Excursió amb jeep de dia sencer i tren de 1916 al Desert Wadi Rum (dia 6: 21-7-22, dijous)

Avui tenim l’esmorzar inclòs de 7 a 8, que és el típic esmorzar que donen a tot arreu, amb menjar tradicional, molt complet.

L’excursió serà de 9 a 13h, amb dinar inclòs. A les 14h ens portaran a l’estació del tren del 1916, per fer el recorregut, que dura una hora, ens esperen i ens porten de tornada al campament.

Desert de Wadi Rum

El paisatge lunar de Wadi Rum és patrimoni de la UNESCO. El desert de Rum està esquitxat per immenses muntanyes amb diferents tonalitats de vermells, grocs i taronges. És la llar dels beduïns i escenari de les aventures de Lawrence d’Aràbia, on l’oficial britànic es va quedar el 1917. Aquí es va rodar gran part de la famosa pel·lícula, però també ha estat escenari per a altres pel·lícules importants com diverses de Star Wars, Aladdin o la darrera de Mart.

Lawrence d’Aràbia ho va definir com a “Immens, solitari… com a tocat per la mà de Déu”.

No té l’aspecte del típic desert de dunes, és un desert rocós, amb massissos de gres i granit el bec més alt del qual és el Jabal Umm ad Dami, la muntanya més alta de Jordània amb 1.854 metres. Hi ha estrets canons que s’endinsen a les muntanyes, sovint ocultant antics dibuixos rupestres.

L’ecosistema de Wadi Rum té una gran quantitat de tipus de plantes rares i s’han registrat aproximadament 120 espècies d’ocells en aquesta zona. Els excursionistes poden gaudir de la tranquil·litat dels espais buits i sense límits, explorar els canons i els dipòsits d’aigua i descobrir els dibuixos de les pedres que daten de fa 4.000 anys.

Per arribar al desert molts ho fan amb cotxe de lloguer. Segons em van dir, no hi ha autobús des d’Aqaba, així que cal anar amb taxi, que són 30 JD fins al centre d’Aqaba o 35 fins a platja Sud, que és una mica més lluny. Sembla que sí que hi ha bus des de Petra.

On dormir:

No hi ha hotels ni resorts i els que vulguin passar una o més nits aquí ho hauran de fer als campaments de tendes. Pots triar sense bany, amb bany a l’habitació i les opcions més exclusives, les bombolles. També es pot acampar en tenda de campanya, en determinades zones habilitades per fer-ho, sense cap tipus d’instal·lacions. També es pot dormir sota les estrelles.

Hi ha 2 tipus de campament: els permanents amb banys i estructures fixes, i els temporals que solen ser una mica més bàsics i amb els banys separats.

La majoria de les opcions inclouen esmorzar i molts també el sopar, preparat a l’estil tradicional.

Activitats que es poden fer:

• Simplement viure l’experiència del desert
• Passeig amb camell, d’1 hora o fins i tot de dies
• Passeig amb 4×4, des de 2 hores o fins i tot de dies
• Trekking, ja sigui caminades curtes o muntanyisme professional a parets verticals
• Sandboard
• La sortida i la posta de sol

L’excursió més típica és la que es fa amb jeep 4×4. Pot durar 2, 3, 4, 6 o 8 hores, tot explorant alguns dels llocs més coneguts. Es pot contractar juntament amb l’allotjament o per separat. Les de 4 hores poden anar també amb el menjar, ja sigui beduí o tipus pícnic.

La nostra excursió amb Desert Guide Camp: Jeep Full Day

Aquesta va ser la nostra excursió en jeep de dia complet, però que vam partir entre la tarda d’ahir i el matí d’avui. Teníem una altra activitat a les 16h així que acabaríem a l’hora de dinar. Ahir vam fer la posta de sol. De totes maneres, ens van oferir si volíem tornar a anar avui, a la posta. El preu ha estat 40 JD per persona. En principi se sol pagar un extra per viatjar sols a tot arreu, però com que no hi havia ningú més, ho vam fer sols igualment. Durant la ruta vam veure jeeps amb 6 persones.

Havíem de començar a les 9 però vam anar a les 8.45h, i va ser genial perquè arribàvem als llocs i gairebé no hi havia ningú. En canvi, quan marxàvem, anaven arribant grups més grans.

