Palau d’Estiu, Temple dels Lames i tren a Datong
Palau d’Estiu
Seguim amb els ajustos així que la nostra primera visita serà el Palau d’Estiu, que el teníem previst per ahir a la tarda. I va ser un encert posar-lo a primera hora. De fet, ja havia llegit que valia la pena fer-ho així perquè és un parc i s’omple de gent, però no vaig pensar que fos tant i sí que ho va ser. També recalcaven que era molt pitjor els caps de setmana i avui és dissabte, així que confirmat. Quan vam acabar la visita, cap a les 11-12h del migdia, estava a vessar de gent. Tanta, que no es podia ni caminar al teu ritme, calia anar avançant al ritme de la massa. Així que, en matinar, el vam gaudir un munt.
El teníem a uns 35′ de metro des de l’allotjament. S’arriba en la línia 4 i cal baixar-se a la parada Beigongmen o Porta Nord, i des de la sortida D s’arriba de seguida, és molt a prop. L’horari d’estiu del parc és de 6 a 19h, així que vam decidir matinar, relativament. Ens hem llevat a les 7 i hem arribat al Palau a les 8.30h i a aquesta hora ja feia xafogor.
Hem comprat l’entrada a la taquilla i no hi havia gairebé cua. Hi ha una entrada general i després altres pagaments per a altres zones. Nosaltres vam decidir fer la general, perquè el que més ens venia de gust era el carrer Suzhou i es veia des del pont que hi ha just a sobre, així que no vam baixar a passejar per allà i no vam pagar els extres. Ens va costar 30Y per persona. Després, per a accedir a la Pagoda de l’Encens de Buda, que és a dalt al cim, calia pagar una altra entrada a part, però l’accés estava a baix, a la zona del llac, així que tampoc vam accedir a aquesta zona.
El Palau d’Estiu és un parc enorme, molt frondós, ple d’arbres immensos i amb un gran llac que ocupa 3/4 parts del terreny i que va ser construït fa 1000 anys, també la zona del llac, perquè els emperadors poguessin tenir un espai menys calorós que el de Beijing en l’època estiuenca. Es va convertir en jardí imperial on els emperadors gaudien d’aquest espai relaxat. La terra que van treure per fer el llac va servir de turó.
Després de passar el carrer Suzhou, que és el primer que trobem, comences a caminar per entre mig del bosc, per graons de pedra molt irregulars. Pel camí hi ha diferents edificis amb l’ arquitectura tradicional i temples, i també diferents camins pels quals seguir.
Hi ha diferents mapes de les zones per les quals vas passant, indicant-te on porta cada camí. Ens va costar interpretar-los com també seguir els punts marcats a MapsMe, així que vèiem el llac a baix… i vaig anar cap a ell. Jo crec que no vam trigar 15′ a baixar el que havíem pujat, que eren esglaons altíssims per entre les roques. També vas parant per fer fotos, així que tot el trajecte és molt agradable.
Quan vam arribar a baix vam anar a parar just al Vaixell de Marbre, una de les visites imprescindibles, perquè és molt bonic, però també perquè el govern de l’època es va deixar el pressupost sencer al vaixell, perquè l’emperadriu pogués celebrar-hi les seves festes i per denotar el seu estatus.
Allà mateix ja comença la Gran Galeria o el Gran Corredor, un camí d’uns 800m de llarg, cobert per un porxo de fusta obert als seus laterals, ple de columnes, policromat sencer, amb pintures i dibuixos, molt bonic i acolorit, que es va fer perquè l’emperadriu pogués protegir-se del sol.
