Convent Novodevitxi i Parc Kolomenskoye (dia 4: dissabte, 18 d’agost de 2018)

Avui hem fet una mica de canvi de plans. Havíem de veure el Convent de Novodevitxi, després la Universitat, que ja vam veure ahir, així que retallem el dia. I per acabar el Parc Kolomenskoye.

Agafem el metro a l’L9, al costat de l’apartament, a Checkhovskaya fins a Sportivnaya. Hem hagut de fer transbord i a la sortida del metro ens hem hagut de guiar amb Maps.me. Hem trigat uns 10-15′ caminant.

Ha estat decebedor la visita. I això que és patrimoni de la UNESCO!!! No val la pena per a res. Està tot en obres i té pinta d’estar així una temporada. Hi ha bastides per tot arreu tant a l’interior, com a l’exterior, a la muralla, a les esglésies, a les estàtues… Per accedir al convent l’entrada és gratis. Ningú et demana res. Hi ha una taquilla que el que pagues és per visitar un parell d’esglésies on hi ha exposicions a dins. Hi ha pintures, llibres, fotos… Això és el que es paga. Nosaltres pensàvem que era l’entrada del convent, per això la vam comprar.

Preu: 300 rubles per a adults i 100 rubles per a estudiants. Aquí hem tornat a colar el carnet d’estudiants, així que ens ha costat 500 rubles tots tres. Horari: de 9 a 17h.

Després hi ha una altra església, ortodoxa, que es pot visitar de franc. Aquesta església està bé, però és una única sala. Quan ja has vist diverses esglésies ortodoxes, doncs aquesta és més del mateix. No val la pena el viatge fins aquí només per a aquesta església.

Convent de Novodevichi, Moscou.

Convent de Novodevichi, Moscou.

Al costat del convent, ja es veu des de la porta, hi ha un llac que diuen que és el que Txaikovski va immortalitzar en el seu Llac dels Cignes. Havia llegit que estava brut, però a mi m’ha semblat un entorn molt bonic, molt ben cuidat. A més, a la llunyania es veuen els gratacels de la City. Una vista molt bonica des d’aquí.

Llac al convent de Novodevichy, Moscou.

I per darrere del Convent hi ha el Cementiri, on hi ha personatges famosos enterrats com Boris Yeltsin. Sembla més un museu a l’aire lliure que un cementiri, per l’ornamentació de les seves tombes. Està tot molt decorat, espaiat. Agradable de passejar i observar. Ens ha agradat molt més el cementiri que el monestir.

Tomba Boris Yeltsin, Moscou.

Hem coincidit amb un homenatge que estaven fent i hi havia banda de música, un grup de militars, han cantat, música molt alegre. Tot donava molt bon rotllo, al contrari del que estem acostumats. Al final han tocat l’himne rus i els militars han desfilat… Ha estat tot molt curiós.

Cal dir que això ens ha salvat plenament la visita. Ens donem per més que satisfets.

Parc Kolomenskoye

Hem tornat al metro i ara per anar al parc Kolomenskoye hem anat fins a la parada de metro Kolomenskaya de l’L2. A terra hi ha algunes pintades que indiquen en quina direcció s’ha d’anar al parc. Hem trigat altres 10-20′.

Kolomenskoye és un parc situat en una vora del riu Moskva, al sud de Moscou, i que va ser l’antiga residència suburbana dels grans ducs i tsars de Rússia, era una de les seves àrees favorites d’esbarjo. Es tracta d’un parc de gran bellesa, amb unes vistes esplèndides sobre el riu Moskva i en el qual es pot visitar diverses esglésies (com la de l’Ascensió), així com diversos museus, torres i el palau d’estiu del tsar Alekséi Mijáilovich, la visita més important del parc.

D’una punta a l’altra hi ha uns 3 km. L’ideal és entrar per una parada de metro i sortir per l’altra, les dues L2, línia verda. Es pot arribar al parc parant a l’estació de metro de Kolomenskaya, recórrer tot el parc de nord a sud visitant les seves principals atraccions i tornant des de la parada del metro situada al sud, Kashirskaya.

Preu: el parc és gratis però cal pagar pels museus i palaus. Palau del Tsar: 400 rubles. Aquí no han colat els carnets perquè havien de ser els de l’ISIC.

Horari d’estiu: De dimarts a divendres i diumenges de 10:00 a 18:00 i dissabtes de 11:00 a 19:00, tancat els dilluns.

El parc és molt gran i anaven hordes de gent cap allà. Suposo que també ajuda que fos dissabte. Més que un parc sembla un bosc, de la grandària que té. Hi havia carpes amb música. Estaven fent activitats.

A l’entrada tens xiringuitos amb begudes, restaurants, gelats… També hi ha parc infantil… Hem buscat la plaça on hi ha les diferents esglésies i tenien muntat un espectacle on feien música amb campanes.

Parc Kolomenskoye, Moscou.

Parque Kolomenskoye

L’Església de l’Ascensió era de pagament, així que no l’hem vist perquè és un museu. Avui feia moltíssima calor, pel que hem anat per feina. Hem anat vorejant el riu cap al Palau del Tsar, que és patrimoni de la UNESCO.

Palau del Tsar, Moscou.

Algunes de les estructures de fusta s’han portat de diferents parts de Rússia.

Passejar pel complex de jardins, turons, arbres i palaus de fusta és com estar dins d’un conte. Després de la Revolució el parc es va convertir en museu d’arquitectura per a albergar edificis de fusta de tota Rússia.

El palau del tsar va ser construït entre 1667 i 1672 sense fer servir ni sol clau, només de fusta. Catalina II va ordenar destruir-lo i el que podem veure actualment és una reconstrucció inaugurada el 2010. Tot i així, és impressionant. Només entrar et donen uns peücs.

La construcció de fusta amb diferents formes i estructures, i colors vius, destacant el color verd, és realment espectacular i et trasllada a una altra època. El palau té un munt d’habitacions, mobiliari, sostres pintats… La visita és molt completa i el preu assequible. Molt recomanable

Les caminades van passant factura. Avui hem acabat les visites com a les 16h. Hem tornat a l’apartament a descansar. Tarda de relax i a les 20h hem anat a sopar. Teníem un georgià a l’altra banda del carrer Tverskaya, es diu Khachapuri, hem demanat broqueta de porc, pa de formatge amb ou, gall dindi amb patates i tires de carbassó, tot molt ben presentat amb cerveses i aigües ens ha costat 2200 rubles. Hem sopat de conya.

Restaurant Khachapuri, Moscou.

Ens quedava veure la Plaça Vermella de nit, que el primer dia ens va ploure i no hi havíem tornat, així que hem anat fent una passejada. Val molt la pena, el Gum il·luminat i també tots els carrers adjacents amb il·luminació com de Nadal. Això sí, les bastides van en augment cada dia que passa. Algunes parts que vam veure, ara ja estan cobertes. Ha estat molt bé la sortida nocturna.