Temple Penjant i Coves Yungang de Datong
Temple Penjant de Datong
El taxi va arribar súper puntual a les 6.30h, tal com havíem quedat. El primer destí és el Temple Penjant que està a una hora i mitja de cotxe aproximadament, uns 75 km., i el tren el tenim a les 16.30h, l’últim que hi ha cap a Pingyao, cosa que limita força l’horari de la visita. Per fer aquesta excursió per lliure, necessites tenir més temps disponible a la tarda.
El viatge va ser molt fluid, vam anar molt bé perquè hi havia poc trànsit, però quan faltaven 6 km vam arribar a una zona d’aparcament i ens diu que baixem, que és allà. I aquí vam tenir un incident.
Jo porto totes les direccions marcades a MapsMe i vaig comprovant sempre que vaig per on correspon. No entenia res perquè em faltaven encara 6 km. Havia llegit que calia caminar durant 1 km més o menys, li havia ensenyat la foto del temple el dia anterior i la de les Coves i em va dir que sí, o sigui que anàvem a fer aquestes dues visites, res més. Em diu que vagi cap a la taquilla, hi ha una espècie de caseta enmig del pàrquing, i cal treure l’entrada. Vaig a la taquilla, li ensenyo a la senyora la foto del temple i em diu que sí, i em costa 20 iuans per barba quan jo tenia entès que l’entrada eren uns 125. No em quadrava res. En comptes de lletres en xinès, prefereixo anar ensenyant fotos dels llocs que sembla que s’encerta amb més facilitat, però aquí ni així.
Doncs res, compro les entrades i vam a buscar la motxilla que era al taxi, però el taxista havia desaparegut. Va resultar ser que no el deixaven aparcar-hi i hi havia un espai d’aparcament, on ell estava esperant-nos que féssim la visita. Als vigilants que el van fer parar, els vam explicar amb el traductor el que estava passant i que necessitàvem agafar la motxilla del cotxe. Llavors el van trucar per telèfon perquè vingués de nou. Havíem arribat a les 7:30h i anàvem súper bé de temps, però amb la compra de l’entrada i tota la moguda ja eren les 8h.
No tinc gaire clar on ens va deixar, perquè al meu MapsMe no sortia res en la nostra ubicació, però per la bronca que li va pegar el vigilant quan va tornar, entenc que el taxista es va equivocar i ens va portar a un altre lloc que nosaltres no havíem demanat. Llavors m’havien de retornar l’import de les entrades que acabava de comprar. Vaig tornar de nou a la taquilla i calia localitzar el número de l’operació, perquè em poguessin fer la devolució. Tot això amb el traductor, ens va portar una bona estona, i quan ja va quedar clar tot, ens vam anar cap al Temple Penjant.
Seguim la carretera i arribem a un punt en què hi havia un control de policia i no ens deixaven passar. El taxista va baixar i va intentar que ens deixessin passar, però li feien anar per la ruta alternativa. Aquell tram semblava que estava en obres. Llavors vaig anar amb el traductor i els vaig explicar a la policia que el taxista s’havia equivocat de ruta, que tenim un tren reservat a les 4 de la tarda i que no ens anava a donar temps de fer les dues visites que teníem previstes. Que ho fèiem així perquè de l’altra manera no donava temps i que, per favor, ens deixessin passar.
Així que s’ho van parlar entre ells i el policia ens va deixar passar. I a partir d’aquí ja va ser tot rodat, vam anar en pla VIP. El taxista es va sortir de la carretera i va anar per un camí de carro alternatiu, paral·lel a la carretera fins on va poder, i de nou va tornar a la carretera principal. Vam passar diversos controls de policia més i en tots li pegaven la bronca, com que no havíem de passar per allà, però ell insistia i nosaltres vam anar avançant i reduint distància.
Fins i tot vam veure la zona d’aparcament, on suposadament havíem d’haver arribat en un principi, i també aquest control el vam passar… Vèiem gent caminant des d’allà i ell era l’únic taxi allà dins. Aquí és on hauríem hagut d’aparcar i caminar aquest quilòmetre, però és que estàvem arribant ja una hora més tard del que teníem previst i suposo que ell va explicar la situació i ens van anar deixant passar fins a la mateixa taquilla. No hem hagut de caminar gens!!
Ens va acompanyar a treure les entrades i ens va estar esperant allà mateix. Amb l’incident, se’ns havien fet les 8.30h, i això que hauríem arribat abans de les 8h que era quan obrien. Segons ens van dir en el primer control, sembla que aquesta ruta ja no es pot fer com la vàrem fer nosaltres, sinó que t’obliguen a fer-la amb el transport llançadora. Però precisament nosaltres vam contractar un taxi, que et surt moltíssim més car, perquè no estàvem segurs que de l’altra manera ens donés temps a fer-la, tenint en compte el nostre horari de tren.
Per comprar les entrades gairebé sempre demanen el passaport i ens va costar 115Y per persona. Avui feia fresca, així que ens hem hagut de posar roba extra perquè amb la màniga curta teníem fred, i ha estat d’agrair, després del la xafogor de Beijing. Ens hem menjat unes salsitxes perquè ens donessin energia per a la visita, que la cosa prometia!
En arribar tard semblava que no hi havia gaire cua… però sí que n’hi havia! Vam estar una hora fent cua, tot i que tots els torns i tanques no estaven plens, ni de lluny. Havíem llegit que el temple té una capacitat limitada, així que no deixen entrar gent fins que es va buidant… i podria ser així, perquè ens feien entrar en grupets.
La visita del temple és força ràpida perquè com que és un camí estret, pràcticament vas en caravana. Si els de davant s’aturen a fer fotos, doncs tu t’esperes, i després els del darrere esperen que tu les facis. Aquí vam estar una horeta fent la visita. A la sortida ja ens estava esperant el taxista a la mateixa porta, o sigui que també ens vam estalviar el km de la caminada de tornada. També hem gaudit molt la visita.
