Xi’an, tren a Chengdú i Òpera de Sichuan

Xi’An

A les 13 h tenim el tren que ens porta a Chengdu, així que tenim fins a les 11.30h per fer la visita de Xi’An. Bàsicament volíem visitar la Torre del Tambor i la mesquita.

La Torre del Tambor i de la Campana són unes edificacions que hi ha a moltes ciutats, també n’hi havia a Beijing, però allà no anàvem a tenir temps. Les utilitzaven per indicar quan es feia de dia, de nit, per donar alertes…

L’entrada de la torre val 30 iuans i hi ha una entrada conjunta amb la Torre de la Campana que eren 50Y, però no teníem gaire temps així que vam visitar només la del tambor. Aquí hi ha un espectacle de tambors i el primer era a les 9.30h. Em coincidia l’horari amb el que jo havia trobat per internet i durava 15′.

Vam arribar en metro, estàvem a un parell de parades. Va estar molt bé, hi ha 6 noies vestides amb la roba tradicional, que toquen tambors i altres instruments tradicionals xinesos i ens va agradar molt. Es fa al pis de dalt i hi ha un parell de files de seients. Quan vam arribar ja estaven ocupat, però ens vam quedar drets a primera fila i es veia molt bé.

Després li vam donar la volta a la torre, que té unes vistes magnífiques a 360º i vam veure els tambors i el mobiliari que hi ha al seu interior, a més dels sostres de fusta policromats que m’encanten.

Després vam anar cap al barri musulmà, molt a prop d’aquí, per veure la mesquita que és curiosa perquè té barreja d’estil xinès i àrab. Tot aquest barri va ser creat quan la ruta de la seda, amb els comerciants que van venir, es van establir i van anar creixent. Són musulmans, però el seu aspecte és xinès.

L’entrada va costar 25 iuans i em van donar un mocador a l’entrada per cobrir-me les espatlles. El recinte és força gran, hi ha diferents edificis, patis arbrats i jardins i ens va agradar molt. La pega que li trobo és que al final de tot hi ha l’edifici de la mesquita, la zona de culte, i la tenen tancada. Hi ha un cartell a la porta que indica que no s’hi pot entrar, perquè és lloc de res. Llavors per què em donen un mocador perquè em cobreixi si no puc entrar? Doncs aquí ja em vaig treure el mocador. Tenen la tanca posada com a 2-3 metres de distància, amb la qual cosa no pots veure l’interior, només les catifes. A la sortida amb el traductor li vaig dir al de la porta que per a què el mocador si no em deixen entrar, per al jardí? I em va contestar que sí, hahaha hehehe. Tot i així, ens va agradar la visita.

És molt curiós el contrast d’aquestes ciutats que quan vam arribar a les 9h no hi havia gent pels carrers i quan ens vam anar a les 11 tocades ja tot era un batibull, gairebé com ahir al vespre. També en la temperatura es nota bastant el canvi.

Vam tornar de nou al metro per anar a l’hotel a recollir l’equipatge. Al costat de l’hotel vam descobrir la cadena de supermercats FamilyMart, i que faríem servir més vegades, on tenen menjar preparat i allà ens vam menjar uns pinxos, pollastre, etc. que t’escalfen al moment. Alguns tenen un taulell on pots seure. Ens va agradar molt aquest tipus de menjar perquè és més neutre. Així que ja vam marxar havent dinat.

Ens ha agradat molt Xi’An, llàstima que no tinguéssim més temps per haver vist també la Torre de la Campana i la muralla, que no entrava en els nostres plans, en haver passejat per la de Pingyao. És una ciutat amb molt d’ambient, tant de dia com de nit, i l’hauríem passejada una mica més.

De nou al metro fins a l’estació nord de Xi’An, que teníem a uns 30′. Els trajectes al centre ens van costar 2 iuans i aquest, que està més lluny, 4Y. És comodíssim moure’s en metro, mereix la pena.

Tren a Chengdú i forçós pla B

Vam arribar a Chengdú cap a les 17 h. i pel camí hauríem d’improvisar un canvi de plans forçós. Demà a les 20.30h havíem d’agafar un tren nocturn fins a Huaihua, per anar des d’allà a Fenguang. El tren va quedar en llista d’espera i no es va arribar a comprar, mentre que el de Huaihua a Fenguang sí que s’havia comprat. Vam decidir que ja no esperàvem més i cancel·làvem la compra.

El pla B va ser agafar el tren a la tarda, que era més ràpid que el nocturn i que havia estat controlant que quedessin places, però que ens retallava 4h el temps a Chengdú. Una altra de les bondats de Trip és que quan queden poques places, t’ho indica a l’app, així que se’n pot fer seguiment. Aquest canvi va implicar que també necessitàvem hotel, que vam buscar el més a prop possible de l’estació ja que arribàvem a prop de les 22h i on només anàvem a anar a dormir.

