Excursió a la Península de Railay (dia 20, dimarts, 24 de juliol de 2018)

Avui m’he llevat a les 10.30h perquè com ahir em vaig anar a dormir tard, de festa… He fet un esmorzar potent que consistia en 2 ous fregits, salsitxa, torrades, fruita i suc natural. A les 12 ja estava agafant el vaixell a la Península de Railay, que són uns penya-segats, no és illa. Però no es pot arribar caminant des d’on estic perquè o és jungla o penya-segat…

Vaig agafar el vaixell al port de Ao Nang. Allà compres el tiquet i compres ja l’anada i la tornada. El de tornada el pots agafar a l’hora que vulguis fins a les 18 h. Quan s’omple el vaixell, torna al port…

Allà havia quedat amb un parell de nois que vaig conèixer el dia anterior, un italià i un singapurès. Vam estar una estona a la platja, després vam estar a la platja de Railay West, però aquesta platja no era la millor per nedar perquè hi ha roques a terra i, o portes escarpins que et protegeixin bé el peu, o no entris perquè et tallaràs, segur. Jo em vaig fer un tall a la planta del peu i és bastant molest. Es veia d’altra gent amb els dits plens de sang…

Les alternatives són: o anar a Railay East, que està a l’altra banda, només has de creuar els resorts; o pots anar a la platja de la cova Phra Nang que és impecable, està netíssima i a més tens les vistes de la cova. Aquesta és la que vam anar nosaltres després. Important el tema del calçat, si no et faràs pols els peus.

Platja Railay West, Tailàndia.

Aquí està bé per fer fotos, prendre el sol… Porta calçat adequat si et vols apropar al penya-segat des de dins de l’aigua. A més, no cobreix gairebé per la qual cosa és molt difícil estalviar-se de caminar per sobre de les roques. Si no, l’alternativa és acostar-se a les altres platges que he dit, que es triga 5′.

Després d’aquí jo volia anar a un mirador a fer una excursió que havia llegit en un blog. Ja portava a la motxilla les sabates de treking perquè havia llegit que calia escalar, despenjar-se per cordes i que amb xancletes era gairebé impossible, a més que les roques tallen, rellisquen, està tot ple de fang… I hi havia qui havia acabat traient-se les xancletes i està clar que no era l’ideal. Si vols fer aquesta excursió, l’ideal és que portis o sabata de riu, o suposo que els mateixos escarpins també et servirien, o de treking com portava jo. Si no, és bastant difícil.

Si tot i així ho vols fer-la amb xancletes, jo recomano arribar només fins al mirador on hi ha unes fantàstiques vistes i després tornes a baixar. Això no és tan difícil. Però després jo, tossuda de mi, em vaig obstinar a anar a la Llacuna. I si no és que t’agradi escalar i ho facis per l’escalada en si, per l’estona de l’aventura, el parell d’hores que estaràs fent-ho, no val la pena perquè la Llacuna és de fang. A mi em va costar un munt i això que portava calçat de trekking. Vaig estar diversos dies amb agulletes, crec que han estat les pitjors en tota la meva vida.

Mola perquè estàs gairebé tu sol, i després de la currada i mires cap amunt i veus el forat del cel… O si vols fer la conya i després et pots rebolcar pel fang en pla spa i tal, com jo ja he fet en algun un altre lloc, doncs està bé. Però si et vols donar la currada per arribar a una llacuna d’aigües cristal·lines, dons no és això el que trobaràs, i a més és bastant difícil.

El tram de la llacuna estava tancat i posava tancat el pas, tot i que tothom passava. I ens van explicar que era perquè el mes passat algú s’havia trencat una cama. Hi ha escales, molts buits per on passar, força vertical i amb poc espai per posar els peus…

L’escalada la vaig fer sola perquè els meus companys anaven amb xancletes i els vaig recomanar que no ho fessin, perquè a més estaven al principi del viatge, no era qüestió de jugar-se-a tenir algun contratemps. Em van guardar la motxilla així que vaig anar més còmoda només amb la ronyonera. L’escalada consisteix en una corda que està allà lligada, hi ha cordes lligades als arbres perquè la gent pugui pujar. Puges sense arnès ni res, pel teu compte i també fas la caminada pel teu compte.

Quan vaig arribar a la Llacuna només hi havia una parella de francesos que van ser molt amables i es van esperar una estona amb mi perquè fes les fotos i que no tornés sola perquè és fàcil que algú es pot fer mal, encara que sigui una simple torçada de peu…

Quan vaig tornar havíem quedat a la platja de la Cova, Princess Cave, vaig fer fotos de la cova, tot net, obert, gratis, amb gent netejant constantment, amb servei de seguretat controlant que tot estigués bé. Una estoneta de platja i vam tornar de nou amb la barca, que vam arribar xops. No se si l’home tenia pressa o la mar estava més picada o què va passar, però si a l’anada vam trigar mitja hora, a la tornada la meitat i vam arribar tots xops.

Em vaig menjar una crêpe, em vaig anar a dutxar i vaig sortir a sopar amb ells. Ells van saludar a una parella de Canadà que havien conegut a la barca i vam passar la nit els cinc junts, en un bar de copes. Després vam conèixer a un grup d’una dotzena de belgues que venien en viatge d’estudis, que també se’ns van ajuntar i vam anar a la platja i vam estar ballant fins… no cal concretar.

Altres preus del dia:

Esmorzar + beguda: 200 bahts

Gelat gran: 60 bahts

Dinar: 180 bahts

Vaixell a/t: 200 bahts

Compra al super: 90 bahts

Crepe: 50 bahts

Pizza fruiti di mare: 180 bahts

2 copes: 200 bahts

Dia 21: Visites a Krabi, Ao Nang (AO NANG, KRABI, TAILÀNDIA)