I vam vorejant el llac pel corredor. Pel camí hi ha tendes per comprar refrescos, menjar i souvenirs. No ens va semblar tan cara la beguda com deien… Tota aquesta zona és molt agradable. Hi ha dos tipus de vaixells amb els quals es pot passejar: els grans, que fan ruta del vaixell de marbre fins al pont; i els petits, que són com els patinets de la platja, però a l’estil xinès. Nosaltres havíem d’agafar el tren a la tarda així que no ens va donar temps a cap de les dues opcions. Fins a les 10.30h hem estat molt a gust, però ja a aquella hora, com ens ha passat en totes les visites, el nombre de xinesos augmenta ràpidament i ens creuàvem constantment amb hordes de xinesos amb els seus guies amb bandereta i els altaveus a tope.
Hem seguit vorejant el llac fins al pont dels 17 arcs. En aquest tram tenien una exposició de fotos amb totes les medalles que havien aconseguit en els recents jocs olímpics. Ens ha semblat espectacular aquest parc, i en estar al costat del llac, no fa tanta calor perquè corre brisa de cop. El pont arriba fins a una illa artificial i després cal retrocedir.
Aquí ha estat el lloc on més estrangers hem vist, potser n’hem vist 40?? Que tampoc és gaire entre milers de persones, i menys tenint en compte que molts anaven en grups organitzats… Aquest parc està més allunyat, però és molt fàcil arribar en metro.
Ja era gairebé migdia, feia molta calor i costava caminar entre la multitud. Vam estar 3 hores per fer la visita, més que en altres llocs, i era el temps aproximat que tenia establert, així que aquí l’acabem.
Per tornar calia agafar de nou el metro. El parc té diferents portes d’accés i vam buscar la que tenia marcada a MapsMe que estigués més a prop, que va coincidir ser la mateixa línia, però una parada abans, a Xiyuan.
Temple dels Lames
Vam haver d’arribar a la parada de metro YongheGong, a la qual s’arriba a través de les línies 2 o 5. El Temple dels Lames és un dels temples budistes més importants fora del Tibet i un dels més importants a Beijing. És curiós perquè quan surts al carrer, una paret del metro coincideix amb una paret del Temple. El que passa és que cal caminar uns cents metres, perquè les primeres portes que vam trobar eren sortides, no entrades, fins a arribar al final del carrer.
També ens va agradar molt aquest temple. Havíem passat per davant diverses vegades en cotxe, ja que el tenim molt a prop de l’allotjament, i també el vam veure des del Turó del Carbó, des d’on vam veure la seva immensitat.
Vam comprar l’entrada a la taquilla directament, hi havia poca cua, i va costar 25Y, no els 35Y que tenia apuntat.
Aquest és un complex atractiu format per diversos edificis tradicionals amb teulades daurades. Als patis que hi ha entre els edificis es poden veure grans cremadors d’encens on es col·loquen cents de varetes que donen una forta olor. També hi ha una àrea on els fidels s’agenollen i eleven les seves pregàries sostenint els encens.
Ens va agradar molt passejar pels diferents pavellons i veure l’ambient, els cremadors, els rituals, els interiors… Sobretot, els dos últims edificis van ser impressionants, amb el seu propi espai de resar per als monjos, que no n’havíem vist cap d’aquest estil.
Hem arribat abans de les 13h i li hem dedicat una hora a la visita. Just a l’altra banda del carrer es veia zona de hutongs, així que hem anat a donar una ullada, però tot semblava molt artificial, molt turístic, no eren els típics que vam veure, per exemple, quan vam anar cap a la Ciutat Prohibida. Així que no ens ha convençut i hem fet mitja volta.
Hem agafat el metro al mateix lloc i ja hem anat a l’hotel, que el teníem a 2 parades. Primer hem repetit menjar al lloc d’ahir. Aquests són alguns preus del dia: coca cola de mig litre al Temple d’Estiu 4,5Y; un plat de 25 dumplings, que costa acabar-se’l, 28Y; els pinxos a uns 4-5Y per unitat; la cervesa, com que no surt a la carta de les fotos, doncs no sabem què val, però a la botiga l’hem vist per 5Y; el menjar d’avui ha costat 114Y (dumplings, noodles, pinxos de 3 tipus, albergínia al forn i 3 cerveses).
