Per al nostre últim dia complet de ruta, la meteorologia ens ha donat una altra petita treva. Tot i que el cel amenaçava amb diluviar, hem aprofitat cada minut del matí per tancar el cercle de la Badia de Kotor abans que el temps canviés definitivament.
Perast i el luxe de Porto Montenegro
Després d’esmorzar a l’allotjament, la nostra primera parada ha estat Perast, un tresor costaner de pedra i palaus venecians.
- Logística: Hem aparcat gratis a l’entrada del poble (hi ha una barrera que delimita la zona de pagament). Perast és pura estètica; hem passejat entre les seves esglésies i antics palaus, que hem trobat tancats. Per la inestabilitat del cel, hem decidit no creuar a l’illa de Nostra Senyora de la Roca i gaudir del magnetisme del poble des de la vora.
Hem posat rumb a Tivat per visitar Porto Montenegro, el símbol del luxe extrem. El contrast amb els pobles de pescadors és radical:
- Museu Marítim a l’aire lliure: Al costat del pàrquing gratuït hi ha peces navals impressionants, com àncores gegants i submarins que es poden veure de prop sense pagar entrada.
- El Nòmada: Hem localitzat de casualitat l’escultura “The Nomad” de l’escultor català Jaume Plensa, que ha canviat d’ubicació i ja no està a primera línia de mar. Passejar per la corniche veient iots descomunals és una experiència curiosa, gairebé d’un altre món.
Una troballa gastronòmica: Restaurant Walter i el pastís Trileće
De tornada a Kotor, hem menjat al centre comercial Kamelija, al restaurant Walter. Ha estat un encert total: tires de vedella amb salsa de formatge i una escalopa molt tendra. Menjar reconfortant ideal per a un dia gris.
Però la gran troballa ha estat a la pastisseria d’ahir, just davant del centre comercial. Hem trobat el Trileće (pastís de Tres Llets) acabat de fer per 2,5€. És un pa de pessic banyat en llet, esponjós i gens embafador. N’hem comprat dues porcions: una per al sopar i una altra per a l’aeroport. Simplement d’un altre planeta!
Just en acabar les compres, ha començat el diluvi… tot i que ens ha donat temps d’arribar a l’apartament.
Demà posem rumb a l’aeroport, però ens emportem un trosset de Montenegro a la motxilla (i a l’estómac)!
El retorn: Logística a Tivat i Conclusió
El nostre últim dia a Montenegro ha estat marcat per una pluja intensa que ens ha obligat a cancel·lar la pujada a la Fortalesa de Sant Joan. No es recomana l’ascens amb pluja (ni pel camí gratuït ni per l’oficial) ja que el terreny rellisca força. No crec que es tinguin millors vistes que des del Bar Horizonte, però era un repte personal. En fi…
L’Aeroport de Tivat: Consells pràctics
Com que no podíem fer visites, hem retornat el cotxe d’hora. Tivat és un aeroport molt manejable per la seva mida, però convé anar preparat:
- Devolució del cotxe: No hi ha hagut incidents físics, però estem amb la reclamació a través de Booking per les rodes d’hivern cobrades i no lliurades, a més de les despeses forçoses pels problemes del vehicle. El dipòsit ha estat retornat en menys d’una setmana!! Consell: Feu sempre fotos pròpies en recollir i lliurar.
- Preus prohibitius: El bar de l’aeroport és caríssim (cafès i croissants a 6€). Menys mal que portàvem el nostre pastís Trileće del dia anterior i provisions.
- Embarcament: No obren el control de seguretat fins poc abans del vol perquè la zona de portes és minúscula i gairebé no hi ha lloc per a seure.
El dia va resultar, climatològicament parlant, molt intens. A Tivat plovia, però a Belgrad hi havia una gran nevada que va generar retards i cancel·lacions durant tota la jornada. Vam tenir sort, perquè l’avió que ens havia de portar a Belgrad venia precisament d’allà; va arribar amb més d’una hora de demora, la qual cosa en teoria ens faria perdre la nostra connexió. Tanmateix, just abans d’enlairar-nos i quedar-nos sense internet, vam veure que el nostre següent vol també s’havia retardat. Així, sota un aeroport de Belgrad absolutament cobert de neu, les pantalles van anar actualitzant la informació fins que, finalment, vam sortir amb 5 hores de retard en un plàcid viatge de tornada a casa.
🇲🇪 Conclusió del viatge
Montenegro ens ha regalat paisatges de vertigen com el del mirador del Bar Horizonte, història en cada pedra de Kotor i Stari Bar, llocs ocults com el búnquer de submarins a Luštica i una gastronomia que et fa sentir com a casa.
Malgrat els imprevistos logístics, les carreteres tallades i el temporal, aquest país ens ha demostrat que l’hivern li escau d’allò més bé a les Muntanyes Negres. Ens en anem amb la maleta plena de records, alguns imprescindibles que han quedat pendents i moltes ganes de tornar per navegar, aquesta vegada amb sol, per la Badia de Kotor.
¡Hvala (gràcies), Montenegro! 🍾✨
Deixa un comentari