, però aturats en una retenció, que fins i tot em podia endur l’equipatge i guardar-lo ells, però no van voler esperar i em va dir que m’apuntaven per al que era el nostre pla C que consistia en la mateixa excursió, però a les 10 h del matí.  Vam arribar a l’allotjament, vam descarregar l’equipatge, l’habitació ja estava preparada i amb el traductor ens vam entendre més o menys. Llavors vam agafar un altre DiDi, en comptes d’anar en metro, perquè se’ns ficava el temps a sobre i no anàvem a arribar ni al pla C i vam trigar poc més de cinc minuts.

Pel camí es va posar a diluviar! Els vaig escriure per dir que estàvem arribant, calia ser-hi 15′ minuts abans i el punt de trobada era a la sortida B1 de la parada de metro de Dongzhimen. Quan vam arribar no hi havia ningú, eren gairebé les 10h i vam anar a l’altre costat del metro i tampoc. Els vaig trucar i no em van contestar i en un moment ens van venir a buscar i ens van portar fins a la zona de trobada, on hi havia força gent, i vam acabar omplint el bus.

El Mubus és un autocar dels grans i va a Mutianyu 2 vegades al dia, a les 8 i a les 10h. Ja dins l’autocar, ens van fer esperar, perquè hi havia 4 persones que ja estaven arribant… Curiosament jo a les 8 també estava arribant i no em van voler esperar, però en fi. Entre pitos i flautes es van fer les 10:30 quan ens n’anàvem. Durant tot el trajecte una xinesa en anglès ens va anar donant instruccions molt, molt detallades de tot el de la muralla: què és el que cal veure, la ruta Est i la ruta Oest, els preus, com pots pujar i baixar… i tot amb el micròfon a tope. Ens havíem afegit al típic grup de xinesos amb l’altaveu a tota pastilla tot el camí, i es triga com una hora llarga a arribar. Durant el camí vam pagar amb Alipay o amb WeChat, el que haguessim contractat. També ens van donar opció de comprar la pujada/baixada a la muralla, el preu de i/v en telefèric o telecadira/tobogan era 140Y, el preu oficial. Si barreges mitjans de transport són 100 iuans per trajecte, ja que són empreses diferents. També pots anar per lliure i tornar amb ells, si hi ha places, així m’ho havien confirmat.

Vam arribar a Mutianyu gairebé a les 12h i nosaltres en un principi teníem pensat fer tota la muralla (l’Est, l’Oest i el centre), però tenint en compte que estàvem arribant tres hores més tard del previst, que no havíem dormit, que vam arribar amb ple sol del migdia… vam decidir que amb la zona Est en teníem prou, així que vam triar la ruta curta. Si s’arriba a primera hora, com era la nostra intenció, sembla que en unes 3 hores es pot fer tota la muralla, que són uns 3km de llarg.

Si la teva opció és anar amb el bus 916, a l’arribada s’ha d’agafar un taxi o fer l’últim tram en un altre autobús, que segurament et deixarà més lluny d’on ens ha deixat l’autocar (vaig pensar que ens deixaria més a prop, segons els meus punts al mapa). A més, cal caminar un tros fins a l’autobús llançadora que, si no s’agafa, són altres 3 km més caminant. Em sembla una bojeria fer tota aquesta odissea a l’estiu, amb la calorada que fa. En aquest cas, agafar la llançadora ho veig com un imprescindible. Potser a l’hivern sigui una opció factible i agradable, però a l’estiu no ho recomano per a res.

En arribar a Mutianyu, el bus gran va passar una barrera i ja allà va aparcar. La tornada és oberta a mesura que s’omplen els autocars, no amb horari tancat, com jo pensava. Al web posava que el tour de les 8 tornava a les 16.30h i el de les 10 tornava a les 18.30h. Però quan acabes, t’esperes a la seva sala d’espera i quan hi ha prou gent, els autocars van tornant.

Quan vam arribar ens van ensenyar la sala d’espera, on pots comprar begudes o simplement descansar amb aire condicionat i és el punt de trobada per tornar. També es podia contractar el menjar, nosaltres no ho vam fer, i allà hi havia el restaurant.  Així que ja ens van donar els tiquets per pujar a l’autobús llançadora i ja la resta de l’excursió era per lliure.