Aquestes van ser les visites que vam fer:

Font de Lawrence

Aquests són els abeuradors de camells. A mitja muntanya hi ha un arbre que és des d’on abans baixava l’aigua, en temps antics i la recollien a la font. Ens diu el guia que pugem fins a l’arbre, que ell ens espera a baix i que pugem tot recte. Aparentment sembla molt difícil, però s’hi accedeix amb facilitat. Hi ha molt bones vistes des d’aquí a dalt i val molt la pena pujar.

Dunes de sorra

Molt a prop tenim una de les dunes de sorra vermella permanents que formen part del conjunt de dunes d’Al Hassany, entre 300 i 400 metres d’alçada. N’hi ha de més altes, les vam veure després.

Ens iniciem en això del Sandboard, només per provar. Millor de peu, que assegut. Però la duna no era gaire alta. No sé si gosaria en d’altres…

Petit Pont de Roca

És el més petit dels ponts de roca als quals et pots pujar, amb una alçada d’uns 4 metres, per la qual cosa pujar-hi no comporta cap dificultat.

Les vistes de la vall des de dalt de Little Bridge són molt bones, tot i ser el més petit. Els arcs de pedra es formen a base del temps i l’erosió dels vents, que de mica en mica van desgastant les parts més toves de gres i deixen al descobert les zones rocoses més dures.

Canó Khazali

És una estreta esquerda o fissura a la roca on hi ha unes inscripcions nabatees, gregues… molt ben conservades, algunes de les quals se’ls atribueix una antiguitat de més de 10.000 anys, els petroglifs de Siq Khazali. És un siq fàcil d’explorar d’uns 200 m de llarg i molt agradable de visitar, a l’ombra de les roques. Arribes fins al final i tornes a sortir pel mateix lloc.

Aquest tipus d’inscripcions repartides al llarg de Wadi Rum (unes 30.000) són com “antigues instruccions” que seguien els beduïns per travessar el desert, són la raó per la qual aquest desert és Patrimoni de la Humanitat. Tenen temàtiques diferents (persones amb arcs i fletxes, grups de camells, cavalls, etc.), mostren l’evolució del llenguatge en aquesta zona i els costums.

Pont Jabal Umm Fruth Bridge:

És potser el més famós de Wadi Rum, ja que té uns 15 metres d’alçada i arribar a dalt no és gaire difícil, encara que el més difícil és baixar, ja que hi ha uns forats a la roca per posar els peus i, davant de la possibilitat de relliscada, sempre és millor assegurar i posar el cul a terra per anar baixant. També és el més concorregut.

El guia ens va dir que vam tenir molta sort, que de vegades al pont hi ha més de 100 persones. De fet, quan nosaltres marxàvem, arribaven 10-12 jeeps, alguns amb 6 persones. I fer l’excursió amb tantíssima gent, amb el mateix camí per a la pujada que per a la baixada, per poder posar els peus als forats, amb la calor que fa i havent d’esperar, doncs no ha de ser el mateix. Jo crec que aquests 15′ d’avenç que portàvem, ja que havíem d’acabar a les 14 sí o sí, ens van venir molt bé.

Aquest arc és molt bonic i fotogènic. Després hi ha un tercer pont, però per escalar-lo ja necessites fer una excursió de trekking perquè es triga molt més.

Senderisme al Canó de Burrah

I el nostre darrer destí al matí seria aquest canó. Aquí ens va deixar en una banda del canó, ens va dir que el creuéssim caminant i que ell ens recollia amb el cotxe a l’altra banda.

Va estar molt bé també aquesta caminada, tot i que ja eren gairebé les 13h i feia un sol de justícia i no hi havia tanta ombra. I la nostra sorpresa va ser enorme quan vam sortir del canó i ens estava esperant a l’altra banda amb la taula posada i cuinant unes verdures. Teníem també amanida de tomàquet, cogombre i tonyina; formatge feta, plàtans, suc i galetes.

La veritat és que tot estava boníssim. No sé com cuinen sempre tantíssim menjar. Va sobrar un munt que va quedar per als animals que hi ha al desert, com guineus.

I pensava que ja havíem acabat la visita i encara ens va portar a la Casa de Lawrence, on les vistes des de dalt també estan molt bé.

