Si el dia 4 va ser d’imprevistos, el dia 4 va ser una classe magistral de supervivència viatgera. El que havia de ser un dia d’observació d’aus i relax va acabar sent un laberint de carreteres tallades per la policia que ens va obligar a redissenyar el viatge sobre la marxa.

L’esmorzar d’avui inclou embotit de casa i un pa espectacular del sopar d’ahir a la nit, amb molla molt esponjosa i crosta cruixent.

Les Cataractes del Niàgara (versió montenegrina)

Vam començar el dia a només 15 minuts de Podgorica per visitar les cascades del riu Cijevna, conegudes popularment com les “Cataractes del Niàgara”.

  • Realitat: Òbviament no tenen la mida de les americanes, però són molt fotogèniques. A l’hivern porten força aigua i el canó que formen és espectacular. Hi vam estar una horeta llarga gaudint del paisatge abans que comencés el caos logístic.

Bloqueig total a Podgorica: El dia de les tres hores perdudes

La nostra intenció era baixar al sud, a les salines d’Ulcinj (famoses per ser reserva d’aus i refugi hivernal de flamencs i pelicans), en la nostra missió d’avançar visites per tenir demà el dia més relaxat, però Montenegro ens tenia preparada una sorpresa:

  • Carreteres tallades: En intentar sortir cap al sud, la policia tenia tallats tots els accessos principals. Vam veure fins i tot gent baixant dels cotxes i arrossegant maletes per l’autovia.
  • El laberint: Després de tres hores donant voltes pels voltants de Podgorica, parlant amb diversos policies (que ens enviaven cap al nord per poder anar al sud) i veient que fins i tot l’accés a Virpazar (Llac Skadar) estava tancat, vam prendre una decisió dràstica.
  • Canvi de plans: Vam cancel·lar l’hotel d’aquella nit a Virpazar (per sort el propietari va ser amable i va acceptar la cancel·lació gratuïta) i ens en vam anar directes a Petrovac, on ja teníem reserva per a cap d’any i que ens van ampliar una altra nit més per a avui.

Sveti Stefan: La joia de la corona

De camí a Petrovac vam fer la parada obligatòria al mirador de Sveti Stefan.

  • El lloc: És aquella illa unida a terra per un istme de sorra. Antigament era un poble de pescadors, però avui és un resort d’ultra-luxe (Aman Resorts) on l’habitació pot rondar els 1.000€.
  • La foto: Tot i que no siguis hoste, la panoràmica des de la carretera és, probablement, la més espectacular i fotogènica de tot Montenegro.

Stari Bar: Història entre oliveres mil·lenàries

Primer ens en vam anar directament fins a Stari Bar, i quin encert. No va haver-hi més remei que tornar a Cetinje, per desviar-nos cap a Budva i d’allà fins a Bar, no hi havia cap altra opció. A diferència de la ciutat moderna, “Bar la vella” és un museu a l’aire lliure.

De camí vam visitar la catedral ortodoxa de Sant Joan Vladimir al Bar nou. Personalment, ens va agradar molt més que la de la capital; la seva estètica i les seves cúpules són precioses i és més gran. També té alguns elements espectaculars de marbre a l’interior. I després ens vam dirigir a la ciutat antiga.

  • Context Històric: Stari Bar va ser abandonada després d’un terratrèmol el 1979 i segles de setges (bizantins, venecians i otomans). Passejar per les seves ruïnes i la seva fortalesa és com retrocedir en el temps. Les vistes des de dalt de tota la zona són impressionants. Ens va agradar molt aquesta visita i hi vam estar una hora llarga. L’entrada va costar 5€ i es pot pagar amb targeta.

Sopar i “psicologia aplicada” a Petrovac

Vam arribar a l’Ambassador Apartment a Petrovac a les 17:00, ja de nit tancada. Havíem ampliat una nit més pel xat de reserva i ens ho deixaven al mateix preu, 42€ la nit. L’allotjament disposa de Spa, a més amb horari molt ampli i il·limitat, així que vam començar per aquí. Disposa de sauna seca, sauna humida i una gran piscina coberta, que hagués estat millor amb l’aigua més calenta, però que tot i així vam gaudir.

Per sopar, vam decidir provar sort en un restaurant local que teníem fitxat.

  • L’experiència: Ens van tractar de meravella. Vam fer servir “psicologia aplicada” preguntant si obrien demà per a cap d’any i vam connectar tan bé que ens van regalar els xarrups de Rakija (l’aiguardent típic de fruites) i les postres, el pastís típic Trilece, unes postres molt lleugeres (dins del que cap) perquè el pa de pessic està banyat en llet i es desfà a la boca.
  • Gastronomia: Vam sopar carn arrebossada, súper tendra, i pollastre amb salsa de formatge i bolets, també deliciós.

I com que de nit fa molt de fred, vam tornar a l’hotel i vam acabar el dia.

Ens ha quedat un gust agredolç perquè els plats forts eren les aus a les salines i el llac i han caigut, però una vegada fora de l’embús, les visites han estat molt bé.

Dia 5: Petrovac i Cap d’Any (Petrovac)

Introducció: Montenegro per Nadal

Itinerari per Montenegro a l’hivern (dia a dia)