Com ja auguraven les previsions meteorològiques, avui el mapa s’ha tenyit de gris. Ha començat a ploure de nit i ens hem despertat a Herceg Novi sota un diluvi que ha convertit les famoses escales de la ciutat en autèntiques cascades. Amb una probabilitat de pluja del 100% per als pròxims dies, el pla de “poblejar” per la badia s’ha convertit en una ruta de fotos des de la finestreta del cotxe. Una pena perquè Herceg Novi tenia molt bona pinta per a passejar-hi una estona.

Hem esmorzat a l’habitació, no hi havia aigua així que ni ens hem pogut rentar i, quan ha “amainat” una mica, hem anat carregant l’equipatge fins al cotxe, uns 300 metres. Els carrers eren una bassa d’aigua. Per sort, a l’hivern sempre portem les nostres botes de goretex!! Imprescindibles per a aigua i neu.

Supervivència al volant: El drama de l’hotel-mirador

Hem tornat cap a Kotor vorejant la badia tranquil·lament i parant de tant en tant. Teníem una cortina d’aigua al davant i ni es podia baixar del cotxe. Teníem una reserva en un hotel espectacular amb vistes entre Kotor i Tivat, però la muntanya ens ha donat un avís.

  • El perill: A només 150 metres de l’arribada, ens hem trobat amb una rampa impressionant. En no portar rodes d’hivern i veure com el cotxe de davant patinava sense control, hem decidit no arriscar. Les carreteres aquí són estretes i, amb pluja extrema, es tornen traïdores.
  • El contrast: A diferència del que ens va passar a Virpazar (on ens van cancel·lar gratis pel tall de carretera), aquest hotel no ha cedit i ens ha cobrat el 50%, o sigui una nit (43€). En qualsevol cas, reclamarem a Booking pel problema amb el cotxe i/o per l’accés a l’allotjament. Però, de totes maneres, no crec que sigui el lloc adequat a l’hivern i menys tenint en compte que tenen els restaurants tancats en temporada baixa i, obligatòriament, cal desplaçar-se a Kotor per menjar.

Retorn a Kotor: Com a casa

Hem decidit tornar al que és segur i hem buscat allotjament a Kotor, just al costat d’on vam estar el primer dia.

  • La sort del viatger: Hem trobat un apartament modernet amb cuina i microones. La mestressa ha estat encantadora perquè hem reservat cap al migdia, ens hem presentat directament i ens ha rebut fregant; ens ha preparat l’allotjament en un moment i te lloc per aparcar. Tip: Aparcar a Kotor és un autèntic repte (guals, zones privades, multes), així que tenir pàrquing inclòs és un tresor.

Kotor de dia i Any Nou

Hem aprofitat una petita treva de la pluja per recórrer el nucli antic de dia.

  • El passeig: Hem caminat per les muralles que envolten la ciutat, una experiència que et permet veure les teulades taronges i l’estructura veneciana des d’una altra perspectiva. Es fa ràpid, però és imprescindible.
  • Cultura i Festius: Ens hem trobat que gairebé tot estava tancat. El motiu? L’1 i 2 de gener sembla que és la celebració d’Any Nou, així que hi havia molts llocs tancats. El restaurant casolà que ens va encantar el primer dia no obre fins al dia 15, i els supermercats estaven tancats. Hem vist que la primera quinzena de gener aprox. tanquen alguns restaurants.

Gastronomia… i el sopar perfecte

En estar tot tancat pel festiu i la pluja, hem tirat de recursos locals en una pizzeria al nucli antic. Hem menjat espaguetis frutti di mare, al seu estil, i carn arrebossada, molt bona!

  • El Burek: Hem comprat Burek a la pastisseria per sopar a l’apartament. El burek és el “rei” de l’street food balcànic: una massa de pasta de full potent farcida de carn (en el nostre cas), formatge o espinacs. En tenir microones al nou allotjament, ha estat el sopar ideal per refugiar-nos del fred.

També hem comprat una kremsnita, postres de pasta de full i crema que vam descobrir a Eslovènia i que fan a tota la zona (l’hem menjat en altres països).

Encara hem tingut moltíssima sort que el temps ens ha donat treva durant el dia i hem pogut fer algunes visites 💪

Dia 8: Perast i Tivat (Kotor)

Introducció: Montenegro per Nadal

Itinerari per Montenegro a l’hivern (dia a dia)