🗓️ Del gran Chott el-Jerid a les cases troglodites (dia 4)
Avui era un dia de transició en què deixàvem enrere l’oasi de Tozeur per travessar l’immens llac salat i endinsar-nos a la zona més àrida i curiosa de Tunísia: la de les cases excavades a la terra. També passarem per Douz, la porta del desert.
🧂 El Chott el-Jerid i el desert de Douz
Avui vam preparar el nostre propi esmorzar i vam sortir d’hora de Tozeur per creuar el Chott el-Jerid, el llac salat més gran del Sàhara. S’hi arriba per una recta infinita d’uns 50 km (45 min) que travessa un paisatge lunar. Vam parar moltes vegades per fer fotos; la sal brilla tant que sembla neu i, si tens sort, pots veure miratges.
Al llac hi ha diferents miradors amb botigues de souvenirs, etc., on pots pujar a diferents petits turons que ofereixen unes vistes de 360º magnífiques i on veus com ets de petit davant la immensitat del llac. També hi ha unes salines on estaven treballant a ple rendiment, amb grans muntanyes de sal acumulant-se. Tot plegat molt curiós!
Des del llac vam seguir uns 80 km més (1 h 15’) fins arribar a Douz, coneguda com “la porta del desert”. Durant tot el camí feia força vent, tant que la carretera estava plena de sorra. Per tota aquesta zona hi ha indicadors d’advertència i hi havia trams en què la visibilitat es dificultava bastant. Segons ens vam informar, hi havia ratxes de 40 a 50 km/h, més fortes del que és habitual. En arribar a Douz ens van oferir llogar quads a la porta del desert, però només de baixar a fer la foto ja estava mastegant sorra, així que era impensable.
A Douz el que vam fer va ser visitar el Museu del Sàhara (va costar 5 dinars). Va ser interessant; no era gaire gran i tenia recreacions de la vida del desert, plantes típiques que mengen els camells i curiositats sobre ells. Els cartells explicatius estan en francès i anglès.
És molt curiosa la “Porta del Desert”, perquè en realitat és un arc i, a l’altra banda, no hi ha res més que sorra; hi tenen muntada una graderia que a l’estiu, per veure la sortida del sol, ha de ser tot un espectacle.
🏠 Matmata i les ciutats troglodites
Després de Douz vam posar rumb a Old Matmata (uns 100 km / 1 h 15’). Les carreteres continuen sent molt bones; tot i anar a 70-90 km/h s’avança bé. Aquest lloc és increïble perquè és on es troben les famoses cases sota terra, dissenyades per protegir-se de la calor abrasadora i del fred extrem, mantenint uns 20 °C tot l’any.
Vam anar a veure l’Hotel Sidi Idriss, l’hotel d’Star Wars. L’entrada són 3 dinars, però com que vam arribar al migdia i el recepcionista no hi era (estaven desbordats servint plats al restaurant), vam entrar de franc, com ja havíem llegit. És curiós veure les restes de l’escenari de la pel·lícula.
Després vam parar en una Maison Troglodyte de Matmata on ens van voler cobrar 10 dinars per persona només per veure un pati, així que vam passar i vam posar rumb a Medenine, el nou destí que vam decidir per a dormir.
🚗 El canvi de plans: rumb a Medenine
Pel camí les vistes són increïbles, no te les acabes; la vista es perd a l’horitzó. Com que cap a les 15:00 h ja havíem acabat les visites i l’hotel de Toujane es podia cancel·lar, vam decidir que millor avançar quilòmetres perquè l’endemà fos més lleuger, ja que tancar-se en una cova amb el vent que feia no ens semblava la millor opció i així descarregàvem el dia posterior, que tenia moltes visites. ERROR.
• La recerca d’allotjament: Vaig intentar reservar un Airbnb a Medenine, però no em responien. A Booking no hi havia disponibilitat. Al final vam buscar per Google Maps i vam anar a cegues.
• Parada a Toujane: Vam passar-hi i vam parar a dinar en ruta en un restaurant amb unes vistes espectaculars al barranc i al desert. Vam menjar una broqueta de cabra (preu turista: 35 dinars) feta en un forn de pedra al foc, mentre gaudíem del paisatge. La broqueta no era res de l’altre món, però la parada valia molt la pena només per les vistes.
• L’odissea de l’hotel: Vam arribar a Medenine i va ser un desastre. El primer lloc no tenia places, el segon feia por… vam acabar en un hotel que és el pitjor que he vist a la meva vida, tot i que al principi semblava decent. Vam pagar 50 dinars (17 €) per una habitació minúscula i no gaire neta. Al matí no hi havia ni aigua! (He explicat l’experiència completa a l’apartat d’allotjament).
El dia ha estat força pintoresc. A Medenine hi ha molt poca oferta i el que hi ha és bastant dolent. Vam sopar a l’habitació el que portàvem (formatge, embotit, pa i uns dolços que havíem comprat), juntament amb la nostra ampolleta de vi, que ens va ajudar a dormir.