Casa de Lawrence

No és res de l’altre món, ja que es tracta de les ruïnes d’una antiga construcció nabatea que s’utilitzava per cobrar les taxes a les caravanes que travessaven el desert, però com que el seu nom surt arreu…

Thomas Edward Lawrence, és a dir Lawrence d’Aràbia, va ser un arqueòleg anglès que es va unir als àrabs per lluitar contra l’imperi otomà a la Rebel·lió Àrab, i va ser en aquest lloc on sembla que es va refugiar durant aquesta rebel·lió. El millor d’aquest punt turístic són les vistes que hi ha des del petit massís que hi ha al costat. De seguida s’arriba a dalt, i només per això val la pena pujar-hi.

I amb això acabem l´excursió. De les coses que se solen veure, crec que només ens va faltar el Xampinyó. Però ens va encantar tot el que vam veure i a més, que amb prou feines hi havia gent. També vam tenir molta sort amb la temperatura ja que no feia gaire calor. I a les zones amb ombra s’estava de luxe.

Havíem quedat a les 14.30h al Village per anar al Tren Hejaz. Quan compres la Jordan Pass, tens una opció que és Free Train Ride Adventure (Journey Through 1916), els dijous. I donava la casualitat que nosaltres estàvem al desert dijous, així que ho vaig demanar. I quan ja estàvem de viatge vam rebre un correu electrònic amb la ubicació del tren i la petició de confirmació de plaça, en cas que volguéssim assistir-hi, i les instruccions.

Així que vam demanar al nostre campament que ens portessin, ens cobraven 20JD per anar i tornar i ens va semblar bé. El recorregut començava a les 16h però al correu ens posaven que estiguéssim allà a les 15.45h. Hussein va trucar per preguntar i ens va dir que com el tren anava i venia, que si marxàvem ja aprofitaríem els 2 viatges, i així ho vam fer. Els que van arribar a les 15.45 h els van pujar en un bus i els van portar al final del recorregut del tren, uns 10′ amb cotxe, per fer la ruta en un únic sentit. Nosaltres vam fer tots dos viatges.

Quan arribes tenen una llista de la gent apuntada, hi havia com uns 20-30 a la llista.

Tren Hejaz

Els orígens de l’Orient Mitjà modern es remunten als atacs als trens del ferrocarril de Hejaz. El 1916, el món estava en guerra, i gran part del món de parla àrab estava controlada per l’Imperi turc otomà. Els líders aliats (Gran Bretanya, França i Rússia), buscaven expulsar els turcs de la regió; van instar bin Al-Hussein a unir-se als Aliats i prendre les armes contra els otomans a canvi de la independència àrab.

La locomotora restaurada a la parada de Hejaz Wadi Rum permet als visitants caminar pel perímetre del tren i fer fotos, o entrar per observar els compartiments.

En certes ocasions, els visitants poden fins i tot pagar i participar a una batalla simulada durant un espectacle organitzat per Jordan Heritage Revival Company. I això és el que participem. El preu de l’entrada, sense la reserva de Jordan Pass, eren 10 JOD.

És un viatge a bord del tren turístic on el tren recorre la zona desèrtica de Wadi Rum a una velocitat adequada a la natura de la regió. El recorregut finalitza amb un espectacle turístic patrimonial en què els participants rememoren alguns dels fets de la Gran Revolta Àrab utilitzant cavalls, camells i antics vehicles militars entre trets amb munició sonora buida i petards sonors per simular un atac dels revolucionaris àrabs sobre els soldats de la Guàrdia a bord del tren i controlant-ho.

La veritat és que ens va agradar molt, és una cosa diferent. Et fiques a la “pel·lícula” i impressiona pensar el que són aquestes coses en realitat. Molt bona performance final.

Doncs de tornada al campament. Ens van oferir si volíem tornar a veure la posta de sol, però ja n’havíem tingut prou. I avui ens van fer un arròs amb pollastre per sopar, semblava una paella popular de barri, de la grandària que tenia. Si som 4, i ells 3, sembla que hi ha menjar per a 20!! Els nostres nous veïns per sopar van ser una parella de francesos.

És un luxe estar amb tan poca gent. La pau del desert és brutal. No es veuen gaires jeeps circulant. Hi ha uns 45 campaments dins del desert, així que suposo que la cosa està força repartida. Nosaltres vam triar aquest perquè era dels més econòmics i era cap a l’interior. Val a dir que durant l’excursió també ens van donar aigua, també per esmorzar.

A la nit novament a veure les estrelles, fins i tot la Via Làctia s’apreciava amb claredat.

Dia 7: Trasllat a Aqaba i snorkel (Aqaba)