Amb aquest canvi que reduïa el nostre temps a Chengdu va quedar eliminada una visita que havíem inclòs que era la llibreria o biblioteca Dujiangyan, no em va quedar clar què era, però les fotos de la qual havíem vist i era espectacular, l’anomenaven la catedral, per la seva curiosa forma i a la qual es podia anar en tren des de Chendgú. Però a més, tampoc estàvem segurs de poder visitar el Buda de Leshan i un recinte que hi ha al costat que és l’Oriental Buddha Park. Per minimitzar pèrdua de temps vam decidir col·locar el nostre equipatge a la consigna de l’estació de tren de Chendgu, que a més era enooorme, i des d’on sortíem per a la nostra visita a Leshan i també per agafar el tren de la tarda. Però això no va ser tan fàcil, i ens va complicar la tarda i va fer que un dia que havia de ser tranquil, per avui només havíem d’anar a l’Òpera que teníem reservada, no ho fos tant i gairebé dormim al carrer. Almenys fred no hauríem passat… 😂😂

L’estació Est de Chengdu era immensa, va costar una bona estona caminant arribar a la sortida, així que vam suposar que hi hauria d’haver una consigna. Vam preguntar infinitament i sempre deien cap endavant i al final va resultar que era a l’exterior, calia pujar les escales mecàniques i estava al mateix porxo on hi ha l’edifici per comprar les entrades, etc., just al costat. Però l’horari era de 7 a 22h, i el nostre tren a Leshan era el primer, a les 6.17h, per arribar quan obrissin a les 7 del matí, i intentar arribar sense cues. Per tant, no ens servia.

Vam baixar de nou a l’estació, aquí mateix també s’ajunta amb el metro, per això és tan gran tot, a veure si trobàvem un bar, botiga o similar que obrís abans i no vam tenir sort, els horaris a la porta també indicaven a partir de les 7h. Al control de seguretat ens van suggerir que a dalt a la plaça, hi havia un hotel 24h i que segurament allà podríem. Com ja he dit, el temps a la Xina passava de pressa i ja eren més de les 18h, calia anar a deixar l’equipatge i agafar el metro fins al teatre per veure a les 20h l’Òpera de Sichuan. Vam decidir tornar a trobar aquest hotel quan acabéssim amb el teatre.

Vam agafar el metro fins a l’allotjament, que van ser només 2 parades i després només hi teníem 5′ caminant. Jo tenia marcada la ubicació correctament, però era una zona de gratacels i no vèiem l’entrada, així que una noia a la qual vam preguntar, que tampoc la veia, ens va fer el favor de telefonar-los i van baixar a buscar-nos. Aquí l’allotjament va ser un apartament al pis 18 d’un edifici de 40 plantes, amb 6 ascensors. L’oficina la tenien en un altre pis, vam fer el check in, ens van acompanyar a la nostra habitació, vam deixar l’equipatge i ja ens vam anar de nou al metro fins al teatre.

Pel que fa a l’allotjament, estava molt ben ubicat, a 5′ caminant del metro i a 2 parades de l’estació de tren. Als voltants hi havia de tot, zona tranquil·la i de gratacels. Quan vam arribar a la nit, just a sota hi havia un lloc de menjar. L’habitació estava molt nova, fins i tot moderna, vaig prémer un interruptor a la dutxa que era un calefactor al sostre del qual només veia els graus, i va passar de 24 a 30º en res, gairebé em vaig rostir! En ser un apartament, era més gran i amb nevera. Però tenia una fuita sota la pica del lavabo per la qual queia l’aigua a raig. Les vistes des de l’habitació van ser impressionants i el preu van ser 20€. Aquí deixo el link de reserva de trip.

Opera de Sichuan

Hi havia una mitja hora en metro des de Dongda Road, la nostra parada, fins a Tonghuimen. Després calia caminar només 5′ més. Sort que el tema del metro ja el tenim controlat!! Vam arribar a les 19.30h, havíem fet la reserva a través de Get Your Guide, que ens va costar 20 € cadascun en seient tipus B, les més barates que vaig trobar, i es veia estupendament. La durada és 1,5h.

Vaig ensenyar la reserva a la taquilla, va fer una trucada i estava tot correcte. Vam fer la cua fins que van obrir i un cop a dins, ens van acomodar.

L’òpera de Sichuan és un espectacle xinès en el qual hi ha diferents tipus d’atraccions: ombres, titelles, acròbates, música, etc. i el plat fort és el canvi de màscara amb què acaba l’espectacle i que consisteix que el protagonista es canvia la màscara diverses vegades súper ràpid i no veus com ho fa. Tant bon punt té cara de panda, que de dimoni.

La sala on es realitza no només són butaques, sinó que hi ha tauletes rodones amb cinc cadires al voltant. La part de davant té dues cadires i entremig tens la taula, que és la que ens va tocar a nosaltres. I darrere teu tens tres cadires més. A la taula et posen un plat de pipes de gira-sol i tasses per al té, que et van servint durant tot l’espectacle, a mida que te’l vas acabant. També pots comprar altres consumicions. Les pipes els les vam acabar, feia anys que no les menjàvem, i també les van reposar.

