Volcán Pacaya (dia 3: dimecres, 22 de juliol de 2015)
Novament ataca el jet lag. A les 8 del vespre estava ja que em queia i a les 4 del matí els ulls com a plats. Guatemala és un dels països amb més densitat de volcans, té 33 dels quals 3 romanen actius: el volcà Santiaguito, el volcà de Foc i el Volcà de Pacayá. Així que vam decidir fer l’excursió al volcà Pacayá, encara actiu.
L’excursió al volcà es fa en dos torns de transport col·lectiu des de qualsevol hotel: a les 6 del matí i a les 2 del migdia. Nosaltres vam triar la del matí. Aquesta excursió es fa en grups que accedeixen al volcà amb un guia, i l’ofereixen la majoria dels hotels per 12$. A més, allà cal pagar altres 50Q per accedir al recinte protegit del parc.
A les 6 en punt ja ens venien a recollir. De fet encara no havíem baixat que van pujar a buscar-nos a l’habitació. És una minivan on hi caben unes 15-20 persones, la que fa aquest tipus de recorreguts turístics. Passem per tres o quatre hotels més a recollir més gent i emprenem la ruta d’una hora aprox. La carretera té de tot: trams d’autovia, trams d’un sol carril, trams sense asfaltar… El pitjor és com condueixen, sobretot en els avançaments perquè no mantenen distància de seguretat i on les carreteres de dos carrils es converteixen en quatre. Tampoc respecten les línies contínues.
Quan vam arribar al parc, els de la nostra furgoneta formem grup amb el nostre guia Walter, molt agradable, que ens acompanyarà en la pujada i a la baixada. Porten molt controlat l’accés al parc i cal registrar-se abans de pujar. Allà també ens ofereixen pals per llogar o pujada en cavall, que valia 100Q per tram. En qualsevol cas, algun cavall ens va acompanyar tot el recorregut per si algú ho necessitava. Una mexicana que es va queixar des del primer pas, va pujar i baixar estoicament a peu. En canvi un senyor belga de certa edat, va fer dos trams a cavall.
Walter ens va explicant detalls del volcà i com a les 8 del matí ja comencem l’ascensió per un camí estret però ombrívol ja que la vegetació és molt densa. Fem parades estratègiques durant el camí per descansar, fer fotos i reagrupar-nos, aprofitant aquí per donar-nos l’explicació pertinent.
Comencem la pujada…
Primer tram del camí, amb bona inclinació, però protegit del sol…
Com havíem llegit que millor anar els primers per tenir temps de descansar, doncs donem el millor de nosaltres i posem la directa. El camí és agradable i encara que una mica empinat, és d’agrair l’ombra dels arbres i que la calor encara no apreta massa per ser bastant d’hora. Encara que no ho sembla, hi ha una bona pendent.
El nostre grup d’excursió al volcà Pacaya.
Tot és molt verd i hi ha un llac volcànic al fons. El grup el formem mexicans, belgues, danesos i nosaltres.
Roure amb 400 anys…
Parem també davant un imponent roure de 400 anys que estoicament ha aguantat les darreres erupcions. L’última va ser el 2010. El Pacayá té 2552 m d’altitud.
Vessant a peus del volcà Pacaya.
Quan s’acaba la vegetació arribem a un vessant.
Aquí queda un tram per baixar fins a arribar a la base de la roca volcànica. Aquest tram és sorrenc i rellisca molt. Es baixa bastant fàcil, gairebé corrent. El més dur va ser a la tornada, de pujada, perquè era com pujar a una duna i els peus es relliscaven constantment. Consell: clavar la punta amb força, preferiblement en alguna petjada anterior. Diguem que així rellisques menys. A nosaltres ens va funcionar i vam poder pujar més o menys lleugers, encara que igualment cansats, però així vam trigar menys.
Arribem fins a la base del volcà a on podem tocar la roca volcànica.