Llavors ja hem recollit l’equipatge a l’hotel, que ens el tenien a la consigna, i tot i que anàvem amb temps, amenaçava pluja i avui encara no havia plogut així que, com anàvem caminant fins al metro, ja ens n’hem anat. Ens han regalat més ampolles d’aigua, i això que encara ens quedaven, i paraigües, perquè estava el temps regular. No pot ser més recomanable aquest hotel, que bé ens han tractat i quina paciència han tingut amb nosaltres i la compra d’entrades!!
Tren a Datong
El tren el teníem a les 18h, hem anat caminant fins al metro i calia baixar-se a Xizhi Men, a 2 parades, que és la de l’estació Nord, que està super ben indicat tot.
Un cop a l’estació vaig preguntar abans d’entrar, perquè semblava que hi havia diferents entrades, suposo que una per llarg recorregut i d’altres per a regionals, i per si de cas vam voler assegurar i era allà mateix. Vam fer poca cua per al control de seguretat de l’equipatge i ja després només calia esperar a la sala d’espera, que hi havia a la planta baixa o al pis de dalt. Ambdues estaven a tope de gent i ens quedaven gairebé dues hores per endavant, així que vam buscar un forat i quan vam poder, ens vam asseure a esperar.
Com ja he indicat en l’apartat de resum del tren, no mereix la pena anar amb tanta anticipació a les estacions perquè els embarcaments es fan 15-20′ abans de l’horari de sortida del tren i, a més, es fan rapidíssim.
Amb els retards, pluja i ajustos que hem hagut de fer sobre la marxa, ens hem deixat per visitar, del que teníem previst, la Ciutat Olímpica, tot i que estava a un parell de parades de metro del nostre hotel i volíem anar a la nit, però cal dosificar forces, que el viatge a la Xina és molt intens. També ens vam deixar el Mercat de la Seda, la zona de compres que, tot i que no som de compres, ni de marques, ens hagués agradat veure.
Així que molt contents perquè hem complert tots els nostres objectius i han merescut la pena totes les visites realitzades, no podem haver encertat més amb el que hem triat.
Un cop arribem a Datong, doncs com a qualsevol ciutat tens la parada de taxis. El nostre hotel el vaig buscar a un parell de quilòmetres de l’estació. El preu que em donava DiDi era entre 7-9Y i ens va costar 8Y.
Contractar l’excursió de Datong
En arribar a l’hotel, li vam preguntar al taxista, amb l’ajuda del traductor, sobre l’excursió de demà, que és l’únic que portàvem sense tancar. Li vaig ensenyar les fotos dels 2 llocs i tenia una cartolina enganxada darrere del seient del conductor amb les diferents visites i preus, però com era de nit, no l’havia vist.
El preu que jo tenia per al transport de les 2 visites era 400Y i ell ens demanava 380Y, així que ni vam regatejar. Li demano que ens recollís a les 6.30h del matí, ja que volíem arribar dels primers, i que quan acabéssim ens deixés a la mateixa estació de tren on marxarem a les 16h i ja ens vam anar amb el nostre equipatge durant tot el dia. A ell li va semblar bé i a nosaltres també, així que va ser molt fàcil el tema del taxi. Ens va afegir a través de WeChat i així podíem estar en contacte.
Si no, el pla B era agafar taxi per al temple i a les coves per separat, ja que la suma del que DiDi em donava per a aquests 4 trajectes era aproximadament 400Y.
Aquest és el link de reserva de l’hotel de Datong, l’habitació molt mini però suficient per dormir, i molt a prop de l’estació de tren a la qual vam arribar i des de la qual marxarem, que és el que en realitat ens interessava. Ens va costar 15€.
Hem vist uns focs artificials des de l’habitació, quina bona manera d’acabar el dia!
Deixa un comentari