Ens va encantar l’espectacle. Van començar cantant i ballant. El de titelles i el de les ombres, fent figures d’animals també ens va agradar molt. Fins i tot un que va sortir amb una espècie de flauta que em va semblar més fluix va acabar amb la xiulada final que jo crec que va durar diversos minuts sense agafar aire, va ser impressionant. Els acròbates també molt bé amb les espases i donant tombarelles. Fins i tot un número de pallassos també amb exercicis de flexibilitat i que la canalla s’ho passaven d’allò més bé, efusivament a la sala. Va estar tot francament bé.

I ja el plat fort i que va ser la cirereta, amb el canvi de màscara en què el protagonista va baixar de l’escenari i es va passejar per tota la sala i tots estàvem gravant-lo i no veies com ho feia. Va estar molt bé l’espectacle i a la sortida tota la zona estava il·luminada i tot molt xulo.

Seguim intentant arreglar el pla B i gairebé dormim al carrer

Després de l’òpera, havíem decidit que tornàvem a l’estació de tren a buscar l’hotel que ens havien recomanat a veure si podíem deixar-hi l’equipatge demà de matinada. De fet, el vaig veure al MapsMe, era el 7 Days Premium i es veia que ocupava tota l’illa.

Allà vam veure una entrada que no semblava la recepció, sinó una porta posterior i vam preguntar, però les noies uniformades ens van dir que no hi havia espai per guardar equipatge, que just a l’altra banda de la plaça hi havia un hotel, que segur que allà sí. La plaça és immensa i a l’altra banda no hi havia cap hotel. Hi havia la parada de taxis a qui vam preguntar i ens van dir que l’hotel més proper era un edifici alt que vèiem lluny i tenia aspecte de mínim 20′ caminant.

Com que les noies havien insistit que estava a l’altra banda de la plaça, doncs li vam donar la volta a l’edifici que hi havia a l’altra banda de la plaça, que era un hospital, tot fosc, ningú pel carrer… Com que les distàncies aquí a Chengdú són immenses, hi ha edificis altíssims arreu, té pinta de ciutat financera, doncs donant voltes vam estar una hora llarga. Vam intentar anar a l’hotel on ens enviaven els taxistes, però allò era com estar passejant pel nus de la Trinitat, un entramat de carreteres unes per sobre de les altres i no es veia accés per a vianants, així que vam desistir perquè eren ja les 23h i al metro ens havien dit que tancava a les 23.30h,  pel que vam avortar la missió i vam tornar a l’apartament.

Però no havien acabat el nostre dia encara. Vam arribar a l’apartament, al qual s’accedeix per codi, i no trobo el codi d’accés. De fet, ens van obrir ells… però recordo que m’ho havien enviat per WeChat en una espècie de foto. A la foto no s’obre res semblant a un codi. Ells l’havíen estat trastejant i em va ensenyar a la pantalla un número, però no m’havia fixat i com ens van obrir ells… Vam anar a l’oficina, però és clar, ja sabíem que té un horari reduït i allà hi ha un número de telèfon operatiu fins a les 24h i eren tres quarts, la cosa pintava malament!! Com que no tenim telèfon xinès, vam baixar a la gran recepció, on no hi ha conserge, a veure si algú ens dona un cop de mà.

Allà hi ha una parella parlant, ella es desentén però ell intenta ajudar. Amb el traductor li explico, truquen, no contesten, tornen a trucar a un altre telèfon, tampoc contesten… i li explico que tenim un codi que a veure si ell sap… Quan va veure el nom de la immobiliària, li sonava… i sí, a WeChat calia trastejar amb la foto, però amb l’estrès que portàvem no em vaig adonar d’això, que a més tot estava en xinès. El noi va estar trastejant diverses pantalles i quan vaig veure el dibuix de la clau, em vaig recordar, allà dins hi havia el codi.

Mil gràcies 🙏 , que avui des d’allà dalt segur que ens han enviat una ajudeta!! Ens hem passat el dia arribant a tot arreu en l’últim minut. L’alternativa era dormir en una súper sala oberta amb sofàs al costat de la recepció però clar, no hauríem pogut anar al buda perquè les nostres maletes seguien a l’habitació.

Ens vam menjar uns entrepans, dutxa i a dormir “aviadet” gairebé a la 1 i vam deixar tot preparat perquè a l’altre dia havíem de matinar un munt. Com que avui no havíem trobat opció per deixar l’equipatge, vam decidir que demà marxarem una hora abans amb les maletes al damunt, i que algun lloc trobaríem per l’estació per deixar-les. I si no, ens les portaríem a Leshan, on podria ser que acabéssim l’excursió, abans de començar-la.

Així que vam posar el despertador a les 4h per sortir a les 4.30h i arribar a l’estació de tren a les 5h, una hora abans de la sortida del nostre tren.

Com pot passar, el dia d’avui semblava tranquil, però al final s’ha complicat.

Dia 9: Buda de Leshan, Oriental Buddha Park i tren a Huaihua