La zona Est són sis torres i vam decidir pujar en telecadira, ja que no hi havíem pujat mai, i baixar en tobogan. Vam haver de fer una mica de cua per pujar. Semblava que no hi havia gaire gent, però sempre passa que vas avançant fins a la següent cantonada on t’arriba la vista i et continuen quedant trams plens de gent pels quals avançar. Jo crec que vam trigar una mitja hora llarga i ja quan puges al telecadira arribes bastant ràpid i va ser molt divertida la pujada. A dalt feia molta calor, o sigui que encantada que ens hagués fallat el pla A, perquè la caminada que ens hagués tocat fer era espectacular! I ja no vull ni pensar en temps…

Un cop a dalt, vam seguir cap a l’Est des de la torre 6 fins a la torre 1. Al principi era bastant planer, però de seguida van començar les escales pràcticament en vertical. Els esglaons són molt estrets així que era més fàcil pujar-los de dos en dos. De fet, vam veure gent del nostre grup que de seguida va tornar cap a baix.

A mi m’enlluernen les escales, així que no vaig poder evitar pujar del tiró fins a dalt del tot, però la gent anava parant perquè a més vas xop de suor… Va ser molt xulo i veus tot l’altre tram de muralla en vertical, lluny, i la veritat és que va ser una passada, aquest tram és més empinat, però té millors vistes. El tram Oest va de la torre 14, on arribes amb el funicular, fins a la torre 20.

Després, per a la baixada, ens havien advertit que si trobàvem cua al tobogan, doncs que també podíem agafar el telecadira de baixada, que aniria més ràpid, però vam decidir esperar. Aquí vam estar una altra mitja horeta de cua, estàvem sota cobert, o sigui que s’estava agradable i tampoc feia tanta humitat. La baixada és en vagonetes individuals, llevat dels nens clar, que van amb adults. Portàvem davant una senyora amb una nena així que anava molt a poc a poc i nosaltres intentàvem parar per deixar espai i poder agafar una mica de velocitat. Durant el trajecte hi ha molts senyors que et van controlant a totes les corbes et diuen que no facis fotos i que vagis a la velocitat adequada, bàsicament et criden, perquè no entens res. Però és clar, en tenir la senyora aquella que anava molt a poc a poc… si no ho fèiem així era un rotllo. Així que nosaltres vam parar a cada corba per agafar velocitat i el de darrere nostre també ens seguia el ritme, així que va estar súper divertida la baixada.

A més, com que tot és tan frondós, fa molta calor però quan estàs en una ombra la temperatura és bastant agradable i fa airet, així que et vas recuperant i s’està molt a gust.

A les botigues de souvenirs vam comprar un quadre de tela de la Muralla que inicialment ens van demanar 580 i que vam acabar comprant per 50 en un altre lloc, i que suposadament era de seda, jajaja. Quan arribes a baix de nou agafes l’autobús llançadora fins al punt de trobada i a les 16.15h ja només ens quedava esperar que sortís el bus fins a Beijing, que va tardar altres 15-20′ a sortir i en una horeta llarga vam arribar a Beijing, cap a les 18.30h. 

A aquesta hora teníem prevista la visita a la Plaça Tiananmen, però ja estàvem morts i vam dir que ja estava bé. He hagut de reservar noves entrades per poder accedir-hi demà.

En comptes d’agafar un taxi, vam decidir anar en metro perquè demà comencem les visites agafant el metro, per assegurar-nos de tenir-lo controlat i que tot ens funcionava. Teníem l’hotel a 3 parades i després a 5′ caminant. En tots els metros  en entrar cal passar les motxilles pel control de seguretat i mai vam haver de fer cues. L’accés al metro sempre va ser molt fluid.

De camí al nostre hotel hi havia una zona amb restaurants i allà vam trobar el primer lloc per sopar.

Després a la recepció de l’hotel ens vam estar una bona estona intentant aclarir-nos, perquè estàvem esperant la targeta SIM d’Internet, que ens van dir que no havia arribat, però que després va resultar que sí que va arribar; i amb el tema del Wifi també ens vam entretenir una estona.

El nostre hotel a Beijing és súper recomanable, aquest és el link de reserva amb Trip. Estava fent cantonada amb un carrer principal, on vam tenir llocs per menjar, a bon preu. Estava a 5′ caminant de la parada de metro Guloudajie de la línia 2 blava que ens porta als llocs principals: estació tren Nord a 2 parades; estació de bus de Dogzhimen (bus 916 i Airport Express) a 3 parades; a Tiananmen o al Palau d’Estiu només cal fer 1 transbord; Temple Lama a prop. I també amb accés a la línia verda a 3 parades de la zona olímpica, però al final no ens va donar temps a anar-hi.

Habitació àmplia, silenciosa, neta i amb 2 aigües de cortesia per persona cada dia. Van ser molt amables i pacients, amb el traductor. I no podia estar més ben ubicat. El preu va ser 44€ per nit.

Dia 3: Ciutat Prohibida, Plaça Tiananmen i Palau del Cel a Beijing