Ubud: Temple Besakih (dia 11: divendres, 26 d’agost de 2016) – BALI
Segon dia de visites a Ubud. Quedem de nou a les 7 del matí i avui la visita estrella és el Temple Besakih.
Ahir ho vam parlar amb el Dodik i vam distribuir les visites pels dos dies que quedaven, per zones. Per avui teníem primer el temple Tirta Gangga, perquè estava més lluny. El que més interès teníem en veure era el Temple Mare, però vam acordar que era millor començar pel més llunyà, perquè no estan tan separats l’un de l’altre, per poder-los veure amb poca gent.
Però el Dodik decideix canviar-nos l’ordre de la ruta, segons li convé a ell. Comencem pels arrossars de Tegalalang, que era el que teníem al final. No hi havia ningú, ni el que cobra les entrades. Molt maco, tot i que a aquella hora hi ha la típica boirina matutina. Impressionant les plantacions d’arròs esglaonades, en forma d’escales.
Arrossars de Tegalalang, Bali, Indonèsia.
Li diem que ens ha canviat la ruta i que així no havíem quedat ahir. Ell insisteix en que és millor així però nosaltres li diem que triï que ara volem veure Tirta Gangga o Besakih, que decideixi ell quina ruta li va millor. Ens diu que Tirta Gangga, que és cap on hauríem d’haver anat ja al principi.
Quan portem una estona més de cotxe, ens diu que anem a passar pel temple dels rat penats, que el teníem previst per demà, que si volíem aprofitar per veure’l. Ja ens havia fet perdre més d’una hora, així que li vam dir que no paràvem, que ja tornaríem demà. La veritat és que per estalviar-se de fer un grapat de quilòmetres avui ens ha fet donar més voltes que un rellotge.
Temple Tirta Gangga
Arribem al temple de Tirta Gangga a les 9 passades. El preu de l’entrada son 20.000 rúpies pax. Encara no hi ha gaire gent. El temple és molt maco, també dels que més ens van agradar. Són les piscines reals, hi ha moltes fonts amb uns caminets per dins de l’aigua plens d’estàtues. Està tot molt ben cuidat. Ens ha encantat la visita.
Temple Tirta Gangga, Bali, Indonèsia.
Temple Besakih
Ara anem cap al Temple Besakih, que està com a una hora d’aquí. El Temple Besakih es l’anomenat Temple Mare, el temple més important de Bali i el més gran. Al mateix temps té molt mala fama perquè aquí hi ha tota una màfia en torn del turista per intentar estafar-te per tot arreu.
En Dodik ens deixa al pàrquing. Aquí cal portar obligatòriament sarong així que si no en portes, l’hauràs de comprar o llogar. Te n’oferiran per tot arreu. El preu de l’entrada era de 20.000 rúpies pax. Vam comprovar el canvi allà mateix, com recomanaven. No ens volien tornar l’entrada quan te l’escapcen, però nosaltres vam insistir perquè no em refiava que després ens la fessin tornar a pagar a alguna banda.
A la mateixa taquilla ens van dir que necessitàvem guia, però vam dir que no enteníem gaire anglès així que no ens serviria de gaire i no van insistir. Després a dins se’ns van oferir moltes vegades.
La veritat és que no hi havia tanta gent com pensava. Només arribar pugem les escales cap a dalt del temple central, tenen la porta tancada, i no ens deixen entrar, segons diuen perquè has d’anar amb el guardià del temple, previ pagament que no pensàvem fer. Vam estar una estona i tampoc es tractava de tirar la porta a terra. No van deixar entrar ningú, així que vam baixar les escales i vam decidir intentar-ho per una altra banda.
Temple Besakih o Temple Mare, Bali, Indonèsia.
Just al costat hi ha un altre temple. Quan entrem no hi ha ningú i de cop i volta apareix una iaia corrent darrera nostre per tal que paguem una donació de 3$ per una cistella de flors per entrar en aquell recinte. Aquí vam tenir l’anècdota del dia.