Coves Yungang
Vam posar direcció cap a les grutes, així que calia desfer el mateix camí d’anada i fer mitja hora més de tornada. El trajecte va ser molt còmode i vam aprofitar per menjar alguna cosa al cotxe. Vam arribar a les 12.30h amb un sol de justícia que feia. Allà també ens va ajudar a treure l’entrada i també vam estar una estona que no sé què passava, però gairebé ens la torna a liar. El taxista parlava amb els uns i amb els altres i amb la taquillera i al final va resultar que ell patia perquè no ens anava a donar temps de fer la visita i agafar el tren, que en realitat sortia 30′ més aviat del que li vam dir.
Sembla que hi ha una llançadora, però jo havia llegit que el camí és molt agradable al costat d’un llac i uns temples i ho volíem fer caminant. Ell insistint que agaféssim l’autobús i nosaltres que no, que només és 1 km i que ja el caminaríem. I al final ho vam fer caminant, però aquí ja vam estar com 20′ fins que vam entendre el què passava.
En entrar hi havia força gent, però es podien caminar perfectament i vam fer les diferents coves. La veritat és que ens van agradar molt, ens van recordar a les d’Ajanta a l’Índia, només que aquestes potser no són tan impressionants, però conserven molta pintura, així que ens van impactar més. Ho han organitzat molt bé perquè les coves evidentment estan excavades a la roca, però han posat davant de cada entrada una espècie d’espais coberts tipus temple, de manera que mentre esperes per entrar no et dona tot el sol, estàs sota cobert i suposo que també protegirà l’interior de les coves. Així que la visita no pot ser més agradable i, per la seva ubicació, a l’interior de les coves s’està fresquet. A més, com que hi ha molts arbres, doncs vas caminant pel carrer principal i també et dona ombra.
Hi havia escultures de Buda de totes les mides, algunes conserven encara molta pintura, i ens va encantar. Les vam visitar totes, excepte una que hi havia molta cua, crec que era la 10 o la 11. No vam anar al museu, sinó que vam tornar pel mateix camí, i a la tornada seguia havent-hi cua, així que aquesta ens va quedar per visitar. Teníem un parell d’hores per fer la visita i assegurar que arribàvem bé al tren, i així va ser, tot segons el previst. Abans de sortir ens vam prendre un granissat de mango boníssim, a preu d’aquí, 23Y.
La porta de sortida no és la mateixa que la d’entrada, està a la placeta anterior. Nosaltres vam haver de recular ja que no trobàvem la sortida. El taxista ens va escriure perquè seguia patint i ens va enviar la ubicació d’on ens estava esperant al carrer, a través de WeChat. Quan vam sortir, ell ja ens va veure i en poc més de mitja hora vam arribar a l’estació.
Ja portàvem l’equipatge al cotxe, així que tampoc necessitàvem gaire temps i li vam pagar també per Alipay. Eren 380Y i li vam donar 400Y, ja que vam quedar molt contents amb ell, no va poder ser més amable.
Pingyao
El nostre següent destí era Pingyao, on vam arribar cap a les 20 hores. Vam agafar un taxi a l’estació que ens va deixar per la zona de la muralla, entrant per la porta Nord, i ens va costar 30Y. Després vam haver d’anar caminant, ja que a l’interior de la muralla no hi poden accedir vehicles, eren uns 400m.
Pingyao és una de les ciutats que es recomanava visitar a la nit, ja que està molt il·luminada, decorada. El centre històric està envoltat per la muralla, fent un rectangle i nosaltres dormíem dins la zona emmurallada. En aquesta zona hi ha dos carrers principals que es creuen i tot un entramat de carrerons. Ens va sorprendre perquè els voltants de la muralla estaven en obres, posant cablejat al carrer i estava tot fosc, excepte el carrer principal. A la resta no hi havia ningú, ni cap mena d’ambient, així que vaig pensar que potser havia perdut atractiu.
Vam deixar l’equipatge a l’hotel i pel camí tot fosc no ens vam creuar amb ningú, i a l’allotjament no hi havia ningú tampoc, només hi havia un cartellet amb el meu nom, indicant un nº d’habitació, però precisament aquesta habitació estava tancada. Així que vam escriure a través del xat de Booking a l’amfitrió, que va trigar uns minuts en arribar, es va disculpar perquè s’havia equivocat ell i ens va donar una habitació superior. L’arribada no va poder ser més decebedora, però finalment ens va encantar tot. Ha estat una de les destinacions que més ens ha agradat del viatge.
Els allotjaments de Pingyao solen ser de tipus tradicional i són molt bonics, amb un pati interior enjardinat. L’habitació i el jardí no poden tenir més encant, el llit en pla tatami, amb cortina de gasa al llit, la seva tauleta de té, els edredons brodats… molt xulo tot. També és molt recomanable aquest allotjament, així que aquí deixo el link de reserva de Booking. L’amfitrió es va disculpar mil vegades per la seva confusió i ens va donar més aigua de regal, etc. Ens va costar 21€. També té una nevera amb beguda fresca i la cervesa valia 10Y.
Vam donar una volta per Pingyao i vam trobar un lloc de menjar ràpid on feien hamburgueses de pollastre, de pollastre de veritat, s’hi veia el pit perfectament, i també feien pinxos. Ens vam endur el sopar a l’hotel: 2 hamburgueses i 2 pinxos grans ens va costar 32Y. Ens ho vam sopar a l’habitació, estava tot boníssim!! També vam comprar uns licors típics que ens van acompanyar la resta del viatge.
Deixa un comentari