La carretera de les 25 corbes i el mirador “congelat” (dia 2)
El segon dia va ser una muntanya russa de sensacions. Encara que el fred apretava, vam viure alguns dels moments més espectaculars de la nostra ruta per Montenegro.
Vam començar el dia pujant la famosa carretera Serpentejant de les 25 corbes (tipus paella). Encara que no vam matinar gaire (vam sortir a les 8:45), el sol ens va regalar una estampa inoblidable de la Badia de Kotor.
La nostra primera parada va ser el Bar Horizonte, a la carretera Serpentejant. Encara que a l’hivern el bar està tancat, l’edifici té diverses plataformes i miradors accessibles. Va ser del milloret del viatge: la badia estava totalment assolellada i les vistes des d’allà dalt et deixen sense alè. Això sí, prepara’t pel vent; bufava amb tanta força que gairebé costava subjectar el mòbil, però la bellesa del paisatge compensava de sobres el fred.
La Muntanya Russa Alpina, en aquesta mateixa carretera i que volíem provar, també tanca a l’hivern i ara entenem per què. Nota tèrmica: Tot i que feia sol i uns 13 °C, així que entraves en una zona d’ombra, el termòmetre baixava dràsticament a 0 °C o 3 °C.
Lovćen i el Mausoleu fallit: quan la neu talla el pas
Vam continuar cap al Parc Nacional Lovćen (entrada: 3 € per persona). Només entrar ens va parar un guarda que, pel xiulet, pensàvem que era la policia!
Voliem coronar el Mausoleu de Njegoš, però la neu a 1.600 metres ens va obligar a avortar. En l’últim tram vam trobar un cotxe travessat a la carretera per impedir el pas, ja que la calçada estava totalment nevada i glaçada. Era inviable apropar-se caminant als més de 400 esglaons de pujada i vam decidir no arriscar. La seguretat és el primer!
⚠️CONSELL DE CONDUCCIÓ: El Meandre i els miradors
Com que ens sobrava temps al no poder pujar al mausoleu, vam decidir avançar les visites de l’endemà i vam anar cap al Llac Skadar. Aquí és on gairebé ens fiquem en un embolic per culpa del GPS. Vam tenir sort que a l’hivern el turisme és zero; si et trobes algú de front en aquells camins, la situació és molt complicada.
Per visitar el famós Meandre (Pavlova Strana), apunta bé això per no acabar en una carretera ratonera:
- La carretera bona: Des de Cetinje surt una nacional en perfecte estat, amb trams de fins a dos carrils per sentit.
- L’error a evitar: En anar des de Cetinje, agafa sempre el PRIMER desviament cap a Rijeka Crnojevića. Nosaltres vam passar de llarg i vam agafar el segon; el GPS ens va ficar per un tram final de 3 km on amb prou feines hi cabia un cotxe i l’asfalt estava en molt mal estat.
- La ruta ideal: Fes el sentit Rijeka Crnojevića ➔ Mirador del Meandre ➔ Mirador Karuč (o al revés). Però mai posis el punt directe del Meandre al GPS des de la nacional.
Malgrat la tensió, el Mirador del Meandre és espectacular i, en ser hivern, el vam gaudir en absoluta soledat. També vam visitar el mirador de Karuč, a uns 4 km a l’esquerra de l’anterior, amb unes vistes precioses del llac. Finalment, vam retrocedir fins al meandre per agafar la carretera de la dreta cap a Rijeka Crnojevića, un poble amb un pont preciós i un ambient desert i autèntic.
Cetinje i el millor menjar de la nostra ruta
Vam acabar el dia a Cetinje, l’antiga capital. És una ciutat perfecta per passejar, veure les antigues ambaixades i gaudir de l’ambient nadalenc.
- El Monestir de Cetinje: Per fora impressiona, però la visita és ràpida. El museu estava tancat.
- Passeig pel centre: És una ciutat d’exteriors. No vam entrar als museus (el Palau costa 8 € i ens va semblar excessiu pel que oferia).
Sopar de “luxe” a La Taberna
El gran descobriment va ser el restaurant La Taberna. Sense exagerar, va ser el millor menjar de tot el viatge.
- Menú: Sopa de brou (espectacular), goulash (també espectacular) i pizza.
- Quantitats: Excessives! Ens va sobrar tota la pizza.
A les 19:00 ja estàvem refugiats a l’apartament. L’hivern a Montenegro t’obliga a aquest “mañaneo”, però amb sopars així de bons, es gaudeix igual!
Dia 3: Espiritualitat a la roca a Ostrog i el contrast de Podgorica
Deixa un comentari