Nosaltres no pensem pagar res i seguim cap a dins. La senyora cada vegada es posa més agressiva i fins i tot ens agafa i ens escup molt a prop. Intenta intimidar-nos i gairebé ho aconsegueix, però tampoc es tracta de sortir d’aquí a garrotades. Nosaltres ens passegem per tot arreu i la senyora tota l’estona al darrera, enganxada com una paparra, no para d’insultar-nos en anglès. Ens deia “dog”.
Temple Pura Besakih, aquí la iaia ja escalfant motors.
Aquí la senyora escupint i el meu marit ballant, per contrarrestar…
Vista la zona seguim cap als altres temples. En alguns hi ha cartell que no es pot accedir. Veiem una entrada lateral que porta al temple principal. Aconseguim entrar, però també ens fan fora perquè coincideix que estan fent una cerimònia i se suposa que no hi podem estar. Totes aquestes limitacions crec que són falses, però amb el que hem vist ja en tenim prou.
Temple Pura Besakih, Bali, Indonèsia.
En fi, temple visitat i l’agressivitat de la que tenen fama totalment demostrada i comprovada. Quan sortíem veiem la iaia del principi enfilada al mur i ens va veure de lluny. La vam saludar i tot, però ens assenyalava amb el dit com si ens fos a maleir, crec que no li va fer gaire gràcia.
Aldea de Penglipuran
El proper destí és l’aldea de Penglipuran. Aquí en Dodik es va perdre i ens va donar unes quantes voltes. Va preguntar diverses vegades. Havíem vist fotos d’aquesta aldea i semblava maca, però ens va semblar una gran turistada.
Com acostuma a passar a tots els viatges arriba un punt en que ens cansa que ens facin pagar per tot i aquest ha estat el punt. L’entrada val 30.000 rúpies. Et deixaven entrar a les seves cases per veure com vivien. De fet, insistien perquè hi entressis, suposo que a canvi d’alguna propineta. Alguns tenen botiga d’artesania a dins… En fi, que no vam tenir ganes ni d’entrar. Aldees com aquesta les vam trobar per tot arreu, i no calia pagar. De fet, en veure el bosc de bambú, que està aquí al costat mateix, vam veure que la mateixa carretera arribava fins aquí sense haver de passar pel pàrquing=explanada de sorra on cal pagar per aparcar i sense passar per la taquilla=taula plegable posada al mig del carrer per al cobrament d’entrades al turistes.
Aldea de Penglipuran, Bali, Indonèsia.
Bosc de Bambu, Penglipurán.
Temple Gunung Kawi Sebatu
I per acabar les visites del dia, ens quedava veure el temple Gunung Kawi Sebatu, que és el que se suposava que anàvem a veure ahir. Són les fonts de purificació. Eren prop de les 16 h així que quedava poc perquè tanquessin. Aquí al matí és quan es purifiquen però havia ja poc ambient.
Temple Gunung Kawi Sebatu, Bali, Indonèsia.
Amb això acabem el dia per avui. Avui volíem aprofitar per fer shopping. Vam anar al mercat d’Ubud i allà ja vam carregar bastanta cosa: olis, espelmes, quadres… A la tarda tanquen bastant aviat. Vam sopar al mateix warung d’ahir, que ens va agradar molt.
Warung Borneo, Ubud.
Avui sí que ens vam posar calçat còmode i vam poder anar i tornar caminant. La Villa no estava tan lluny com semblava, només calia saber el camí, i ara ja el coneixem.
Altres despeses del dia:
2 quadres mitjans 1500.000 rúpies = 10€
Diverses capcetes amb espelmes i perfum: 100.000 rúpies = 6,5€
Sopar al Warung Borneo d’Ubud 3 pax: 265.000 rúpies = 17€
Deixa un comentari