Els cavalls ens van acompanyar tota la ruta per si algú els necessitava…
Desfent uns núvols amb l’escalfor del volcà…
Que bons i desfets han quedat els núvols!!
Allà hi ha alguns forats on surt calor i on vam aprofitar per desfer uns núvols… que van quedar deliciosos.
Després cal desfer el camí. El pitjor és la pujada que acabo de comentar. A més el sol ja apreta de valent i el cansament passa factura.
Porteu menjar i beguda. Només podreu comprar alguna cosa en el control d’accés al parc. Després no hi ha cap lloc per comprar res. A dalt l’ideal és menjar alguna cosa abans de tornar a baixar
Espai de repós abans de començar la baixada del volcà Pacaya.
Després, de nou al camí, la baixada és molt agradable i la vam fer gairebé saltant tota l’estona, amb les parades de rigor per reagrupar-nos.
He de dir que anàvem preparats per al pitjor pels comentaris que havíem llegit, fins i tot esperava acabar amb agulletes per no haver tingut temps de posar-nos en forma. Però ens va anar de conya. Vam pujar a bon ritme i així vam tenir temps d’anar descansant.
Hi havia qui anava amb sandàlies, per descomptat és recomanable calçat de caminar, com a mínim tancat. I també portàvem pantalons llargs per si hi havia alguna caiguda. La pedra volcànica talla com a ganivets. No ens va passar res, però més val prevenir…
Ens vam acomiadar d’en Walter i la seva família, encantadors tots, i de nou a la furgo per tornar a l’hotel.
Els companys de viatge mexicans i el nostre guia Walter a l’excursió al volcà Pacaya.
La piscina de l’hotel.
Estona de relax…
Mengem un bocata i estona de piscina i descans.
Sobre les 15 h vam decidir seguir amb la ruta que teníem pendent a Antigua.
Vam comprar pa de banana al forn Xicotencalt, en la 4a orient. Ens ho havien recomanat i està boníssim. És com un gran pa de pessic dolç tallat a llesques. No és pa salat.
Seguim fins a l’hotel Santo Domingo, que es tracta d’un convent que va ser destruït per un dels terratrèmols i per això hi ha restes de ruïnes i figures religioses. Els jardins estan molt ben cuidats. Hi ha un grup de guacamais i un restaurant exterior molt elegant. Tot molt bonic. No sé si calia pagar o no, però no vam pagar, ningú ens va dir res.
Hotel Santo Domingo, Antigua. Encara que no dormis aquí, aquesta és una visita obligada.
Jardins de l’Hotel Santo Domingo, Antigua.
Ruïnes de l’Hotel Santo Domingo, Antigua.
Restaurant exterior de l’Hotel Santo Domingo, Antigua.
Seguim fins a l’església de Sant Francesc que acabàvem de passar. Per dins és molt sòbria però hi ha uns retaules molt bonics.
Continuem fins al Tanc de la Unió, que era un antic safareig públic on també hi ha una plaça molt ambientada.
Tanque de la Unión, antic safareig públic d’Antigua.
I rematem les compres que teníem pendents.
De tornada a l’hotel vam passar de nou per la plaça central on hi ha un grup de nois cantant cançons religioses envoltats de públic que els segueix molt devotament. Alguns semblaven en estat de trànsit.
Grup de música religiosa, a la Plaça Central.
Sopar al Restaurant el Rincón Típico, Antigua: xorís, pollastre i adobat.
Avui sopem al Rincón Típico, que era un dels restaurants que teníem recomanats. Tens 4 plats a escollir que se serveixen amb guarnició d’arròs, amanida i per beure orxata, que és aigua d’arròs dolça. Nosaltres vam demanar xoriço, pollastre i adobat. El preu de cada plat eren 30 quetzals.
Catedral de Sant Josep, Antigua.
Amb això donem per acabada la nostra visita a Antigua, una ciutat amb molt d’encant, agradable per passejar.
Deixa un comentari