🗓️ Table de Jugurtha i ruïnes d’Sbeitla (dia 2)
🗓️ Entre la boira de la frontera d’Algèria i la glòria de Roma a Sbeitla (dia 2)
Avui ha estat un dia de contrastos: de la frustració pel clima a al·lucinar amb la història d’aquest país i viure una experiència digna de pel·lícula amb la seguretat local. Us explico la realitat de la ruta!
A més que el dia ja prometia ser intens perquè hi havia molts quilòmetres per recórrer (uns 300 km), al final en van ser més. Això sí, vam ser més ràpids perquè la policia ens va fer anar per rutes principals que implicaven més distància, però com que anàvem a la velocitat que ells marcaven, al final vam guanyar temps!
El primer tram fins a la Table de Jugurtha eren uns 70 km, aproximadament una hora i quart.
⛰️ La decepció de la Table de Jugurtha
Vam començar el dia amb la intenció de pujar a la Table de Jugurtha, aquella meseta al·lucinant a uns 1.600 metres d’altura, que sembla treta d’un rodatge i que pràcticament està a la frontera amb Algèria. Però el clima mana: el dia es va llevar plujós i ens vam trobar amb una boira espessíssima.
• Compte amb la logística: És gratuït, això sí, porteu els passaports. En estar tan a prop de la frontera amb Algèria, la presència policial i militar és constant. Tal com havíem llegit, ens van fer anar a la comissaria de la localitat, on vam esperar “deu minuts” que arribés el cotxe de policia que ens havia d’acompanyar fins a la meseta i on va començar el nostre periple.
• La decisió: Un cop allà, just als peus de la Table, la boira era tan intensa que no es veia res. Pujar les escales tallades a la roca per no veure ni a tres metres? Ni parlar-ne. Vam decidir guardar forces i seguir ruta.
Aquesta meseta va ser el refugi del rei númida Jugurta contra els romans. És un lloc clau perquè, en dies clars, des de dalt es controla tota l’estepa tunisiana, Algèria inclosa.
🚓 Una escorta de pel·lícula
Quan els vam dir que la següent destinació era Sbeitla, la policia ens va fer retrocedir pel mateix camí, ignorant la ruta del MapsMe per la que, segons ells, era una carretera millor.
Aquí va començar la bogeria! Ens van escortar un total de 5 vehicles diferents de la policia, que es rellevaven per trams jurisdiccionals. De vegades davant, d’altres davant i darrere; amb llums i sirenes a tot volum com si fóssim un alt mandatari. Anaven a tota velocitat, sense respectar límits ni línies contínues, obrint pas. A vegades fins i tot ens costava seguir-los el ritme! Ens van acompanyar fins a la mateixa entrada de les ruïnes, segons ells, perquè era el protocol per a turistes.
Tota aquesta escorta crec que va ser d’uns 140 km, amb una durada d’unes 2,5 hores fins a Sbeitla. La ruta del MapsMe marcava 100 km / 2 hores.
🏛️ Sbeitla: Els tres temples que et deixen mut
• Horari d’hivern: de 8 a 17:30 h
• Preu: 8 dinars
Vam arribar amb temps a Sbeitla. I sort! Hi ha qui diu que és més fluixa que Dougga, però a nosaltres ens van agradar igual. Aquesta impressiona més per la seva extensió i pel fet de poder passejar per les seves calçades antigues originals.
• El que la fa única: Normalment, els romans feien un sol temple per a la seva tríada de déus. Aquí no: al Capitoli veureu tres temples independents units per arcs. És una imatge brutal.
• Trepitjant la història: Vam passejar pel Fòrum, l’arc i les termes, etc. És increïble pensar que al segle VII aquesta ciutat va ser la capital de la zona i on es va decidir el futur de Tunísia en la batalla entre bizantins i àrabs. A l’altra banda hi ha el teatre que, tot i estar reformat, també ens va agradar, així com el baptisteri, una zona amb mosaics enormes a terra i molt ben conservats. Davant de l’accés també hi ha un petit museu que es pot visitar amb la mateixa entrada. Va ser una visita molt completa.
🏨 Relax total a Gafsa: el Capsa Thermal Oasis
Després de tant de cotxe i tanta ruïna, vam posar rumb a Gafsa per acabar el dia. Quedaven uns altres 120 km / 2 hores. Vam aprofitar que hi havia l’hotel amb Spa per compensar el cansament de conducció del dia.
Tarda d’Spa: L’hotel va ser tot un encert. Vam passar la tarda a les aigües termals. Després de les matinades i l’estrès de l’escorta policial, aquest “kit-kat” ens va donar la vida.
Al centre de Gafsa hi ha les piscines romanes que, segons havíem llegit, els locals solen utilitzar per banyar-se, però les vam trobar buides i amb nens jugant a pilota a dins. Un lloc superautèntic! Molt a prop hi ha el mercat, etc.
Sopar: Després de donar una volta per la ciutat, que ens va semblar força caòtica, i no veure res que ens convencés per sopar, vam decidir quedar-nos al restaurant de l’hotel, on tenien un bufet lliure per 40 dinars. Va estar molt bé i va ser l’opció més còmoda per tancar el dia. Vam tastar una mica de tot i, sobretot, el pollastre al forn i els calamars amb salsa estaven deliciosos.
