El tercer dia de la nostra ruta ens va portar des del misticisme de les muntanyes fins al cor administratiu de Montenegro. I per a esmorzar… la pizza que ens va sobrar la nit anterior.
Monestir d’Ostrog: El miracle excavat a la pedra
Vam posar rumb directe a un dels llocs més sagrats dels Balcans: el Monestir d’Ostrog.
- El Trajecte: Són uns 80 km des de Cetinje (2 hores aprox.). Atenció als últims 8 km: són corbes tancades i calçada estreta.
- Context Històric: Fundat al segle XVII per Sant Basili d’Ostrog, el monestir sembla desafiar les lleis de la gravetat en estar incrustat en un precipici vertical. És un lloc de pelegrinatge on conviuen ortodoxos, catòlics i musulmans per igual.
La visita: Vam arribar cap a les 10:30. Hi ha dues parts: el monestir inferior i el superior, connectats per una pujada de 3 km. Nosaltres vam anar directes a la part superior per veure la joia del complex.
- Capella Superior: Impressionen els seus mosaics i la petita cova on descansen les restes del monjo fundador, molt petita però custodiada per 2 persones per assegurar-se que no fas fotos.
- Capella Inferior: Estava tancada, però des de baix tens una bona perspectiva fotogràfica de tota la zona alta.
Imprevistos: El “bloqueig” de Podgorica i la Panoràmica 4
Vam haver de prendre una decisió difícil: vam cancel·lar la visita del llac del Parc Nacional Biogradska Gora per la distància i l’estat del nostre cotxe. Estava a 90 km (4 hores anada i tornada) i, amb el sol ponent-se a les 16:00, no volíem arriscar-nos a conduir tant per veure poc.
Tanmateix, el temps que vam guanyar el vam perdre a l’entrada a Podgorica, on ens vam quedar atrapats en una manifestació de camions. Vam trigar una hora a recórrer només 10 km! Casualment ens els havíem creuat al matí en direcció contrària, però qui es podia imaginar on anaven!
Finalment, vam fer una part de la Ruta Panoràmica 4 fins a l’estàtua del Sant a Delaj. Amb l’estat del vehicle i la incertesa del tram nord, vam descartar la ruta circular completa de 65 km, però el tram que vam fer va estar molt bé.
Podgorica: La capital menys agraïda d’Europa?
Diuen que Podgorica no és la capital més maca del continent i, després de passejar-la, entenem per què. Va ser arrasada durant la II Guerra Mundial, per la qual cosa la seva arquitectura és majoritàriament funcional. Tot i així, té racons que valen la pena:
⛪Catedral de la Resurrecció de Crist
És una de les catedrals ortodoxes més grans dels Balcans. Tot i que no ens va impressionar tant com la de Belgrad (l’interior no té mosaics a les parets, només al terra amb una representació de l’Arca de Noè), el seu exterior de pedra tosca i les seves enormes campanes són dignes de veure. Vam arribar cap a les 15h.
Tip: Hi ha un aparcament gratuït just al costat.
🌉El Pont del Mil·lenni i el nucli antic (Stara Varoš)
Com que anàvem justos de temps, vam moure el cotxe i el vam reaparcar a prop del Pont del Mil·lenni, en un altre aparcament de franc que tenia localitzat. També es pot arribar caminant ja que està a menys de 2km. Aparcar pel centre era bastant caòtic segons vam veure al matí, durant l’embolic de la manifestació.
- Entorn: El Pont del Mil·lenni és el símbol de la modernitat. Al costat hi ha el pont antic i la Fortalesa Depedogen (de la qual queda poc), però la zona té rierols i vegetació que et transporten a la muntanya.
- Llegat Otomà: Seguim fins a les dues petites mesquites i la Torre del Rellotge (Sahat Kula), dels pocs vestigis que queden de l’època turca.
- Ambient: Vam acabar a la Plaça de la Independència, molt animada amb mercats de Nadal, música i llums. Així i tot, en conjunt, la ciutat ens va semblar bastant fluixeta. Bàsicament vam anar per un carrer i vam tornar per l’altre. Hi hem dedicat un parell d’hores.
Logística i Sopar
Vam tenir un contratemps d’última hora: ens van cancel·lar l’hotel a Podgorica per un suposat problema a les canonades. Vam haver de buscar un pla B ràpid i vam trobar un apartament d’uns 60 m² a la mateixa zona, també amb espai d’aparcament.
Vam sopar en una taverna tradicional propera a l’allotjament. Després de la pallissa de cotxe i l’estrès dels camions, un sopar tranquil i l’escalfor de l’apartament van ser el tancament perfecte per al dia.
Deixa un comentari